Entrevista a l’Empordà Music Festival: “Volem ser una de les cites inexcusables del 2022”

Cartell oficial de l’Empordà Music Festival de la Bisbal d’Empordà

#AvuiSona l’Empordà Music Festival, que emprén el vol gràcies a l’impuls de la popular associació empordanesa Els Voltors. Així, doncs, demà dissabte 30 de juliol, al Camp de Futbol Vell de la Bisbal d’Empordà, se celebrarà la primera edició d’aquest esdeveniment, que neix amb la voluntat de convertir-se en un dels festivals estiuencs imprescindibles de l’escena musical dels Països Catalans.

És per això que avui parlem amb la Sònia Deulofeu, membre de l’entitat organitzadora, perquè ens expliqui tots els detalls que s’amaguen al darrere de les 10 hores de música i festa que suposaran aquest nou projecte, i que, enguany, aniran a càrrec de conjunts i artistes tant sonats com Zoo, La Fúmiga o Lágrimas de Sangre.

A què sona l’Empordà Music Festival?

L’Empordà Music Festival sona a estiu, fa olor a camp i no hi falta la bona música i el bon ambient. Un esdeveniment que demostra que, lluny de les platges massificades de la Costa Brava, a l’Empordà també hi ha vida al juliol i a l’agost, quan fa calor.

D’on va sorgir la idea de crear aquest nou festival?

Els Voltors fa molts anys que teníem ganes de muntar un festival a la nostra ciutat. Aquell “run-run” no marxava, i ara fa 3 que ens hi vam posar seriosament per fer-ho possible. La pandèmia ho ha endarrerit més del que nosaltres voldríem però aquí estem, demà serà una realitat. A més, enguany celebrem els nostres 25 anys de trajectòria i l’EMF és, segurament, la millor festa d’aniversari. Si mirem enrere, com a entitat ja havíem organitzat algunes festes que tenien un esperit “festivaler” com el Voltor Music Festival de l’any 2003 o les Carpes Voltors que es feien a l’estiu i eren 3 dies de concerts.

Què cal per a organitzar un festival musical d’aquestes característiques?

Moltes ganes i il·lusió. És el que ens mou sempre a nosaltres però en aquest cas necessites una dosis extra de tot. Des del voluntariat, com és el nostres cas, es poden fer moltes coses sempre que hi hagi bona gent disposada a destinar les seves hores lliures a donar un cop de mà perquè els altres gaudeixin. Per això agraïm a tots els membres de l’entitat la passió i la dedicació d’aquests últims mesos. Si no fos per aquest motor que mou l’entitat, l’EMF no seria una realitat. Estem parlant d’un esdeveniment per a 5.000 persones amb 5 grups que estan a primera divisió de l’escena musical i que volíem que fos una experiència completa i no només concerts. Podeu imaginar el que això suposa.

Pel que fa a la logística de l’esdeveniment, ha resultat difícil gestionar-ho tot?

Com sabeu, fa 25 anys que ens dediquem a l’organització de festes i concerts. Estem acostumats a la logística que comporta. Durant l’any fem la Festa de Carnaval i la Festa Exòtica al Pavelló Firal i, en algunes ocasions, hem arribat a ser 3.500 persones. Sabem què es necessita, com s’ha de fer i tenim la gent per fer-ho. Evidentment, com deia abans, hem notat que hi hem hagut de dedicar el doble d’hores i d’esforç, i més en una primera edició, però paga la pena.

Mapa del recinte de l’Empordà Music Festival

En aquests casos els patrocinadors com Estrella Damm o CocaCola, en el vostre cas, són essencials per a poder tirar el projecte endavant? Per què?

Cada un dels nostres patrocinadors i col·laboradors són imprescindibles. Si abans deia que els membres de l’entitat són el motor, ells són la benzina. Aprofito per agrair-los la confiança que han tingut des del primer moment en el projecte. Són el suport logístic, mediàtic i econòmic que necessita l’Empordà Music Festival.

Com és que vau decidir escollir l’Antic Camp de Futbol de la Bisbal d’Empordà com a principal seu de l’esdeveniment?

La Bisbal d’Empordà té diversos espais grans, però aquest és l’únic que es trobava al nucli central de la ciutat. L’Antic Camp de Futbol compleix diversos objectius: és cèntric; és prou gran per muntar-hi 20 metres d’estructura d’escenari; pot acollir còmodament 5.000 persones, l’aforament màxim que ens hem marcat per aquesta edició; és pot delimitar el recinte per les quatre bandes i hi hem sumat part del Passeig com zona d’accessos, restauració i descans.

L’Empordà Music Festival neix amb la finalitat de convertir-se en el festival estiuenc de referència de la Plana de l’Empordà? Quines en són les expectatives?

Volem marcar agenda cultural i ser una de les cites inexcusables del 2022 de moment i, si tot va bé, dels propers estius. La resposta del públic està sent molt bona i ho notem en el suport de la població local i en la venda d’entrades, que per cert hem creuat fronteres i vindrà gent del País Valencià, Madrid i Illes Balears, entre altres. A més, destacar que som l’únic festival que se celebra a l’interior de la comarca i que aposta per mantenir preus populars tant a l’entrada com als serveis.

El passat 30 de març vàreu presentar el cartell d’aquesta primera edició, amb noms d’artistes tan aclamats com Zoo, Lágrimas de Sangre, Zzoilo i La Fúmiga, entre d’altres. Com heu aconseguit establir una programació tan potent com aquesta?

Estudiant el panorama musical per saber qui té una proposta atractiva, un bon directe, qui publicarà nou disc i qui es mantindrà o pujarà a la piràmide d’èxits. Un cop tens la llista del que vols, lluitar per aconseguir que vinguin. No ha estat fàcil. Després de dos anys amb l’activitat cultural aturada, aquest estiu hi ha molta oferta. Tothom té ganes de fer el que feia i més per recuperar el temps perdut. Per tant, tenir ZOO com a cap de cartell acompanyants d’uns altres valencians que ho estan petant com són La Fúmiga; Lágrimas de Sangre que fa res han tret nou disc i l’estan girant; Zzoilo que va ser dels artistes més escoltats l’estiu passat; i l’Orquestra Di-versiones, el grup empordanès per excel·lència i un habitual de les nostres festes, és un luxe per nosaltres i és un luxe per La Bisbal d’Empordà.

A la vegada, també heu volgut completar les 10 hores de música que durarà el festival amb les actuacions, com bé deies, de la ja mítica banda de covers Orquestra Di-versiones, a més dels punxa-discos Carles Pérez (de ràdio Flaixbac) i Kharloss Selektah. La idea és fer de la jornada una festa per a tots els públics?

Sí, teníem molt clar que Di-versiones no hi podien faltar i que havien de tenir un paper important, tancaran la ronda de concerts. I en Carles Pérez i en Kharloss Selektah seran els encarregats de fer que la festa no defalleixi entre grup i grup i de clausurar el festival a quarts de 5 de la matinada. Volem que agradi a tothom. Cadascú hi troba allò que més li agrada, un estil musical concret, un grup concret o simplement viure l’experiència lúdica i festiva amb bona companyia. Tens per escollir què vols fer i veure a cada moment i t’organitzes com et convé. En conjunt esperem un públic familiar amb diversitat d’edats i gènere.

Sense deixar de banda que el festival també comptarà amb una zona village amb food trucks, chill out i photocall perquè els i les assistents puguin gaudir d’una oferta gastronòmica variada, de qualitat i de proximitat, a més de poder-se relaxar i fer-se fotos. Creieu imprescindible tenir en compte espais com aquests per poder dur a terme un acte artístic d’aquestes característiques?

Evidentment, no hi pot faltar. Més enllà de la bona música, el que esperes quan vas a un festival és gaudir al màxim. Amb una programació de més de 10h vols tenir moments de tot, també de relax i tranquil·litat. Aquí entra en joc la zona village.

Photocall de l’Empordà Music Festival

Un cop entrat al recinte sencer del festival, es podrà sortir i tornar a entrar? O si se surt ja no es podrà tornar a entrar?

Per garantir la seguretat dels assistents i per evitar possibles aglomeracions, es pot accedir al recinte a l’hora que es vulgui. Una vegada s’entra, no es pot sortir fins l’abandonament definitiu. El festival està dotat de tots els serveis necessaris.

Des de l’associació Els Voltors, una entitat que porta més de 25 anys organitzant esdeveniments de masses de caire festiu i cultural,  com es preveu que serà aquesta primera edició de l’Empordà Music Festival? Les sensacions són positives?

Les sensacions son molt molt positives. Hi ha nervis, tampoc ens enganyarem. Però estem segurs que tot sortirà sobre el previst i serà un èxit. Hi hem treballat i hi estem treballant de valent. Aquesta última setmana ha estat la més boja, en tots els sentits. Ja estem muntant el recinte. Els propers dies dormirem poc, però serà per una bona causa.

Pel que fa a les entrades, que encara es poden adquirir a través del portal web oficial del festival, com està sent el ritme de venda a falta de poques hores perquè s’obrin les portes del recinte?

Des que vam obrir la venda d’entrades, cada dia la gent n’ha comprat. Al principi a un ritme més lent però les dues últimes setmanes, com era d’esperar, ha agafat velocitat. Ara mateix estem al 70% de l’aforament i es podran comprar, també amb el festival ja en marxa, fins assolir el màxim (5.000 persones).

Per anar acabant, i en relació a l’any vinent, ja esteu pensant en com serà la segona edició de l’Empordà Music Festival? O, per ara, us esteu centrant únicament en l’edició d’enguany i més endavant ja començareu a treballar en la següent?

Les ganes les tenim, però pas a pas. Anem a per aquesta, veiem com surt i quan passi valorarem i decidirem què passarà en un futur.

Finalment, si haguéssiu de triar una cançó dels artistes que formen part del cartell perquè definís el festival al 100%, quina escolliríeu?

‘Addictes a viure’ de La Fúmiga

Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Speaker Cabinets: “Ja des del primer disc, ens agradava la idea de fer treballs que anessin més enllà de la música”

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

#AvuiSona Speaker Cabinets, un power trio barceloní de rock alternatiu, amb tocs d’electrònica i del rock de finals del passat segle XX, que acaba de presentar una nova trilogia conceptual de cançons que esdevindrà part del nou disc que estan preparant, Tales from New babel (Ventilador Music, 2022). Tres temes que segueixen la història que el grup va començar a explicar a través del seu àlbum de debut, Requiem for Atlas City (Formula Free, 2016), i que presentaran en directe aquest divendres 10 de juny a la sala Sidecar de Barcelona. I és que el conjunt no només crea els seus treballs des d’una visió musical, sinó que construeixen tot un seguit de relats per aconseguir plasmar tot un univers propi que acaba derivant en la construcció d’un projecte interdisciplinari, en el qual també hi tenen cabuda altres vessants artístiques com ara les visuals.

A què sona Speaker Cabinets? Com en definiríeu la vostra sonoritat?

Guillem Bright (guitarra, veu i lletrista): Som una banda de rock alternatiu, que es mou entre un ampli espectre que va des de les sonoritats electròniques, fins al rock psicodèlic. La nostra música és molt potent i enèrgica, i convida a ballar i a perdre’s entre les múltiples capes i textures que conformen els nostres temes.

En què us vau inspirar a l’hora d’escollir el vostre nom artístic? D’on prové?

Nacho Yoldi (baix i veu): En realitat va ser força casual, ja que necessitàvem un nom per a presentar-nos a un concurs de maquetes, i va coincidir que en un dels nostres amplificadors posava “Powered Speaker Cabinets”. Ens va semblar un nom que encaixava amb la nostra sonoritat, i el vam adoptar. Tot i això, amb el temps, ens hem acabat quedant només amb Speaker Cabinets, ja que és més clar i directe.

La idea de fundar Speaker Cabinets va sorgir el 2006, però fins al cap de 10 anys no vàreu decidir publicar la vostra primera referència discogràfica, sota el nom de Requiem for Atlas City (Formula Free, 2016). A què es va deure això?

Adrià Muixí (bateria, teclats i cors): En els inicis, el nostre procés creatiu era molt caòtic, així com la nostra dinàmica de grup. Podíem passar-nos matinades fent jam sessions, i cada dia fer una cosa diferent. També teníem períodes molt llargs d’inactivitat… No va ser fins més endavant que vam començar a endreçar les idees i posar-nos objectius més definits, com va ser el fet de gravar el nostre primer disc. Així doncs, podem dir que el grup realment està 100% actiu des que vam començar a gravar Requiem for Atlas City.

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

En aquest àlbum de debut que comentàvem, mostreu una història distòpica que converteix el disc en un LP conceptual. Expliqueu-nos què s’hi amaga al darrere!

G.B.: Requiem for Altas City narra la història d’un llegendari imperi que s’estructurava en una societat de castes. Fruit de les desigualtats socials, va esclatar una revolució encapçalada per la casta més pobra, que va desencadenar una terrible guerra civil, la qual va acabar destruint tota la ciutat-estat d’Atlas City. Tot i que el disc pivota al voltant d’aquesta trama de ficció, també s’hi amaguen moltes referències a la nostra societat actual, així com cançons més intimistes que parlen de temes tan quotidians com l’amor.

Què us va portar a crear tot aquest univers propi, que ja esdevé part de la vostra identitat com a conjunt?

G.B.: Quan escrivia les primeres lletres per al grup, em costava trobar una temàtica on ens poguéssim identificar tots tres. Però el fet de crear una trama de ciència-ficció va ser una fòrmula en la qual ens vam sentir còmodes ràpidament, ja que representava un punt en comú on podíem crear amb total llibertat artística.  Un cop vam llançar Requiem for Atlas City, ens va semblar que aquell univers era massa potent per a deixar-lo enrere, així que hem seguit treballant en aquesta línia.

Enguany heu publicat una trilogia de nous temes que esdevenen un primer avançament del que serà el vostre proper treball, Tales from New Babel, que publicareu a finals d’aquest 2022 amb el segell barceloní Ventilador Music: “Ghost Town”, “The Fall” i “Suzan May”. I com hem pogut observar, en aquest nou EP seguireu parlant d’aquest univers distòpic que vau crear amb el vostre primer disc. Quina direcció agafarà aquesta nova seqüela?

G.B.: A Tales from New Babel continuem la història, però avançant-nos a uns anys després de la destrucció d’Atlas City. Així doncs, un nou imperi sorgeix de les cendres de l’antiga ciutat, aquest cop de caràcter capitalista, sota el nom de la República Federal de New Babel. Progressivament, les desigualtats tornen a aparèixer, castigant a la població més vulnerable, que es rebel·la i s’organitza en grups antisistema, dels quals en formen part els nostres protagonistes.

En aquests 3 nous temes que comentàvem, apareixen les figures d’Allan i Suzan May, dos personatges que esdevindran clau en aquesta nova part de la vostra història. Però, qui són els germans May? Quin serà el seu paper en aquest nou relat de ficció?

G.B.: Suzan i Allan May son dos germans que encapçalen moviments de protesta contra el règim de New Babel. En el cas d’Allan May, el seu full de ruta inclou atacs violents contra les forces de repressió del règim. Això fa que acabi sent segrestat i torturat pels serveis secrets de New Babel, quelcom que provoca que la seva germana Suzan s’aboqui a una odissea per a alliberar-lo.

SUZAN MAY (un dels personatges de ficció de l’univers d’Speaker Cabinets) – Imatge extreta d’un dels videoclips de Speaker Cabinets

En aquesta nova etapa de la història, podem observar com l’antiga ciutat-estat “Atlas City” s’ha vist reconvertida en la “República Federal de New Babel”… Què ha passat?

G.B.: Com comentàvem, després de la destrucció d’Atlas City, els supervivents van reconstruir la ciutat i van abolir el sistema de castes anterior. Tot i que, a pesar de les bones intencions inicials, el sorgiment d’una nova metròpoli va comportar un nou tipus de corrupció i opressió…  

A nivell conceptual, a través d’aquesta creació artística que esteu produint també aprofiteu per fer tot un cant en contra de les injustícies, la repressió i l’abús de poder. Quelcom que sembla ser cíclic, com expresseu amb Tales from New Babel, ja que a pesar que “Atlas City” hagi sofert una guerra i hagi estat destruïda a causa de les desigualtats, “New Babel” s’ha forjat sobre aquests mateixos paràmetres tirans i despòtics. Creieu que tot torna? Que l’ésser humà no aprèn dels seus propis errors?

G.B.: Al llarg de la història de la humanitat s’han fet grans avenços, però també podem veure repetides autèntiques barbaritats de forma periòdica. Lamentablement no existeix una consciència global que ens guiï com a societat cap a un bé comú, sinó que sovint ens movem pensant només en els nostres interessos més pròxims i immediats. Només així s’explica que determinats moviments polítics apareguin cíclicament, o que es vulnerin els drets humans més elementals sistemàticament… Tant de bo algun dia les coses canviïn, però no sembla que això estigui a prop.

Per altra banda, creieu que, avui en dia, estem tan lluny com ens pensem d’arribar a un tipus de distopia com la que plasmeu amb la vostra música? Per què?

G.B.: Lamentablement, hi ha moltes realitats que actualment ja s’assemblen a algunes de les històries que narrem al disc. Hi ha molta gent que pateix situacions extremes arreu del món, i governs tirànics que exploten sense pietat a part de la seva població. Evidentment en el disc portem les històries a l’extrem, però hi ha una part d’aquesta ficció que no s’allunya tant de la realitat.

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

Un altre dels factors interessants d’aquesta trilogia que heu publicat recentment, és que heu acompanyat cada tema de videoclip propi. Quelcom que hi aporta un plus a l’obra, i que dota de material gràfic el que expliqueu amb les cançons. La idea és acabar fent un clip per cada peça de Tales from New Babel?

A.M.: Així és. Els videoclips són fonamentals per a poder dur a terme un projecte tan ambiciós com aquest. Sense un suport visual es faria molt difícil explicar una història així. A més, l’equip de la productora amb la qual treballem (Cacau), han sabut potenciar les cançons amb uns vídeos espectaculars, que formen una trilogia que segur encantarà als amants de la ciència-ficció.

A la vegada, per entendre amb detall tot el que succeeix i succeirà en el vostre proper treball, heu arrancat un pòdcast en el qual expliqueu tota la història que s’amaga rere aquest nou disc a través de diferents episodis. Quelcom ideal per poder seguir tot allò que no apareix explícitament en les cançons, però que esdevé essencial per poder entendre el relat sencer. Com se us va acudir dur a terme aquest projecte tan complet?

G.B.: Ja des del primer disc, ens agradava la idea de fer treballs que anessin més enllà de la música, i que suposessin una experiència immersiva total. En tot cas, la idea de fer el pòdcast en realitat va sortir de  la gent de la discogràfica (Ventilador Music), que ens ho van proposar. Certament, jo ja havia escrit força material per a crear el món de New Babel, així que no em va resultar pas difícil adaptar-ho per a fer-ne un guió radiofònic, afegint també algunes idees que van anar sortint mentre gravàvem els videoclips amb la gent de Cacau. La veritat és que estem molt contents amb el resultat, i és cert que ajuda a explicar tot allò que està implícit en els vídeos, però que, probablement, no arriba amb suficient claredat a l’audiència.

A nivell musical, l’estil que heu escollit per expressar tota la vostra obra es mou entre el rock alternatiu i l’indie, amb certs tocs d’electrònica i de rock psicodèlic. Quines són les vostres principals influències?

N.Y.: Tenim influències de tota mena… Principalment del rock dels 60s, 70s, 80s i 90s (Jimi Hendrix, The Beatles,  Pink Floyd, Frank Zappa i un llarg etc.), però també  de  l’electrònica (Chemical Brothers, Daft Punk, Vitalic, etc.), passant per l’indie/alternativa (Radiohead, Tame Impala, MGMT…), el pop, el blues, el jazz i, fins i tot, la música clàssica…       

El pròxim divendres 10 de juny actuareu a la sala Sidecar de Barcelona, i us volíem preguntar com plasmareu en directe tot aquest vostre univers propi? Hi haurà sorpreses?

A.M.: Als nostres directes intentem sempre donar un plus, i portar l’experiència una mica més enllà… Sobre si hi haurà sorpreses… La resposta és SÍ, però no podem dir res més. [Riu]

Finalment, si haguéssiu de triar una cançó vostra que us defineixi al 100%, quina escolliríeu?

N.Y.: És molt difícil aquesta pregunta, ja que no ens posem d’acord ni que vulguem. Així que direm dues cançons que representen facetes oposades d’Speaker Cabinets: “These Days” (la nostra cara més ballable i explosiva), i “Suzan May” (la nostra faceta més introspectiva i psicodèlica).

Marc Serrano – @avuisona

Marta Shanti – “Avui és ahir”

Estrenem en exclusiva Avui és ahir, el nou senzill i videoclip de la cantautora catalana Marta Shanti

Videoclip d’Avui és ahir de Marta Shanti

Una cançó inèdita, interpretada en format acústic, que formarà part del nou disc que l’artista publicarà el próxim 2023, On comença el camí.

I és que quina millor forma hi ha per interpretar aquesta peça que en format de trio acústic? Aquest fet li aporta una intimitat i una proximitat que fan vibrar el cos, l’ànima i el pensament en un mateix batec, a través d’una sonoritat orgànica, personal i única.

Avui és ahir, doncs, parla del pas del temps, del desgast de les relacions i de la necessitat de cuidar-les dia a dia. Una reflexió, a grans trets, sobre la volatilitat del temps, l’esperança i l’amor, que també remarca la rellevància de com les petites coses són les que mantenen encesa l’espurna que ens dóna vida.

A més, cal remarcar que tant la cançó com el clip han estat enregistrats en un indret molt especial per la cantant: la casa dels seus avis de Montornès del Vallès. Un espai on ha crescut des de ben petita, i amb el qual ara homenatja a la seva família.

Marc Serrano – @avuisona

Episodi 13 – Nos vemos por la vida

En aquest tretzè episodi tindrem amb nosaltres a l’artista Marcos Alejandro Fernández, més conegut com “El Kacha”, la meitat del duet que forma juntament amb Helena Bausells: La Risa Bonita. Ell ens presentarà Nos vemos por la vida, l’àlbum de debut d’aquest nou projecte que sorgeix de la necessitat de fer cançons i d’expressar-se a través de la música.

Reportatge de la 24ª gala dels Premis Enderrock (2022)

Reportatge de la 24ª gala dels Premis Enderrock (2022) – Vídeo d’Avui Sona

El passat dijous 3 de març es va celebrar, a l’Auditori de Girona, la 24ª gala dels Premis Enderrock. Els Premis de la Música Catalana que anualment reparteix i organitza el mateix Grup Enderrock. En aquest reportatge fem una breu crònica de l’esdeveniment, a la vegada que un repàs de tots i totes les artistes que en van resultar guardonades.

Marc Serrano – @avuisona