Episodi 17 – La cura

En aquest dissetè episodi tindrem amb nosaltres a en Pau Camps, guitarrista del conjunt pegolí Smoking Souls. I és que a principis del passat 2022, el grup va publicar, amb el suport de Propaganda pel fet!, el seu cinquè disc de llarga durada: La cura.

20 CDs PER RECORDAR EL 2022

Des d’Avui Sona volem tancar l’any recordant aquells discos que ens han fet emocionar, ballar i cantar al llarg d’aquest 2022 que ja s’acaba! Un 2022 en el qual la indústria ja sembla haver-se recuperat més dels efectes nocius que la maleïda pandèmia va tenir fa un parell d’anys, i en el qual s’han publicat un munt de nous treballs discogràfics de tota mena. D’aquesta manera, com ja és tradició, us presentem la nostra particular llista dels 20 LPs que ens serviran per rememorar aquest any! Sense oblidar-nos, a més, de l’extens recull que hem fet de tot un seguit d’altres àlbums de llarga durada estrenats al llarg d’aquests darrers dotze mesos!

A treballar tots per un 2023 ben farcit de molta més música!

20 DISCOS PER RECORDAR EL 2021 – Avui Sona

PRESENT – El Diluvi

Discogràfica: Halley Supernova

FREE – Ramon Mirabet

Discogràfica: Autoeditat

PEL CANTÓ BO – Doctor Prats

Discogràfica: Música Global

CAUSA – Xavi Sarrià

Discogràfica: Propaganda pel fet!

PORTALS – Senyor Oca

Discogràfica: Guspira Records

MIL TORMENTAS Y UN SOL – Itaca Band

Discogràfica: Halley Records

VOLTES I VOLTES – Maria Jaume

Discogràfica: Bankrobber

KLIMA – Adala

Discogràfica: Radi Records

KARAOKE – Suu

Discogràfica: Halley Records

LA CURA – Smoking Souls

Discogràfica: Propaganda pel fet!

GUARET – Auxili

Discogràfica: Propaganda pel fet!

LA MIDA – Anna Andreu

Discogràfica: Hidden Track Records

UN MINUT ESTROBOSCÒPICA – Antònia Font

Discogràfica: Primavera Labels

LA VIDA ÉS MILLOR – Roger Padrós

Discogràfica: U98 Music

DISCORDIA – Santa Salut

Discogràfica: Yuukii Records

OLÍMPICA I PRIMAVERA – Blaumut

Discogràfica: U98 Music

BALES PERDUDES – Arc de Triomf

Discogràfica: Musica Global

RITUAL – Dorian

Discogràfica: Intromúsica & El Temblor

DIAMANTS – Els Catarres

Discogràfica: Halley Records

EL GRAN INEVNT – La Tour de Carol

Discogràfica: Vankiki Records

ALTRES DISCOS A TENIR EN COMPTE D’AQUEST 2022!

  • Albor – Alanaire (Promo Arts Music Records)
  • Loopholes – Andrea Motis (Autoeditat)
  • Retorn Vol. II – Anegats (Produccions Blau)
  • Un nou món – Andreu Valor (Autoeditat)
  • mama, l’amor em dona mal de cap – Ariox i Galgo Lento (Luup Records)
  • Ofici – Cabot (Produccions Blau)
  • Más de lo mismo – Brighton 64 (BCore Disc)
  • Mode Avió – Cactus (Delírics)
  • Direm Nosaltres (canta a Roc Casagran) – Cesk Freixas (U98 Music)
  • 20 años – Che Sudaka (Cavernícola Records)
  • Capfico – Clara Andrés (Hidden Track Records)
  • Blessing in disguise – Clodine (RGB Suports)
  • Principis – Coloma Bertran (Microscopi)
  • Pit Roig – Feliu Gasull (Microscopi)
  • Altament Sensible – Cris Juanico (RGB Suports)
  • Hangover – Flashy Ice Cream (Dalírics)
  • Addicta – Crisbru (Right Here Right Now)
  • Dies d’atrezzo – Da Souza (Bankrobber)
  • Vida lenta – Doble amb Hugsound (Halley Records)
  • Al Palau (Live) – Eduard Iniesta (Discmedi)
  • Swing de Comarques – Eduard Gener (Jezz Records)
  • Metamorfosis – Elane (Propaganda pel fet!)
  • Empelt – Electrogralla (Microscopi)
  • Amb poca llum es trenca la foscor – Exili a Elba (Satélite K)
  • Per ser feliç no cal permís – Els Amics de Manel (Halley Records)
  • 1963 – Els Pets (RGB Suports)
  • La Serra dels Perduts – Fetus (Bankrobber)
  • Salvar l’ànima – Fito Luri (Kasba Music)
  • Alegria – Flamengrass (Microscopi)
  • Llegenda – Flora (Halley Records)
  • Rere tot aquest fum – Gemma Humet (Satélite K)
  • Les dues som una – Gemma MAr (Produccion Blau)
  • L’art d’estimar – Gessamí Boada (Satélite K)
  • Suposo que l’amor és això – Ginestà (Kasba Music)
  • Vivir Más – Habla de mi en presente (Halley Records)
  • Planeta nou – Intana (Satélite K)
  • Tens la vida – Fénok (Discmedi)
  • Insecta Dance Music – Jansky (Rampa Lab)
  • Atlantis – Jazzwoman (Propaganda pel fet!)
  • Febrer//Agost – Jo Jet i Maria Ribot (Microscopi)
  • Els dies que vindran – Joan Masdéu (Satélite K)
  • Elogi a la senzillesa – Jordi Humet (Ficta Edicions i Produccions)
  • Ni llum ni lluna – Julieta (Music Bus Records)
  • Crystals – Katta Lana (Autoeditat)
  • Futur ancestral – L’Hereu Escampa (Hidden Track Records i Beauty Fool Records)
  • Memento – Novembre Elèctric (Primavera d’Hivern)
  • Les cartes que mai vaig cremar – Esther (Primavera d’Hivern)
  • Letter to Milos – Marco Mezquida (Autoeditat)
  • Corredor Mediterrani – L’Últim Europeu (Magic in the air)
  • Poemari per a acordió – La Companyia Minimíssima (Microscopi)
  • Costumbrismo Mágico – Ladilla Rusa (El Genio Equivocado)
  • Armónico Desorden – Lágrimas de Sangre (Guspira Records)
  • Neocancaneo – Las Bajas Pasiones (Delírics)
  • Esponja – Magalí Sare (Microscopi)
  • Sentimantral – Malparlat (Autoeditat)
  • Moments – Manu Guix (Música Global)
  • Yellow Vol. 3 – Manzau (RGB Suports)
  • Trepa – Mar Pujol (Autoeditat)
  • Jota de morir – Marala (Propaganda pel fet!)
  • Els fets i l’atzar – Marc Parrot (U98 Music)
  • Amalia – Marc Timón (Microscopi)
  • Deu – Marco Pompero (La Fera CC)
  • Et porto escrit – Maria Jacobs (Música Global)
  • Vidas – Maruja Limón (Satélite K)
  • l’última nit d’estiu – Massaviu (Autoeditat)
  • Deserta el fosc – Mª Helena Tolosa (La catenària)
  • 20 anys fent camí – Miquel Abras (U98 Music)
  • La Llei d’OHM – Miquel Brunet i Biel Majoral (Ona Edicions)
  • De foc i de vellut – Miquel Pujadó (Microscopi)
  • Una casa és pànic – Miquel Serra (Foehn Records)
  • Miqui Puig canta Vol. 7 (Remixes) – Miqui Puig (Primavera Labels)
  • L’aigua clara – Mishima (The Rest Is Silence)
  • Nio – Momi Maiga (Microscopi)
  • Better Life – MDMAR (Produccions Blau)
  • Un udol – Namina (Autoeditat)
  • Totes les melodies – Narcís Perich (Temps Record)
  • Tot el que no sé de nosaltres – Navet (Kasba Music)
  • Desperta – Neptú (Metz Records)
  • Presons – Nerea Bassart Trio (Discmedi)
  • Isla Giorgio – New George (Delírics)
  • Cel d’Horabaixa – Oliva Trencada (Nova Editorial Moll)
  • Quan se pon es sol – Horabaixa (Autoeditat)
  • Segona Florada – Orchestra Fileruche (U98 Music)
  • Trencadís – Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (Propaganda pel fet!)
  • 🙂 – Pau Vallvé (Autoeditat)
  • DO’s – Paula Grande (U98 Music)
  • Trencadís – D’Altre Poble (Petaca Records)
  • Respawn – Pawn Gang (Dalírics)
  • Vola – Pepet i Marieta (KZoo Music)
  • No hi ha demà – Pilseners (Kasba Music)
  • Kepler-454 – Plan-ET (Global Domination)
  • Salt Mortal – Pol Batlle (Autoeditat)
  • Tot i Res – Pupil·les (Halley Supernova)
  • Jutipiris – Roger Pistola (Autoeditat)
  • 360º – Roigé (La catenària)
  • Motomami – Rosalía (Columbia Records)
  • Freqüentitat Modernada – Saki Guillem (Discmedi)
  • Cruïlla – Salvatge Cor (Magic in the air)
  • Mil i una nits i uns quants dies – Sau 30 (L’Indi Music)
  • Momenani – Selva Nua (Bankrobber)
  • Retrats – Sexenni (Delírics)
  • Per dins i per fora – Sommeliers (Microscopi)
  • Demà el món s’acaba – Spxxn P i Scotty DK (Kasba Music)
  • La flor de la vida – Strombers (Autoeditat)
  • Joves Tendres – Figa Flawas (Autoeditat)
  • El presumit – Subliminal (Autoeditat)
  • Rap d’Arrel – Tesa (Temps Record)
  • Dyke – Tribade (Propaganda pel fet!)
  • Episodi I – Tropical Galàxia (Propaganda pel fet!)
  • Fragments de l’esdevenir – Vidres a la sang (Abstract Emotions)
  • Eufòria – Xanguito (Halley Supernova)
  • Ses Entranyes – Xarim Aresté (RGB Suports)
  • Blau – Xicu (Satélite K)
  • Demons – Aiala i El Tornado (Kasba Music)
  • Uncertainty – Carlota Flâneur (Hidden Track Records i Pértiga Music)
  • Cinema – Ciudad Jara (El Último Pasillo)
  • Caminos – Chicuelo (DES)
  • Viaje al centro de un idiota – Enric Montefusco (Satélite K)
  • We have wasted the chance but we are fine – Go Cactus (BMG)
  • La llave maestra – Green Valley (Satélite K)
  • Vuélame el corazón – Macaco (Sony Music)
  • La Emperatriz – Rigoberta Bandini (Autoeditat)

Marc Serrano – @avuisona

Episodi 16 – La vida és millor

En aquest setzé episodi tindrem amb nosaltres al jove artista polinyanenc Roger Padrós. Tota una promesa emergent, que acaba de debutar en l’escena amb el seu primer llarga durada, anomenat La vida és millor. Un treball, editat pel segell discogràfic U98

Amb La Pegatina (Capítol I)

En aquest primer capítol, parlem amb l’Adrià Salas i en Rubén Sierra, dos dels membres principals de La Pegatina. I és que el reconegut conjunt de Montcada i Reixac acaba de llançar, aquest mes de desembre, “La Meva Gent”, el primer treball discogràfic que escriuen íntegrament en català.

NADALES CATALANES MODERNES – Vol. IV

Com ja és tradició, des d’Avui Sona us felicitem les festes amb un nou volum de nadales modernes dels Països Catalans, per poder-les gaudir en família o amb els amics! 15 peces recents que transmeten la calidesa del Nadal, l’alegria i la nostàlgia d’aquestes festes, a més d’un nou punt de vista crític per reflexionar.

AVUI SONA US DESITJA UN BON NADAL PLE DE MÚSICA!

1. AL TEU COSTAT

Artista: Núria López
Any: 2022

2. VIDES LLUNYANES

Artista: Els Amics de les Arts
Any: 2022

3. TIÓ D’OFICI

Artista: Dan Peralbo i El Comboi
Any: 2021

4. ÉS NADAL (NA, NA, NA)

Artista: Oxigen
Any: 2022

5. MAN WITH THE BAG

Artista: Guillem Tudó
Any: 2022

6. BARCELONA ÉS UN REGAL

Artista: Ginestà
Any: 2022

7. EL MILLOR REGAL

Artista: La Pepa
Any: 2022

8. GET HIM SOME FEELS

Artista: Janna Aran
Any: 2022

9. EL MILLOR REGAL

Artista: Valdivia amb Xènia Páez i Ese de la cinta
Any: 2022

10. FUM FUM FUM

Artista: David Canal
Any: 2022

11. SUITE HIVERNAL

Artista: Dani López i Paula Grande, amb la Girona Jazz Project
Any: 2022

12. RES ESPECIAL

Artista: Flora
Any: 2022

13. NADAL

Artista: Ramon Mirabet
Any: 2013

14. NADALA ALACANTINA

Artista: Pep Gimeno “Botifarra”
Any: 2014

15. MARIA ANAVA PARTERA

Artista: Dani Miquel
Any: 2015

Marc Serrano –  @avuisona

Episodi 15 – Bales Perdudes

En aquest quinzè episodi tindrem amb nosaltres a l’Olek Burek, baixista i cantant del conjunt barceloní Arc de Triomf. Amb ell parlarem de Bales Perdudes, el seu nou treball discogràfic publicat sota el segell de Música Global.

Entrevista a l’Empordà Music Festival: “Volem ser una de les cites inexcusables del 2022”

Cartell oficial de l’Empordà Music Festival de la Bisbal d’Empordà

#AvuiSona l’Empordà Music Festival, que emprén el vol gràcies a l’impuls de la popular associació empordanesa Els Voltors. Així, doncs, demà dissabte 30 de juliol, al Camp de Futbol Vell de la Bisbal d’Empordà, se celebrarà la primera edició d’aquest esdeveniment, que neix amb la voluntat de convertir-se en un dels festivals estiuencs imprescindibles de l’escena musical dels Països Catalans.

És per això que avui parlem amb la Sònia Deulofeu, membre de l’entitat organitzadora, perquè ens expliqui tots els detalls que s’amaguen al darrere de les 10 hores de música i festa que suposaran aquest nou projecte, i que, enguany, aniran a càrrec de conjunts i artistes tant sonats com Zoo, La Fúmiga o Lágrimas de Sangre.

A què sona l’Empordà Music Festival?

L’Empordà Music Festival sona a estiu, fa olor a camp i no hi falta la bona música i el bon ambient. Un esdeveniment que demostra que, lluny de les platges massificades de la Costa Brava, a l’Empordà també hi ha vida al juliol i a l’agost, quan fa calor.

D’on va sorgir la idea de crear aquest nou festival?

Els Voltors fa molts anys que teníem ganes de muntar un festival a la nostra ciutat. Aquell “run-run” no marxava, i ara fa 3 que ens hi vam posar seriosament per fer-ho possible. La pandèmia ho ha endarrerit més del que nosaltres voldríem però aquí estem, demà serà una realitat. A més, enguany celebrem els nostres 25 anys de trajectòria i l’EMF és, segurament, la millor festa d’aniversari. Si mirem enrere, com a entitat ja havíem organitzat algunes festes que tenien un esperit “festivaler” com el Voltor Music Festival de l’any 2003 o les Carpes Voltors que es feien a l’estiu i eren 3 dies de concerts.

Què cal per a organitzar un festival musical d’aquestes característiques?

Moltes ganes i il·lusió. És el que ens mou sempre a nosaltres però en aquest cas necessites una dosis extra de tot. Des del voluntariat, com és el nostres cas, es poden fer moltes coses sempre que hi hagi bona gent disposada a destinar les seves hores lliures a donar un cop de mà perquè els altres gaudeixin. Per això agraïm a tots els membres de l’entitat la passió i la dedicació d’aquests últims mesos. Si no fos per aquest motor que mou l’entitat, l’EMF no seria una realitat. Estem parlant d’un esdeveniment per a 5.000 persones amb 5 grups que estan a primera divisió de l’escena musical i que volíem que fos una experiència completa i no només concerts. Podeu imaginar el que això suposa.

Pel que fa a la logística de l’esdeveniment, ha resultat difícil gestionar-ho tot?

Com sabeu, fa 25 anys que ens dediquem a l’organització de festes i concerts. Estem acostumats a la logística que comporta. Durant l’any fem la Festa de Carnaval i la Festa Exòtica al Pavelló Firal i, en algunes ocasions, hem arribat a ser 3.500 persones. Sabem què es necessita, com s’ha de fer i tenim la gent per fer-ho. Evidentment, com deia abans, hem notat que hi hem hagut de dedicar el doble d’hores i d’esforç, i més en una primera edició, però paga la pena.

Mapa del recinte de l’Empordà Music Festival

En aquests casos els patrocinadors com Estrella Damm o CocaCola, en el vostre cas, són essencials per a poder tirar el projecte endavant? Per què?

Cada un dels nostres patrocinadors i col·laboradors són imprescindibles. Si abans deia que els membres de l’entitat són el motor, ells són la benzina. Aprofito per agrair-los la confiança que han tingut des del primer moment en el projecte. Són el suport logístic, mediàtic i econòmic que necessita l’Empordà Music Festival.

Com és que vau decidir escollir l’Antic Camp de Futbol de la Bisbal d’Empordà com a principal seu de l’esdeveniment?

La Bisbal d’Empordà té diversos espais grans, però aquest és l’únic que es trobava al nucli central de la ciutat. L’Antic Camp de Futbol compleix diversos objectius: és cèntric; és prou gran per muntar-hi 20 metres d’estructura d’escenari; pot acollir còmodament 5.000 persones, l’aforament màxim que ens hem marcat per aquesta edició; és pot delimitar el recinte per les quatre bandes i hi hem sumat part del Passeig com zona d’accessos, restauració i descans.

L’Empordà Music Festival neix amb la finalitat de convertir-se en el festival estiuenc de referència de la Plana de l’Empordà? Quines en són les expectatives?

Volem marcar agenda cultural i ser una de les cites inexcusables del 2022 de moment i, si tot va bé, dels propers estius. La resposta del públic està sent molt bona i ho notem en el suport de la població local i en la venda d’entrades, que per cert hem creuat fronteres i vindrà gent del País Valencià, Madrid i Illes Balears, entre altres. A més, destacar que som l’únic festival que se celebra a l’interior de la comarca i que aposta per mantenir preus populars tant a l’entrada com als serveis.

El passat 30 de març vàreu presentar el cartell d’aquesta primera edició, amb noms d’artistes tan aclamats com Zoo, Lágrimas de Sangre, Zzoilo i La Fúmiga, entre d’altres. Com heu aconseguit establir una programació tan potent com aquesta?

Estudiant el panorama musical per saber qui té una proposta atractiva, un bon directe, qui publicarà nou disc i qui es mantindrà o pujarà a la piràmide d’èxits. Un cop tens la llista del que vols, lluitar per aconseguir que vinguin. No ha estat fàcil. Després de dos anys amb l’activitat cultural aturada, aquest estiu hi ha molta oferta. Tothom té ganes de fer el que feia i més per recuperar el temps perdut. Per tant, tenir ZOO com a cap de cartell acompanyants d’uns altres valencians que ho estan petant com són La Fúmiga; Lágrimas de Sangre que fa res han tret nou disc i l’estan girant; Zzoilo que va ser dels artistes més escoltats l’estiu passat; i l’Orquestra Di-versiones, el grup empordanès per excel·lència i un habitual de les nostres festes, és un luxe per nosaltres i és un luxe per La Bisbal d’Empordà.

A la vegada, també heu volgut completar les 10 hores de música que durarà el festival amb les actuacions, com bé deies, de la ja mítica banda de covers Orquestra Di-versiones, a més dels punxa-discos Carles Pérez (de ràdio Flaixbac) i Kharloss Selektah. La idea és fer de la jornada una festa per a tots els públics?

Sí, teníem molt clar que Di-versiones no hi podien faltar i que havien de tenir un paper important, tancaran la ronda de concerts. I en Carles Pérez i en Kharloss Selektah seran els encarregats de fer que la festa no defalleixi entre grup i grup i de clausurar el festival a quarts de 5 de la matinada. Volem que agradi a tothom. Cadascú hi troba allò que més li agrada, un estil musical concret, un grup concret o simplement viure l’experiència lúdica i festiva amb bona companyia. Tens per escollir què vols fer i veure a cada moment i t’organitzes com et convé. En conjunt esperem un públic familiar amb diversitat d’edats i gènere.

Sense deixar de banda que el festival també comptarà amb una zona village amb food trucks, chill out i photocall perquè els i les assistents puguin gaudir d’una oferta gastronòmica variada, de qualitat i de proximitat, a més de poder-se relaxar i fer-se fotos. Creieu imprescindible tenir en compte espais com aquests per poder dur a terme un acte artístic d’aquestes característiques?

Evidentment, no hi pot faltar. Més enllà de la bona música, el que esperes quan vas a un festival és gaudir al màxim. Amb una programació de més de 10h vols tenir moments de tot, també de relax i tranquil·litat. Aquí entra en joc la zona village.

Photocall de l’Empordà Music Festival

Un cop entrat al recinte sencer del festival, es podrà sortir i tornar a entrar? O si se surt ja no es podrà tornar a entrar?

Per garantir la seguretat dels assistents i per evitar possibles aglomeracions, es pot accedir al recinte a l’hora que es vulgui. Una vegada s’entra, no es pot sortir fins l’abandonament definitiu. El festival està dotat de tots els serveis necessaris.

Des de l’associació Els Voltors, una entitat que porta més de 25 anys organitzant esdeveniments de masses de caire festiu i cultural,  com es preveu que serà aquesta primera edició de l’Empordà Music Festival? Les sensacions són positives?

Les sensacions son molt molt positives. Hi ha nervis, tampoc ens enganyarem. Però estem segurs que tot sortirà sobre el previst i serà un èxit. Hi hem treballat i hi estem treballant de valent. Aquesta última setmana ha estat la més boja, en tots els sentits. Ja estem muntant el recinte. Els propers dies dormirem poc, però serà per una bona causa.

Pel que fa a les entrades, que encara es poden adquirir a través del portal web oficial del festival, com està sent el ritme de venda a falta de poques hores perquè s’obrin les portes del recinte?

Des que vam obrir la venda d’entrades, cada dia la gent n’ha comprat. Al principi a un ritme més lent però les dues últimes setmanes, com era d’esperar, ha agafat velocitat. Ara mateix estem al 70% de l’aforament i es podran comprar, també amb el festival ja en marxa, fins assolir el màxim (5.000 persones).

Per anar acabant, i en relació a l’any vinent, ja esteu pensant en com serà la segona edició de l’Empordà Music Festival? O, per ara, us esteu centrant únicament en l’edició d’enguany i més endavant ja començareu a treballar en la següent?

Les ganes les tenim, però pas a pas. Anem a per aquesta, veiem com surt i quan passi valorarem i decidirem què passarà en un futur.

Finalment, si haguéssiu de triar una cançó dels artistes que formen part del cartell perquè definís el festival al 100%, quina escolliríeu?

‘Addictes a viure’ de La Fúmiga

Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Speaker Cabinets: “Ja des del primer disc, ens agradava la idea de fer treballs que anessin més enllà de la música”

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

#AvuiSona Speaker Cabinets, un power trio barceloní de rock alternatiu, amb tocs d’electrònica i del rock de finals del passat segle XX, que acaba de presentar una nova trilogia conceptual de cançons que esdevindrà part del nou disc que estan preparant, Tales from New babel (Ventilador Music, 2022). Tres temes que segueixen la història que el grup va començar a explicar a través del seu àlbum de debut, Requiem for Atlas City (Formula Free, 2016), i que presentaran en directe aquest divendres 10 de juny a la sala Sidecar de Barcelona. I és que el conjunt no només crea els seus treballs des d’una visió musical, sinó que construeixen tot un seguit de relats per aconseguir plasmar tot un univers propi que acaba derivant en la construcció d’un projecte interdisciplinari, en el qual també hi tenen cabuda altres vessants artístiques com ara les visuals.

A què sona Speaker Cabinets? Com en definiríeu la vostra sonoritat?

Guillem Bright (guitarra, veu i lletrista): Som una banda de rock alternatiu, que es mou entre un ampli espectre que va des de les sonoritats electròniques, fins al rock psicodèlic. La nostra música és molt potent i enèrgica, i convida a ballar i a perdre’s entre les múltiples capes i textures que conformen els nostres temes.

En què us vau inspirar a l’hora d’escollir el vostre nom artístic? D’on prové?

Nacho Yoldi (baix i veu): En realitat va ser força casual, ja que necessitàvem un nom per a presentar-nos a un concurs de maquetes, i va coincidir que en un dels nostres amplificadors posava “Powered Speaker Cabinets”. Ens va semblar un nom que encaixava amb la nostra sonoritat, i el vam adoptar. Tot i això, amb el temps, ens hem acabat quedant només amb Speaker Cabinets, ja que és més clar i directe.

La idea de fundar Speaker Cabinets va sorgir el 2006, però fins al cap de 10 anys no vàreu decidir publicar la vostra primera referència discogràfica, sota el nom de Requiem for Atlas City (Formula Free, 2016). A què es va deure això?

Adrià Muixí (bateria, teclats i cors): En els inicis, el nostre procés creatiu era molt caòtic, així com la nostra dinàmica de grup. Podíem passar-nos matinades fent jam sessions, i cada dia fer una cosa diferent. També teníem períodes molt llargs d’inactivitat… No va ser fins més endavant que vam començar a endreçar les idees i posar-nos objectius més definits, com va ser el fet de gravar el nostre primer disc. Així doncs, podem dir que el grup realment està 100% actiu des que vam començar a gravar Requiem for Atlas City.

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

En aquest àlbum de debut que comentàvem, mostreu una història distòpica que converteix el disc en un LP conceptual. Expliqueu-nos què s’hi amaga al darrere!

G.B.: Requiem for Altas City narra la història d’un llegendari imperi que s’estructurava en una societat de castes. Fruit de les desigualtats socials, va esclatar una revolució encapçalada per la casta més pobra, que va desencadenar una terrible guerra civil, la qual va acabar destruint tota la ciutat-estat d’Atlas City. Tot i que el disc pivota al voltant d’aquesta trama de ficció, també s’hi amaguen moltes referències a la nostra societat actual, així com cançons més intimistes que parlen de temes tan quotidians com l’amor.

Què us va portar a crear tot aquest univers propi, que ja esdevé part de la vostra identitat com a conjunt?

G.B.: Quan escrivia les primeres lletres per al grup, em costava trobar una temàtica on ens poguéssim identificar tots tres. Però el fet de crear una trama de ciència-ficció va ser una fòrmula en la qual ens vam sentir còmodes ràpidament, ja que representava un punt en comú on podíem crear amb total llibertat artística.  Un cop vam llançar Requiem for Atlas City, ens va semblar que aquell univers era massa potent per a deixar-lo enrere, així que hem seguit treballant en aquesta línia.

Enguany heu publicat una trilogia de nous temes que esdevenen un primer avançament del que serà el vostre proper treball, Tales from New Babel, que publicareu a finals d’aquest 2022 amb el segell barceloní Ventilador Music: “Ghost Town”, “The Fall” i “Suzan May”. I com hem pogut observar, en aquest nou EP seguireu parlant d’aquest univers distòpic que vau crear amb el vostre primer disc. Quina direcció agafarà aquesta nova seqüela?

G.B.: A Tales from New Babel continuem la història, però avançant-nos a uns anys després de la destrucció d’Atlas City. Així doncs, un nou imperi sorgeix de les cendres de l’antiga ciutat, aquest cop de caràcter capitalista, sota el nom de la República Federal de New Babel. Progressivament, les desigualtats tornen a aparèixer, castigant a la població més vulnerable, que es rebel·la i s’organitza en grups antisistema, dels quals en formen part els nostres protagonistes.

En aquests 3 nous temes que comentàvem, apareixen les figures d’Allan i Suzan May, dos personatges que esdevindran clau en aquesta nova part de la vostra història. Però, qui són els germans May? Quin serà el seu paper en aquest nou relat de ficció?

G.B.: Suzan i Allan May son dos germans que encapçalen moviments de protesta contra el règim de New Babel. En el cas d’Allan May, el seu full de ruta inclou atacs violents contra les forces de repressió del règim. Això fa que acabi sent segrestat i torturat pels serveis secrets de New Babel, quelcom que provoca que la seva germana Suzan s’aboqui a una odissea per a alliberar-lo.

SUZAN MAY (un dels personatges de ficció de l’univers d’Speaker Cabinets) – Imatge extreta d’un dels videoclips de Speaker Cabinets

En aquesta nova etapa de la història, podem observar com l’antiga ciutat-estat “Atlas City” s’ha vist reconvertida en la “República Federal de New Babel”… Què ha passat?

G.B.: Com comentàvem, després de la destrucció d’Atlas City, els supervivents van reconstruir la ciutat i van abolir el sistema de castes anterior. Tot i que, a pesar de les bones intencions inicials, el sorgiment d’una nova metròpoli va comportar un nou tipus de corrupció i opressió…  

A nivell conceptual, a través d’aquesta creació artística que esteu produint també aprofiteu per fer tot un cant en contra de les injustícies, la repressió i l’abús de poder. Quelcom que sembla ser cíclic, com expresseu amb Tales from New Babel, ja que a pesar que “Atlas City” hagi sofert una guerra i hagi estat destruïda a causa de les desigualtats, “New Babel” s’ha forjat sobre aquests mateixos paràmetres tirans i despòtics. Creieu que tot torna? Que l’ésser humà no aprèn dels seus propis errors?

G.B.: Al llarg de la història de la humanitat s’han fet grans avenços, però també podem veure repetides autèntiques barbaritats de forma periòdica. Lamentablement no existeix una consciència global que ens guiï com a societat cap a un bé comú, sinó que sovint ens movem pensant només en els nostres interessos més pròxims i immediats. Només així s’explica que determinats moviments polítics apareguin cíclicament, o que es vulnerin els drets humans més elementals sistemàticament… Tant de bo algun dia les coses canviïn, però no sembla que això estigui a prop.

Per altra banda, creieu que, avui en dia, estem tan lluny com ens pensem d’arribar a un tipus de distopia com la que plasmeu amb la vostra música? Per què?

G.B.: Lamentablement, hi ha moltes realitats que actualment ja s’assemblen a algunes de les històries que narrem al disc. Hi ha molta gent que pateix situacions extremes arreu del món, i governs tirànics que exploten sense pietat a part de la seva població. Evidentment en el disc portem les històries a l’extrem, però hi ha una part d’aquesta ficció que no s’allunya tant de la realitat.

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

Un altre dels factors interessants d’aquesta trilogia que heu publicat recentment, és que heu acompanyat cada tema de videoclip propi. Quelcom que hi aporta un plus a l’obra, i que dota de material gràfic el que expliqueu amb les cançons. La idea és acabar fent un clip per cada peça de Tales from New Babel?

A.M.: Així és. Els videoclips són fonamentals per a poder dur a terme un projecte tan ambiciós com aquest. Sense un suport visual es faria molt difícil explicar una història així. A més, l’equip de la productora amb la qual treballem (Cacau), han sabut potenciar les cançons amb uns vídeos espectaculars, que formen una trilogia que segur encantarà als amants de la ciència-ficció.

A la vegada, per entendre amb detall tot el que succeeix i succeirà en el vostre proper treball, heu arrancat un pòdcast en el qual expliqueu tota la història que s’amaga rere aquest nou disc a través de diferents episodis. Quelcom ideal per poder seguir tot allò que no apareix explícitament en les cançons, però que esdevé essencial per poder entendre el relat sencer. Com se us va acudir dur a terme aquest projecte tan complet?

G.B.: Ja des del primer disc, ens agradava la idea de fer treballs que anessin més enllà de la música, i que suposessin una experiència immersiva total. En tot cas, la idea de fer el pòdcast en realitat va sortir de  la gent de la discogràfica (Ventilador Music), que ens ho van proposar. Certament, jo ja havia escrit força material per a crear el món de New Babel, així que no em va resultar pas difícil adaptar-ho per a fer-ne un guió radiofònic, afegint també algunes idees que van anar sortint mentre gravàvem els videoclips amb la gent de Cacau. La veritat és que estem molt contents amb el resultat, i és cert que ajuda a explicar tot allò que està implícit en els vídeos, però que, probablement, no arriba amb suficient claredat a l’audiència.

A nivell musical, l’estil que heu escollit per expressar tota la vostra obra es mou entre el rock alternatiu i l’indie, amb certs tocs d’electrònica i de rock psicodèlic. Quines són les vostres principals influències?

N.Y.: Tenim influències de tota mena… Principalment del rock dels 60s, 70s, 80s i 90s (Jimi Hendrix, The Beatles,  Pink Floyd, Frank Zappa i un llarg etc.), però també  de  l’electrònica (Chemical Brothers, Daft Punk, Vitalic, etc.), passant per l’indie/alternativa (Radiohead, Tame Impala, MGMT…), el pop, el blues, el jazz i, fins i tot, la música clàssica…       

El pròxim divendres 10 de juny actuareu a la sala Sidecar de Barcelona, i us volíem preguntar com plasmareu en directe tot aquest vostre univers propi? Hi haurà sorpreses?

A.M.: Als nostres directes intentem sempre donar un plus, i portar l’experiència una mica més enllà… Sobre si hi haurà sorpreses… La resposta és SÍ, però no podem dir res més. [Riu]

Finalment, si haguéssiu de triar una cançó vostra que us defineixi al 100%, quina escolliríeu?

N.Y.: És molt difícil aquesta pregunta, ja que no ens posem d’acord ni que vulguem. Així que direm dues cançons que representen facetes oposades d’Speaker Cabinets: “These Days” (la nostra cara més ballable i explosiva), i “Suzan May” (la nostra faceta més introspectiva i psicodèlica).

Marc Serrano – @avuisona

Marta Shanti – “Avui és ahir”

Estrenem en exclusiva Avui és ahir, el nou senzill i videoclip de la cantautora catalana Marta Shanti

Videoclip d’Avui és ahir de Marta Shanti

Una cançó inèdita, interpretada en format acústic, que formarà part del nou disc que l’artista publicarà el próxim 2023, On comença el camí.

I és que quina millor forma hi ha per interpretar aquesta peça que en format de trio acústic? Aquest fet li aporta una intimitat i una proximitat que fan vibrar el cos, l’ànima i el pensament en un mateix batec, a través d’una sonoritat orgànica, personal i única.

Avui és ahir, doncs, parla del pas del temps, del desgast de les relacions i de la necessitat de cuidar-les dia a dia. Una reflexió, a grans trets, sobre la volatilitat del temps, l’esperança i l’amor, que també remarca la rellevància de com les petites coses són les que mantenen encesa l’espurna que ens dóna vida.

A més, cal remarcar que tant la cançó com el clip han estat enregistrats en un indret molt especial per la cantant: la casa dels seus avis de Montornès del Vallès. Un espai on ha crescut des de ben petita, i amb el qual ara homenatja a la seva família.

Marc Serrano – @avuisona