Maria Jaume Martorell va ser el nom pronunciat com a vencedora del concurs Sona 9 el passat 20 de novembre de 2019 a la Sala Luz de Gas de Barcelona. Però aquest premi no és el primer de la cantautora mallorquina. Amb tan sols 19 anys, la cantautora de Lloret de Vistalegre (Mallorca) s’ha proclamat guanyadora també del nou guardó que s’estrenava en aquesta edició; el Premi Rodautors, que premiava la millor proposició de cançó d’autor. Aquest fet li permetrà actuar en el festival del mateix nom que se celebrarà al maig en l’Os de Balaguer, Lleida.
Martorell va començar a tocar la guitarra des de ben petita, influenciada pel seu germà gran, Toni Jaume Martorell, membre del duet Catarsi. Però fins que no va tenir aproximadament 17 anys, no va començar a compondre les seves pròpies cançons. A partir d’aquest moment, la cantant va començar el seu camí cap a la professionalització.
El 15 de febrer de 2019 va ser l’encarregada d’obrir el Festival Músiques Mínimes en un concert a Sa Gallera de la Creu Roja de Sóller. La seva proposta de música d’autora sincera, de cançons nues i amb un fort pes de les lletres en cada tema li van permetre guanyar aquell mateix any el primer premi al Certamen de Cantautor de Binissalem, amb el seu single Terra Banyada. A més, la seva presència amb només veu i guitarra, amb fortes influències del folk i el pop, la va portar a guanyar el concurs acústic del Mobofest 2019. Aquell mateix any també va col·laborar a la cançó Flor de fusta, del grup Salvatge Cor.
El premi del Sona 9 suposa la gravació i edició d’un disc amb un productor professional. És per això que la Maria Jaume Martorell començarà 2020 amb la preproducció del que serà el seu primer disc, sota la direcció del barceloní Pau Vallvé, que aposta per la mallorquina personalment. La cantant combinarà la gravació del seu primer disc amb diferents concerts.
El guardó del Sona 9 li oferia la possibilitat d’una mini gira de cinc concerts per l’Acútica de Figueres, el Mercat de Música Viva de Vic i el Bioritme, entre d’altres. La jove intèrpret ja ha confirmat que també estarà dintre del cicle Els Vespres de la UB, amb una actuació el 14 de febrer de 2020, així com una actuació a la festa de presentació de la 20a edició del Sona 9 a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm el 12 de Març. Aquesta no serà el seu únic concert al març, que es presenta com un dels més atapeïts per la jove cantautora; el 13 actuarà a la llibreria Va de Llibres de Ciutadella i el 14 al Es Nou Bar de Maó. A més, cal sumar la seva participació en el festival BarnaSants i el festival Rodautors, que se celebrarà el 30 de maig a Ós de Balaguer (Lleida).
Sense dubte, aquest 2020 continuarem sentint a parlar de la jove mallorquina. I, sense cap dubte, no serà per la promoció obtinguda com a premi en el Sona 9, sinó per la seva capacitat d’impressionar al públic només amb la seva veu i una guitarra, tot i la seva curta edat. Estem segurs que és una artista que només acaba de començar el llarg viatge que li queda per davant al món de la música.
“I que tots tenim un petit príncep a dins Només cal voler-lo sentir”
El llibre El petit príncep de Antoine de Saint-Exupéry es va convertir en un dels llibres de referència fa ja anys. La història d’un aviador que, perdut en el desert, coneix a un petit príncep que li narra el seu viatge per set planetes diferents va traspassar fronteres i es va convertir en un llibre de capçalera per infants i no tant infants. Aquest 2020 es compleixen 77 anys de la seva publicació i 6 de l’adaptació d’El Petit Príncep com a musical en català.
La iniciativa de portar a terme un musical en català sobre aquesta temàtica va sorgir l’any 2015 de la mà de l’Àngel Llàcer, en Manu Guix i La Perla 2. En paraules del mateix Llàcer “fer el musical d’ El Petit Príncep és compartir la visió d’una història emblemàtica amb aquells que ja la coneixen i que l’estimen i, alhora, explicar-la als qui no n’han sentit a parlar mai.” És per això que el musical arriba tant a infants com a adults que senten melancolia del nen que van ser.
Imatge de l’espectacle cedida per la Laia Soler.
Portar a escena un text com el de Antoine de Saint-Exupéry, ple de metàfores i poesies, era un repte complicat. Els creadors de l’obra afirmen que el van treballar amb un disseny de mapping, on es generaven tot un seguir de textures i espais per donar volum i color a cadascun dels escenaris de l’obra. La dramatúrgia i les lletres són obra de Marc Artigau mentre que la direcció porta el segell de l’ Àngel Llàcer.
El musical, que ja va per la sisena edició amb més de 250.000 espectadors, compta amb música original composta per Manu Guix, que ja té a la seva esquena els títols de grans musicals com Grease, el musical de tu vida o Geronimo Stilton, el musical del Regne de la Fantasia, dels que va ser director musical. La història d’ El Petit Príncep parla de sentiments bàsics; de l’amor, de l’amistat, la importancia de la sinceritat, de no perdre la capacitat de sorprendre’ns davant del món. D’aquesta sinceritat, sense cap idea preconcebuda, sense voler basar-se en cap gènere en concret, que en Manu Guix declara que ha compost la música de l’espectacle. 17 cançons que transporten als espectadors al viatge del Petit Príncep. Destaquen composicions com Dibuixa’m un xai, La Rosa, El meu asteroide, Vaig Aprendreo T’estem esperant.
En aquesta sisena temporada la companyia està formada per l’Enric Cambray, l’Eloi Gómez, en Miguel Ángel Sánchez, Georgia Stewart i El Petit Príncep, amb la participació estel·lar de la Júlia Bonjoch. Per tots aquells que encara no heu pogut veure el musical, el podeu trobar fins al 2 de Febrer a la Sala Barts. Una manera perfecta de no oblidar l’infant que tots portem dins.
Paula Jornet és una actriu, compositora i cantant catalana, tot i que segurament la coneixereu millor com PAVVLA, que es pronuncia exactament com el seu nom, Paula. La jove cantant és una de les últimes grans revelacions de l’indie-folk, tot i que la seva popularitat començà abans que la seva aventura a la música.
Abans de ser la PAVVLA, la Paula Jornet havia aparegut a la sèrie de TV3 La Riera, on interpretava el paper de l’Ariadna Guitart, néta de la protagonista femenina. La seva participació a la producció catalana es va allargar durant les 8 temporades que van estar en antena, des del 2010 fins al 2017. La Paula alternava la seva actuació a La Riera amb la seva altra vocació: la música. Ja des dels 12 anys, rebia classes de guitarra i cant i a partir dels 15 anys la seva vocació va anar augmentant. Tot i això, no va ser fins als 17 anys, quan començà a estudiar el batxillerat d’arts escèniques, que deixà de mantenir en secret la seva afició per compondre cançons.
Des de l’inici, va començar a fer les seves composicions en anglès, ja que com era un idioma que a casa seva no entenien, li oferien la possibilitat d’utilitzar les cançons com una teràpia, per desfogar-se. A més, la Paula Jornet va viatjar a Anglaterra per completar els seus estudis a l’Escola BIMM de Brighton. Allà va trobar la “seva veu”, la manera d’expressar el que sentia, experimentar amb diferents gèneres i sons fins a trobar el que la va definir. Allà va néixer la PAVVLA que coneixem.
Creatures, publicat el 2016, va ser el seu àlbum debut, escrit mentre estudiava música a Anglaterra. La foscor i l’hivern permanent d’Anglaterra – o almenys, de l’estereotip que tenim moltes vegades en ment quan pensem en el Regne Unit – es colen en el disc de la jove compositora, que sembla evocar a la bruma i a la melancolia d’un passat que va ser brillant, en contraposició al present. Aquest disc va permetre que PAVVLA es posicionés com una de les propostes indie més importants del país.
El seu segon disc es va publicar a finals del 2018, sota el nom Secretly hoping you catch me looking. Mentre que el primer disc se sostenia sobre la nostàlgia i la ingenuïtat, amb una actitud d’innocència, aquesta segona publicació fa bandera de la provocació i manté una actitud molt més gamberra.
En els gairebé quatre anys de trajectòria, la jove cantant ha portat a terme més d’un centenar de concerts a les espatlles -nacionalment i internacionalment- entre els quals s’inclouen dos concerts al Primavera Sound de Barcelona -del 2017 i del 2019-, el Festival VIDA del 2017 o el Minipop de Tarragona del 2017.
Actualment, la santcugatenca compagina les dues vessants artístiques de la seva carrera. A principis d’any, des del 16 de Gener al 16 de Febrer, la Paula Jornet estarà actuant al Teatre Poliorama amb l’obra La importància de ser Frank. Mentre que, a l’estiu, concretament el 23 d’Agost, podrem gaudir de la seva vessant musical amb un concert de PAVVLA al Mobofest 2020. No us perdeu cap de les dues cares de la PAVVLA Jornet!
Cartell del festival Neu! 2020 – Imatge extreta de neuhome.org
Just acaba de començar l’any i ja tenim aquí un dels festivals més matiners del 2020: el festival Neu! Alguns podrien pensar que amb aquest nom es fa referència a l’antiga banda de rock experimental alemanya, que s’anomena de la mateixa manera. Però el més probable és que hagi nascut a partir de la iniciativa de recrear un festival d’estiu en ple hivern, on el fred i la neu passin a ser uns acompanyants més per gaudir de la música en directe, en lloc de ser la principal causa per la qual hi ha menys varietat d’actuacions en aquestes dates.
El festival no internacional de música i altres arts s’ha anat consolidant cada cop més com un festival de referència a les terres de Girona, arribant a la seva sisena edició i ampliant la seva programació del 16 al 26 de gener, enguany. Comptant amb Girona i Salt com a principals seus, que habiliten espais, com l’Auditori de la capital gironina i la sala La Mirona, per celebrar cada un dels concerts programats.
Alguns d’aquests noms ja havien passat pel Neu! en altres edicions. Per artistes com El Petit de Cal Eril o Mazoni, és com actuar a casa seva. Mentre que en altres anys també han anat passant pel festival músics com Albert Pla, Mourn, Núria Graham o Joan Colomo.
Kids From Mars, el jove duet d’electrònica i indie, van ser els encarregats de presentar aquesta última edició del festival Neu! el passat desembre del 2019, al mercat artístic de La Volta de Sant Narcís de Girona. Un festival que a més de música també inclou altres arts com el cinema. I és que el 25 de gener hi ha programat el visionat del film Bronko, d’Isaac Ulam, al cinema Truffaut de Girona.
Sense oblidar que, el darrer dia del festival, l’artista i humorista Miguel Noguera farà un show, on barrejarà cadascuna de les seves especialitats escèniques, per fer un espectacle total. Un seguit d’elements que converteixen el Neu! en un esdeveniment multicultural.
Així que si no sabeu què fer i on anar durant aquest mes de gener, el festival Neu! és una bona opció per la que apostar. Una gran forma de començar l’any, que servirà de pròleg d’una primavera i un estiu replet de propostes musicals arreu dels Països Catalans.
A continuació podeu trobar tota la programació del festival, juntament amb els enllaços corresponents per a poder comprar les entrades per a cada ocasió:
Dijous 16 de gener 20:00h | Estació Espai Jove de Girona: Doble & Hug Sound Gratuït
Divendres 17 de gener 20:30h | Auditori de Girona: Orchestra Fireluche & Pau Riba + Jordi Serradell Entrades
Dissabte 18 de gener 18:30h | Sala La Mirona: Mazoni + El Petit de Cal Eril + Steve Smyth + Luw + Checopolaco + Valentina & the Electric Post Entrades
Divendres 24 de gener 20:30h | Auditori de Girona: Ferran Palau + Tom Hagan Entrades
Dissabte 25 de gener 20:00h | Cinema Truffaut (Sala 12 Albéniz plça): Pel·lícula ‘Bronko‘ d’Isaac Ulam 23:00h | Sala Yeah! Indie Club: Chaqueta de Chándal Entrades
Diumenge 26 de gener 18:00h | C.C. La Mercè: Miguel Noguera + Ultrashow Entrades
Començant a escriure aquest descobriment em plantejo si realment cal presentar un grup com Txarango, que ha arribat a fer concerts a l’Índia. Però m’en adono que cantem a ple pulmó i de memòria moltes de les seves cançons, però desconeixem l’altre vessant de Txarango. Aquest és el meu repte pel Descobriment d’avui. Ensenyar que hi ha darrera de les seves cançons.
Txarango va néixer a Barcelona el 2010, però està integrat per gent del Ripollés, d’Osona i la Garrotxa. Actualment, està integrat per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Colinas (baix), Pau Puig (percussió), Iván López (saxo), Jairo Rodríguez (maraques) i Jordi Barnola (trompeta). La proposta musical de la banda es basa en la fusió musical, amb el reggae com a base. El dub, el latin, el pop, els ritmes jamaicans, el rock i els sons llatins també agafen presencia en les seves composicions.
L’hivern de 2010, després d’haver gravat les maquetes de Vola i Nits amb Txarango, comencen la gira Welcome to Clownia, on recorren els festivals més importants de Catalunya i Espanya. En la gira comencen a popularitzar el que acabaria sent el primer disc de la banda, Benvinguts al llarg viatge (2012). A partir d’aquest CD, es consoliden ràpidament com una de les bandes de referència del panorama musical català. Tant és així que a la primavera del 2013 omplen el Palau de la Música Catalana, en un dels concerts més prestigiosos de la trajectòria del grup i que és gravat i emès per la Televisió publica catalana.
Un any després, el 2014, la formació publica Som riu, el seu segon treball i inicia la gira 2014 sota el nom La Tempesta. Aquesta gira els permet actuar el 20 de juliol del 2014 al Central Park de Nova York, dintre de la programació del SummerStage Festival. El 2015 inicien la gira La volta al món, que els permet recórrer Europa, Mèxic, Xina i el Japó. El 26 de març de 2017 es publicà el tercer disc de la banda, El Cor de la Terra amb la seva corresponent gira sota el mateix nom. En aquest moment s’afegeixen al grup en Joan Palà (percussionista), Pau Castellví (guitarra) i en Sisco Romero (veu de suport) i enceten una gira de presentació que els porta a recórrer altre cop Europa, Japó, Turquia, Colòmbia i l’Índia.
Tota aquesta trajectòria es veu reflectida en els premis que ha anat acumulant la banda al llarg d’aquests anys; el premi Enderrock a Millor disc del 2012, Premi Enderrock al Millor Directe i dos premis Enderrock a Grup Revelació de l’any – tant pel públic com per la crítica-. També van obtenir el Premi Arc 2012 a la millor gira per Festes Majors, el premi ARC 2013 a Millor Gira Internacional, el premi al disc català de l’any de la Radio 4 i el premi Altaveu 2013 com a banda revelació. A més del Premi ARC 2014 a Millor gira per festes majors de temes propis i del Premi ARC 2015 a Millor gira internacional d’artista o grup català.
Jo sempre m’he preguntat: I perquè un nom com Txarango? La resposta a aquesta pregunta té molt a veure amb l’altre vessant de la banda que esmentava abans. El charango és un instrument de corda utilitzat a la regió central de la Serralada dels Andes. En Marcel Tito, primer guitarrista de la formació musical, així com un dels fundadors, acostumava a tocar aquest instrument, ja que les seves petites dimensions li permetien endur-se’l a molts llocs. El nou projecte musical rebrà el nom d’aquest instrument: TXARANGO. Els fundadors del grup decideixen captar aquest esperit festiu de la música del carrer i transportar-lo a l’escenari, amb un imaginari vinculat al món del circ i del clown. És per això que el grup es decideix a fer un pas més i estrenar-se com a programadors culturals amb la creació del Clownia Festival, un festival que, a través de la cultura, pretén contribuir a la transformació de la societat.
Txarango és un grup musical amb uns valors i un missatge clau que va molt més enllà de les paraules. A part de parlar d’un món millor, prenen part a accions que ajuden a canviar-lo. La llista dels projectes socials en els quals han col·laborat és immensa, però des d’Avui Sona n’hem fet un recull. Durant la tardor del 2012, graven un tema inèdit Som Persones per recaptar diners en la lluita contra el càncer a través del disc solidari de La Marató de TV3. L’any 2013, juntament amb altres grups, van publicar un disc que serveix per finançar la Radio Nikosia, una ràdio on participen persones amb problemes de salut mental. El maig del 2015, porten a terme la campanya La fam no fa vacances. Es va tractar d’un concert a la sala Stroika Manresa on s’oferia música a canvi d’aliments bàsics; es van recollir més de 2,5 tones d’aliments.
El 16 de desembre de 2019, la banda va anunciar a les xarxes socials que a la primavera del 2020 trauran el seu últim disc i portaran a terme la seva última gira, que acabarà a mitjans de 2021. La gira, sota el nom El Gran Circ, recorrerà el territori sota la carpa del seu propi circ i està autogestionada pel mateix grup. D’aquesta manera, en paraules de la pròpia banda, contruiran un espai itinerant propi i transformador, basat en l’economia social i solidària. Diverses organitzacions del món cooperatiu col·laboraran en la gira, que es busca que no generi cap residu plàstic i que destini les despeses de gestió a projectes social.
En el 2021, acomiadarem un dels grups musicals catalans amb una de les trajectòries internacionals més amplies de la nostra indústria. Però, sobretot, direm adéu a un dels grups amb més coherència entre les seves lletres i les seves accions. Si cantem sobre un món millor, perquè no construir-lo amb ajuda de la música?
Cartell del Festivern 2019/2020 – Imatge extreta de festivern.com
Arriba final d’any, i amb ell l’emoció i la il·lusió de sempre per descobrir com serà l’any següent. Si tindrem més sort, si podrem emprendre nous projectes, noves feines, nous reptes. A la vegada que mai falten els desitjos més càlids i carinyosos de salut per a totes les persones que estimem.
El que passa, però, és que molts cops no sabem com donar la benvinguda a aquest any nou. No ens acabem de decidir entre si anar a la discoteca del poble, passar uns dies en una masia amb la nostra parella o anar a veure les campanades en alguna de les grans ciutats. Tot i que la darrera alternativa s’acaba convertint en quedar-nos avorrits a casa mirant el televisor, a causa de les dimensions de les nostres butxaques… O sense anar més lluny, acabem triant aquesta última opció per mandra a haver-nos d’organitzar abans.
Cal no oblidar que un any pròsper es mereix una gran rebuda! Sempre acompanyada de música, és clar. I si pot ser en directe, millor! Encara que sembla que aquest últim requisit és més difícil d’aconseguir. Per no parlar de trobar un festival que reuneixi a alguns dels millors grups i artistes de l’escena… Com podria ser una Acampada Jove hivernal, o un Viña Rock de cap d’any…
Però no us preocupeu, perquè aquest festival existeix i es diu Festivern! Es celebra a Tavernes de la Valldigna, a les comarques centrals valencianes, i ofereix quatre dies de concerts, d’acampada i d’activitats paral·leles, que fan dels últims dies de l’any els més divertits i esperats. A més, amb uns preus molt assequibles! Les entrades van des dels 20€ als 45€. Força menys del que costen moltes de les discoteques l’única nit del 31 de desembre, i amb l’avantatge que el que es veu i s’escolta és música en viu.
El Festivern va néixer el 2004 amb la intenció de celebrar el cap d’any, promocionant i normalitzant la música cantada en valencià. D’aquesta forma es recolza a diferents grups novells que canten en aquesta llengua, es difon la música d’arrel i d’autor, i es presenten noves tendències musicals, integrant el festival en l’entorn festiu i cultural de la localitat on se celebra cada any.
Una localitat que ha anat canviant en les diverses edicions que s’han anat fent, però que s’ha mantingut dins de les comarques centrals del País Valencià. La primera es va fer a Pedreguer (2004-2005), la segona i la tercera a Ontinyent (2005-2006/2006-2007), la quarta a Benifairó (2007-2008), la cinquena a Alcoi (2008-2009), la sisena a Gandia (2010-2011) i la resta, fins a arribar a l’edició d’enguany, a Tavernes de la Valldigna. Tot i que en un inici es volia que el festival fos itinerant, els organitzadors han trobat una bona relació amb l’Ajuntament de Tavernes de Valldigna, i sembla que aquest és un lloc adequat per acollir el Festivern.
Normalment aquest “cap d’any aborigen” ha comptat amb tres dies de concerts i activitats, però enguany aquest fet ha canviat i s’ha afegit un dia més per fer que aquesta edició encara sigui més especial, tenint en compte que se celebra el quinzè aniversari des que es va crear el festival. A la vegada que també serà una de les edicions que més propostes musicals aportarà, amb un total de 36.
I és que enguany el Festivern col·labora amb la campanyaFestivals Responsables, una iniciativa que s’emmarca dins del Programa Nacional de Prevenció de les Drogodependències Servicio Resposable del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, del Gobierno de España. Una campanya que pretén promocionar un oci responsable i saludable, a través de les entitats o empreses que organitzen festivals o grans esdeveniments. Sobretot les relacionades amb la dispensació responsable d’alcohol i la prevenció de les drogodependències. De fet, a la mateixa web hi ha una guia amb diferents consells per a saber-se controlar en un festival.
Sense deixar de banda que aquest no és l’únic aspecte que treballa el Festivern. Sinó que es considera un espai de RESPECTE amb majúscules, on també es vetlla per tolerar i no malmetre l’entorn, respectar els veïns i les veïnes, i respectar la resta dels assistents. A la vegada que és un espai on NO estan permeses les actituds sexistes, racistes, homòfobes ni de cap mena de violència. És per això que dins del recinte del Festivern es podrà trobar un punt morat de suport davant de situacions o agressions masclistes o LGTBIfòbiques.
A totes aquestes característiques cal afegir-hi les activitats paral·leles que es duen a terme, la majoria d’elles relacionades amb l’esport. Per tant, mentre s’espera a que arribi l’hora d’inici dels concerts, els assistents es poden inscriure i participar en els tornejos de Pilota Valenciana, Futbet (una modalitat del futbol) i Bàsquet que organitza el mateix festival. Uns campionats d’esport participatiu, recreatiu i mixt, que no busca la competència, sinó que es basa en gaudir.
I per aquells que no es puguin resistir a una bona paella valenciana, també es compta amb el tradicional concurs de paelles del Festivern, que es fa pels carrers del voltant de la Plaça Major. On també se celebra el Vermut Musical a càrrec del grup de versions Músics de carrer. Una forma excel·lent per acomiadar l’any, intentant seduir al jurat del concurs, a la vegada que gaudint d’una diada alegre a Tavernes de la Valldigna. Ara, però, si no us agrada la paella, podreu passar pel bar de la zona de càmping o pels diferents Foodtrucks que hi haurà establerts, consumint a través dels Tokens, la moneda del Festivern.
Així que el Festivern és un festival ben suculent i preparat per a totes aquelles persones que volen viure un fi d’any festiu, acompanyat de bon ambient i de música en directe. Un festival que ja es pot considerar mític, pel qual hi han passat bandes com Obrint Pas, La Gossa Sorda i Los Chikos del Maíz, que van fer-hi el seu comiat (tot i que aquesta última ha tornat enguany), o com Auxili, Smoking Souls, Zoo i Txarango.
Com diuen el mateixos Auxili en la seva cançóFoc i Vent, dedicada al Festivern, en aquest festival “dansarem amb el fred, cremant hiverns a la foguera”, acompanyats de “cançons de foc i vent”. Perquè al Festivern es viuen somriures, cançons, 4 dies i un milió d’acords en un segon. Així que no hi ha excusa per quedar-se a casa per fi d’any. El Festivern té tot allò que busqueu!
Recull de grups que es retiren; Zoo Posse, Auxili, Joan Dausà, Els Catarres, Adala, Macedònia, Nyandú, Buhos i Txarango.
Hi ha una cançó popular que diu: És l’hora dels adéus i ens hem de dir: Adéu-siau! Sembla ser que aquest final d’any i durant tot el 2020 entonarem aquesta tornada ben forta, perquè ja són gairebé 10 grups els que han anunciat la seva retirada dels escenaris.
2019 ha sigut l’últim any en que podrem escoltar les cançons d’ADALA. El cantant barceloní va anunciar a les seves xarxes socials que la decisió era personal. “Básicament, és fer un descans indefinit o, dit d’una altra manera, tancar el projecte que vam començar a idear farà uns 4 o 5 anys.” El motiu principal, com ell mateix va exposar en el seu text de comiat, era que el projecte s’havia tornat massa gros i el va espantar, el va incomodar i, sobretot, el va cansar un munt.
“Després de 3 anys de música i flames, de caliu i batalles, Foc hem decidit fer una apagada i deixar els escenaris de manera indefinida.” Així anunciava FOC la seva dissolució en una publicació al seu compte oficial d’Instagram. El grup va realitzar el seu últim concert el 1 de Novembre a Martorell, juntament amb el grup Buhos.
El grup juvenil MACEDÒNIA baixarà dels escenaris a la primavera de 2021. El motiu principal és reflexionar si, en el context actual, segueixen tenint cabuda grups amb lletres com les seves. Quan va sorgir el projecte, en Dani Coma va detectar que faltaven cançons que parlessin de “tu a tu” amb els preadolescents; cançons que parlessin de coses que els afectaven i preocupaven. Macedònia ho va aconseguir. Però tot ha canviat una mica i ara les nenes participen en concerts i festivals que abans estaven reservats per a adults. Es segueixen necessitant grups com Macedònia? Aquesta resposta és veurà reflexada en si és una retirada definitiva, o no, del grup.
Uns altres que també han anunciat la seva retirada dels escenaris durant un temps són NYANDÚ. El grup osonenc no ha comentat gaire de la seva desaparició de la indústria musical catalana en els pròxims anys. S’han explicat de forma breu dient que tanquen disc i etapa per agafar-se un llarg descans. No tenen cap previsió a la vista, però ja han avisat als seus fans que potser triguen a tornar-se a veure’s.
Afortunadament, per a tots els melòmans, la majoria de noms que sonen com a grans ausents durant l’any que ve deixen els escenaris, però de forma temporal. La gran majoria de grups es pendran 2020 com un any sabàtic on aprofitaran per composar més música i més tranquils. ZOO POSSE, AUXILIi BUHOStornaran després de la parada amb més força que mai i amb creacions noves. Per la seva banda, ELS CATARRESallargaran la seva retirada fins d’aquí a un any i mig, aproximadament. JOAN DAUSÀdesapareixerà del panorama, musical més o menys, a mateix temps, fins que reaparegui a mitjans del 2021.
Serà just en aquest moment, mitjans de 2021, quan TXARANGO acabi la seva nova gira, El gran circ . El final de gira no serà només un final de gira normal, sinó que suposarà el final definitiu de la banda ripollenca que ja ha anunciat que es retirarà del món musical.
Tot i que alguns grups utilitzin l’any vinent per preparar noves creacions amb més tranquilitat, la seva música sempre seguirà sonant arreu dels Països Catalans i, en molts casos, arreu del món.
És un repte escriure un nou article sobre la Rosalía i ser original, sabent que n’hi ha un munt més, tant en mitjans nacionals com internacionals. Però és que l’artista catalana, de Sant Esteve Ses Rovires, no es mereix menys. Aquest ha estat, clarament, el seu any, després de publicar, a finals del 2018, el seu segon àlbum El Mal Querer. Un CD conceptual que ha trencat fronteres, barrejant el flamenc amb les músiques urbanes, a la vegada que ha creat un estil propi, mai vist fins al moment. Ara, però, tot aquest ressò que ha anat obtenint progressivament aquesta cantaora polifacètica és el resultat final d’una dedicació apassionada que ve de lluny.
Tot començà 13 anys enrera, quan Rosalía Vila va descobrir el flamenc al parc Canals i Nubiola, de la seva població natal. Allà hi va trobar un parell de cotxes tunejats dels quals en sortien unes melodies apassionades del famós cantant Camarón de la Isla. En aquell moment ella ho desconeixia pràcticament tot amb relació a aquest estil musical. De fet, mai l’havia escoltat a casa. Però per la jove va suposar un enamorament immediat. “Una música d’arrel i plena de riquesa”, com la descriu Rosalía en una entrevista a TV3, que li marcaria les bases per construir la seva carrera musical.
Encara que, no s’ha d’oblidar, que la cantaora del Baix Llobregatja s’havia interessat per la música des de ben menuda. I és que amb tan sols quatre anys ja feia classes de dansa a l’escola Ses Dansa, de Sant Esteve Sesrovires. Una escola que la va veure créixer fins als 15 anys. Sense deixar de banda el seu pas per l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparraguera, on la jove cantant es desplaçava per ampliar els seus coneixements musicals, després que els seus pares li compressin la seva primera guitarra amb tan sols 9 anys.
Al cap d’un temps, Rosalía Vila va seguir la seva formació musical al Taller de Músics. Escola on va completar els dos primers cursos de l’Escola Superior d’Estudis Musicals (ESEM). Allà tots els professors entrevistats en diferents mitjans de comunicació coincideixen que l’artista era una estudiant molt sacrificada i disciplinada. En aquell moment sorprenia, perquè tot i ser molt jove, tenia molta determinació i sabia què volia. Un seguit de característiques que el professor de cant flamenc Chiqui de la Línea completa en explicar que Rosalía va ser l’alumna que es va presentar més d’hora, al primer dia de classe. Chiqui de la Línea va ser un professor important per la jove cantaora, i va coincidir amb ella tant al Taller de Músics, com a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), on li va tutoritzar el projecte de final de carrera que contenia les bases del que seria el seu nou disc: El mal querer (2018). Allà a l’ESMUC va acabar de perfilar els seus coneixements de flamenc.
Abans, però, ja s’havia estrenat cantant en alguna gravació com la d’”Herois obscurs”, del disc Or Verdque va impulsar el Taller de Músics, amb la intenció de musicar el poemari del poeta i escriptor Valentí Gómez-Oliver. Afegint els dos singles, Llámame más tardeo Antes de morirme, que el traper madrileny C. Tangana va publicar el 2016, on ja hi apareixia la veu de Rosalía.
Tot i així, no va ser fins al 2017, quan Rosalía Vila encara estudiava a l’ESMUC, que va decidir publicar el seu primer àlbum, Los Ángeles(2017), un recull de vells cantes flamencs. El disc, sota el segell de la multinacional Universal, el va produir amb l’ajuda del productor català Raül Fernández “Refree”, qui la connegué gràcies al periodista musical Luis Troquel. El crític ja tenia el pressentiment que si aquesta parella es posaven a crear plegats, en sortiria alguna cosa interessant. I no anava pas desencaminat, ja que l’àlbum va arribar a ser el número 9 de les llistes musicals espanyoles i va ser nominat als premis Grammy Latinos, sent un dels més venerats de l’any per la crítica.
Amb tan sols un any de diferència, amb un peu dins i un fora de l’ESMUC, va aparèixer el disc que la portaria a la fama mundial: El mal querer(2018). Àlbum, sota el segell discogràfic Sony Music, que va produir juntament amb el músic i productor canari Pablo Díaz-Reixa “El Guincho”, tot i que la idea inicial era repetir experiència amb Refree. El Guincho la va conèixer en una actuació que la jove artista de Sant Esteve Sesrovires va fer al Tablao de Carmen del Poble Espanyol, on van acordar que es trucarien. Així va ser com el productor canari i ella van gravar un tema que més endavant es trobaria dins del seu nou disc, A ningún hombre. Al cap de poc temps Rosalía li va acabar proposant de produir l’LP El mal querer, després de saber que Refree li havia recomanat buscar algun altre aliat que la guiés millor pels paratges per on volia endinsar-se en aquest nou projecte. I la veritat és que aquest productor la va ajudar a trobar l’equilibri perfecte entre el flamenc, les músiques urbanes i el pop.
El mal querer, però, no és només un disc amb un gran treball de producció per part de la Rosalía i d’El Guincho, sinó que també conté molt de treball en la conceptualització de la narració que s’hi explica. L’àlbum està basat en una novel·la anònima occitana del segle XIII, anomenada Flamenca, que explica la història d’uns personatges suposadament reals, entre els anys 1223 i 1227.
L’argument principal narra com Flamenca, la filla del comte Guiu de Nemours, es casa, per consell del seu pare, amb Archambault de Borbó i com aquest la tanca en una torre per qüestions de gelosia. El jove cavaller Guillem de Nevers s’enamora de Flamenca en escoltar la seva història i planeja alliberar-la, de forma que es conjura per poder-la veure. I de fet, ho aconsegueix, ja que ambdós mantenen una relació d’amor clandestí. Després, Guillem marxa a Flandes per adquirir la glòria de cavaller i, més tard, torna a Borbó en un torneig de Pasqua el 1227. El final, però, s’ha perdut i cadascú s’ha d’imaginar com acabar aquesta història.
Rosalía ja ho va fer una mica a la seva manera, després de llegir la novel·la i inspirar-se per fer el seu últim disc. Una inspiració que li va venir gràcies a un dels seus amics Pedro G. Romero, un artista polifacètic que un dia li va recomanar aquesta novel·la, de la qual només se’n conserva un únic manuscrit incomplet a la Biblioteca de Carcassona, i un fragment a Palma de Mallorca. Sort, però, que la Universitat de Barcelona en va publicar una versió en català el 2015, perquè això va permetre que la cantaora se la pogués comprar i que se la llegís en un tres i no res, permetent que construís el relat general d’El mal querer, dividit en 11 cançons, que fan la funció d’11 capítols. Capítols que, acompanyats d’una imatge artística per fer un tancament més rodó de l’obra, suposen un viatge per les diferents fases d’una relació d’amor tòxica, a la vegada que transmeten com és la idea de no saber estimar.
No cal dir que amb aquesta proposta era normal que la Rosalía acabés obtenint l’èxit més gros amb aquest treball. Un èxit que s’ha vist reforçat per la potent complementació audiovisual que ha generat l’artista en cada videoclip que ha anat realitzant amb la productora catalana Canadà. Creant un glamur “poligoner”, que es pot veure influenciat en la majoria dels clips posteriors de l’artista de San Esteve Sesrovires, com en l’últim que ha vist la llum: A Palé.
A partir d’aquí, durant aquest 2019 ha estat publicant nous singles, sota el nom de Con Altura, Aute Cuture, Yo x Ti, Tu x Mi i A Palé; afegint un EP sota el nom de Fucking Money Man, on s’inclou el seu primer tema escrit en català. Un seguit de cançons que han acumulat milions de reproduccions a YouTube, i en alguns casos centenars de milions a Spotify.
Aquest succés de la cantaora no només es tradueix en els milions de “plays” que acumulen les seves cançons, sinó també es tradueix en el conjunt de col·laboracions que ha anat fent amb artistes mundialment reconeguts. J Balvin, James Blake i Ozuna, en són clars exemples. Sense oblidar a C. Tangana, qui també firmà part dels crèdits de 8 dels 11 temes de l’àlbum El mal querer, sota el seu nom de pila: Antón Álvarez Alfaro. Afegint el parell de temes que ha realitzat amb Billie Eilish, que per ara són una incògnita i no se sap quan veuran la llum.
Tot això, sense haver parlat de premis, encara. I és que Rosalía Vila ja compta amb un palmarès propi força vertiginós, amb 7 Grammys Latinos, 2 Premis Enderrock, 1 Premi Arc, 2 MTV Video Music Awards i 1 MTV European Music Awards. Sense oblidar la històrica nominació als premis Grammy generals. Aquest fet la converteix en la primera catalana nominada als premis Grammy.
Un conjunt de dades que demostren com d’impactant n’és la seva línia de progressió al llarg de tota la seva carrera, tenint en compte també la seva formació. Una línia que esperem que no pari de pujar en el gràfic i que ens doni més motius per seguir escrivint sobre ella. Veient la seva trajectòria, millor que no ens separem gaire de l’ordinador o del mòbil per estar ben atents per si cal escriure noves gestes. I és que amb una artista “Con Altura” és difícil no preveure-ho!
Any rere any, arriba Desembre i tot s’inunda de Nadales. El Rabadà i la Plàcida nit es troben a tot arreu… Però el món de les nadales és molt més gran i hi ha vida després del fum fum fum. A Avui Sona t’ensenyem el nostre TOP 15 de NADALES CATALANES MODERNES.
15. UN CAMELL D’ORIENT
Grup: Manel Any de publicació: 2007
14. JA VE’L NADAL
Grup: Pepet i Marieta Any de publicació: 2015
13. NIT DE NADAL
Grup: Joan Rovira Any de publicació: 2017
12. ÉS NADAL AL MÓN
Grup: Els Catarres Any de publicació: 2013
11. CAGA TIÓ
Grup: Gossos Any de publicació: 2007
10. ÉS UN DESIG
Grup: Josep Thió Any de publicació: 2007
9. PREC DE NADAL
Grup: Judit & Meritxell Neddermann Any de publicació: 2019
8. REGALA PETONS
Grup: Obeses Any de publicació: 2013
7. JO VOLDRIA QUE TOT L’ANY FOS COM NADAL
Grup: Glaus Any de publicació: 2000
6. SI ENS VEIESSIS
Grup: Joan Dausà (ft. Sara Pi) Any de publicació: 2016
5. M’AGRADA EL NADAL
Grup: Dámaris Gelabert Any de publicació: 2010
4. AVUI ÉS NADAL
Grup: Glaus i Lax’n’Busto Any de publicació: 2007
3. AIXÍ ÉS EL TEU NADAL
Grup: Oques Grasses Any de publicació: 2014
2. AQUÍ ÉS NADAL I ESTIC CONTENT
Grup: La Pegatina Any de publicació: 2010
1. QUAN SOMRIUS
Grup: La Marató – Doctor Prats, Buhos, Els Catarres i Elena Gadel Any de publicació: 2019
Cartell de l’Enderrock Llibresons 2019 – Imatge extreta d’enderrock.cat
A tots ens agrada escoltar i aprendre’ns les lletres de les nostres cançons preferides. Repetir-les, cantar-les, cridar-les i, fins i tot, emocionar-nos amb elles. Però, en molts casos, no som conscients que són petites obres literàries, que segurament han nascut a partir d’aquells referents que els artistes han anat llegint al llarg de les seves vides. I és que quan es combina la música amb la literatura i la poesia, es crea una màgia que ens arriba fins als racons més profunds de nosaltres.
Enderrock Llibresons és un cicle que neix el 2018, per iniciativa del Grup Enderrock, amb la intenció de donar a conèixer quines són aquestes referències literàries de diversos músics. En un format acollidor, en diferents biblioteques i llibreries de Catalunya es barregen converses i concerts acústics.
Enguany s’ha celebrat la segona edició d’aquest cicle, que ha durat tot el mes de novembre, des del dia 2 fins al 30. En aquest període s’han organitzat una trentena d’actuacions repartides pels municipis de Barcelona, Figueres, Olot, Girona, Banyoles i La Bisbal d’Empordà.
Aquesta interessant iniciativa cultural s’ha pogut organitzar, per part del Grup Enderrock, amb la col·laboració del Gremi de Llibreters de Catalunya i amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona. A més, per tal d’acudir a cada una de les cites, s’ha ofert reservar l’entrada de forma gratuïta, a través d’uns formularis habilitats a l’apartat de cada sessió, a la web de la revista: www.enderrock.cat.
Cal destacar que en aquesta passada edició hi han participat artistes com Núria Graham, Pavvla, Marc Parrot, Vol Menor, Relat, Marcel Lázara amb Júlia Arrey, President Xai, Namina, Kolanú i Joina, entre d’altres. Passant per llibreries com la Calmot, l’Emprúries i Les Voltes de Girona; la Documenta, l’Atzavara i El Gat Pelut de Barcelona; la Siglantana de La Bisbal d’Empordà; l’Altell de Banyoles; el Drac d’Olot; i la Bookman de Figueres.
En general un seguit d’experiències molt recomanables per a qualsevol amant de la música i de la literatura. Per a totes aquelles persones que veuen en els dos arts una connexió implícita, de mútua inspiració i de respecte de l’una per l’altre. Per a totes aquelles que noten la màgia en l’aire quan es combinen ambdues expressions. Per a totes aquelles que busquen en les lletres la poesia. En definitiva, per a totes aquelles que, simplement, siguin amants de l’art.
Per si sou curiosos i voleu descobrir tots els artistes que han participat en aquesta proposta, us deixem a continuació la programació del que ha estat tot el cicle:
Dissabte 2 de novembre MARTA PÉREZ (11 h) TONA GAFAROT (11.45 h) GLÒRIA GARCÉS (12.30 h) Calmot – Girona
Dissabte 2 de novembre MIREÏA (17 h) PULPOPOP (17.45 h) KAROL GREEN (18.30h) 22 – Girona
Dimarts 5 de novembre JOAN MASDÉU (19 h) Santos Ochoa – Barcelona
Dimecres 6 de novembre EL PÈSOL FERÉSTEC (19 h) Documenta – Barcelona
Dijous 7 de novembre INVISIBLE HARVEY (19 h) Atzavara – Barcelona
Dissabte 9 de novembre LA PUÇA (12 h) JORDI SERRADELL (13 h) Siglantana – La Bisbal d’Empordà
Dissabte 9 de novembre LA BANDA BALCA (17 h) DAURA (18 h) L’Altell – Banyoles
Dimarts 12 de novembre NÚRIA GRAHAM (19 h) La Carbonera – Barcelona
Dimecres 13 de novembre PAVVLA (19 h) El Gat Pelut – Barcelona
Dijous 14 de novembre MARC PARROT (19 h) Ona Llibres – Barcelona
Dissabte 16 de novembre VOL MENOR (11 h) KEILA ELM (11.45 h) DAVID MAURICIO (12.30 h) Les Voltes – Girona
Dissabte 16 de novembre GUILLEM BALLAZ (17 h) RELAT (18 h) Drac – Olot
Dijous 21 de novembre MARCEL LÁZARA I JÚLIA ARREY (19 h) Casa Usher – Barcelona
Dissabte 23 de novembre PAULA GRANDE (11 h) EDUARD BOADA (11.45 h) FINA (12.30h) Context – Girona
Dissabte 23 de novembre CA VELL (18 h) PRESIDENT XAI (18.45 h) MIREIA VILALTA (19.30 h) Empúries – Girona
Dilluns 25 de novembre NAMINA (19 h) Obaga – Barcelona
Avui Sona 