Les xarxes socials estan cada cop més presents en el nostre dia a dia i la por irracional d’estar sense el mòbil, coneguda com a nomofòbia, s’ha tornat tan coLes xarxes socials estan cada cop més presents en el nostre dia a dia i la por irracional d’estar sense el mòbil, coneguda com a nomofòbia, s’ha tornat tan comú que ja ni ens espantem que, segons dades estadístiques, 8 de cada 10 persones en pateixin. Davant d’aquesta problemàtica, la música no es queda quieta. D’aquí sorgeixen lletres com la de Més likes, d’Oques Grasses, amb la col·laboració de Zoo i Lildami, que parlen sobre això de manera irònica.
Però les similituds entre Oques Grasses i Lildami no es limiten a, simplement, Però les similituds entre Oques Grasses i Lildami no es limiten a, simplement, cantar junts en una col·laboració ni en fer crítiques en la majoria de les seves lletres. No. Tant la banda com el cantant terrassenc, han revolucionat la música en català atrevint-se a cantar en estils que fins al moment havien estat tabús. Els seus discos més recents, Fans del Sol i Flors mentre visqui són un clar exponent de la normalització de la llengua i la capacitat d’endinsar-se en nous estils com el dance o el trap.
OQUES GRASSES
Oques Grasses va néixer com a grup el 2010, però no es van donar a conèixer fins que, el 2012, van treure al mercat el seu primer disc -editat i publicat per ells mateixos – sota el nom Un dia no se com. Està integrat per Josep Montero a la veu i la guitarra, Arnau Altimir com a bateria, Joan Borràs als teclats, Guillem Realp com a baixista, Miquel Biarnés tocant el trombó, Miguel Rojo com a trompeta i Josep Valldeneu al saxo.
Al seu segon disc, Digue-n’hi com vulguis, el grup va mantenir l’estil reggae del primer disc en cinc cançons, però es van atrevir a explorar en la resta del disc. Això precisament és una de les coses que caracteritza Oques Grasses, la seva capacitat de reinventar-se i seguir evolucionant. La gira d’aquest disc els va permetre tocar al SummerStage Festival al Central Park de Nova York el 28 de juny de 2014. A més, es van emportar el premi Enderrock al grup revelació gràcies a la votació popular. Però no va ser l’últim premi Enderrock de la banda, ja que van recollir també el de Millor Videoclip per Sexy, a més d’haver rebut cinc nominacions més.
El 2016, la banda va publicar You Poni, un disc que englobava molts estils musicals; músiques caribenyes, cançons de revetlla i música infantil. A més, les lletres tenien el “bonrotllisme” de la filosofia hippie que tant els caracteritza, amb lletres de gran empenta vitalista. Tres anys després, aquest 2019, ha sortit al mercat Fans del Sol. El grup hi barreja diferents ritmes com els eclèctics, el funk, el folk, l’electro, el reggae i el trap, amb forta presència de la percussió. Les lletres continuen parlant sobre existencialisme però d’una manera més detallista i conscient, creant un tot molt més coherent que en treballs anteriors.
Oques Grasses i la seva música festiva i familiar ja formen part de la cultura popular catalana. El seu missatge aconsegueix connectar fortament amb el públic. I és que la banda combina lletres sense cap missatge clar i que semblen del moviment surrealista amb cançons que tenen un rerefons profund amb un missatge crític que busca calar en els oients.
Oques Grasses han sigut cap de cartell de molts festivals al llarg d’aquests estius, com el Canet Rock d’aquest any i també van ser els encarregats de cantar la cançó de Nadal de TV3 el 2014 amb el nom Així és el teu Nadal. La seva trajectòria els avala i estem segurs que encara ens queden moments per ser feliços amb la seva música.
LILDAMI
Damià Rodríguez, conegut musicalment com a Lildami, és un raper i traper català que ha trencat els estereotips que hi havia entorn de la figura del traper. En Lildami havia rapejat des de sempre, però no va ser fins a finals del 2014 que començà a fer-ho en català. Des de llavors no ha parat de fer-ho, fins al punt de tornar-lo un referent.
El 2017 publicà Vintidos i Universitat Dami. Aquell mateix any va ser un dels finalistes seleccionats del Sona9 i l’any següent, el 2018, va publicar 10 vos guard. Però el discque realment l’ha col·locat a la palestra ha sigut el publicat aquest any sota el nom Flors mentre visqui.Es tracta del seu primer disc d’estudii ha estat produït per Sr.Chen dintre del segell Halley Records. És un llarga durada amb una proposta de rap transversal, ple de col·laboracions, i íntegrament en català.
Abans de Lildami, ja hi havia molts altres músics que feien rap en català, com Homes Llúdriga, Senyor Oca o Pawn Gang. Però el traper terrassenc s’ha tornat un exponent clar d’aquesta revolució que ha posat de moda el català. A les seves lletres inclou referències a l’imaginari català sobretot perquè és la vida que ell i els seus oients han viscut. Ell no volia assemblar-se als rapers americans que escoltava, sinó escriure el que ell ha viscut i parlar des de la seva experiència. Les seves lletres s’allunyen del canon típic del rap en la mateixa mesura que ell mateix com a autor s’allunya de l’estereotip de traper.
Aquesta transparència és precisament una de les crítiques que més argumenten els seus detractors, ja que aquesta personalitat es veu molt reflectida en el català emprat en les seves lletres. Lildami s’ha erigit com un dels grans defensors de la llengua catalana però una que no té res a veure amb la de Pompeu Fabra. Ell mateix es reafirma en aquest allunyament a les seves lletres com Més likes, on expressa “Dami Boi, sóc cultura catalana sense escriure com Ramon Llull.” El cantant argumenta que, havent-se criat a l’àrea metropolitana de Barcelona on es viu en un mestissatge de llengües, els barbarismes estan incorporats en la seva parla quotidiana. Per tant, quan escriu, ho fa igual que quan parla i d’aquesta manera s’apropa als seus fans. Fent un tipus de música i parlant d’un tipus de coses que molta gent s’hi sent representada.
El seu estil característic i les seves lletres properes que connecten amb el públic fan de Lildami, l’Imparabla Boy, i dels Fans del Sol, Oques Grasses, uns grans ambaixadors de la llengua catalana trencant els murs entre els estils musicals. Independentment de qui tingui més likes.
Arriba desembre i amb ell, les festes nadalenques; nadales, dinars i regals. El dubte de què es pot regalar és una tònica constant en aquest mes. Des d’Avui Sona, creiem que la música sempre és un bon regal -per aquestes dates i sempre-. Per això, us donem una petita pista: aquí tens els 20 CDs del 2019 que pots regalar aquest Nadal.
1.1016 / EL CÍRCULO ROJO (reedició) – Alfred García
El 14 de desembre de 2018, l’Alfred García va estrenar el seu disc 1016. Quasi un any després, l’1 de Novembre d’aquest mateix 2019, va sortir a la llum la reedició del llarga durada sota el nom “1016. El círculo rojo.” Aquesta nova versió del disc presenta les cançons que es trobaven a 1016, però inclou quatre cançons noves. 360 és una creació que va començar a composar-la a l’Acadèmia d’OT. Crema la nit és una col·laboració amb Txarango, però no és l’única col·laboració de la reedició. Al disc també col·labora amb Rayden a Comunicado oficial, que ja van tocar al primer concert d’Alfred a Madrid. Per últim, Amar volar al invierno, una cançó en la que canta sobre Argentina.
2.AMUZA – Miki Nuñez
Triat com el millor disc 2019 pels nostres seguidors.
Al mes de setembre, en Miki Nuñez va publicar Amuza, un disc ple de música que vol transmetre al públic alegria i bon humor. Al llarg del treball, que presenta 13 cançons, podem trobar estils molt diversos, donant un estil general de mestissatge. Entre les cançons podem trobar dos en català – Per tu i Escriure’m– i dues col·laboracions –Eterno Verano amb Adrià Salas, de La Pegatina, Nil Moliner i Arnau Griso i Coral Del Arrecife amb la Sofía Ellar. A excepció de La Venda i Nadie se salva, tots els temes han estat compostos pel propi Miki.
3.CANÇONS PER FER CAMÍ – Borja Penalba i Mireia Vives
Cançons de fer camí és l’últim disc del duet valencià que ja tenia dos discos previs al mercat, L’amor fora del mapa (2016) i Línies en el cel elèctric (2017). El llarga durada está format per 18 peces, que es distribueixen entre cançons i lletres originals, poemes musicats i versions de diferents referents, com Laura de Lluis Llach. El disc fusiona la poesia, la música i la il·lustració, amb el treball de diferents il·lustradores.
4.DELTA – Xeic!
Xeic! té una gran trajectòria a l’esquena amb sis discos d’estudi i més de 350 concerts en aquests onze anys als escenaris. Segons la revista Enderrock, Delta és un disc que marca un abans i un després en la trajectòria del grup. Pel grup es tracta d’un potent passatge de transició. El CD, que presenta dotze noves cançons, engloba cançons que sonen molt diferent però que tenen un rerefons comú; un missatge combatiu, reivindicatiu, de festa, però sobretot, positiu. Hi ha una reflexió conjunta, crítica, que ajuda a crear un demà millor. Segueixen amb la llibertat com a bandera, la crítica contra el sistema i l’immobilisme, i treballant per la igualtat. Com a detall, a la cançó l’Instant l’ahir, el grup ebrenc compta amb la col·laboració de Doctor Prats.
5. DESIG IMBÈCIL – Mazoni
Després de la publicació d’onze discos -l’últim va ser Carn, os i tot inclòs (2017)-, el dotzè disc de Mazoni es va preestrenar al Mercat de Música Viva de Vic i es va presentar a la Sala Apolo de Barcelona a l’octubre. Les onze cançons vitalistes i amargues del disc han estat compostes com a trio compositiu per Miquel Sospedra al baix, Aleix Bou a la bateria i Jaume Pla a la guitarra i la veu. Han retornat al rock, estil que feia temps que el grup no aprofundia, però més cru i més dur.
6.EGA – Senyor Oca
EGA arriba un any després que Senyor Oca entregistrés Cant de pagès, l’àlbum que va aconseguir gravar al resultar guanyador del Sona9. Al llarga durada estrenat aquest novembre, Senyor Oca continua apostant fortament pel ritme i per seguir rapejant català. Manté l’essència rapera i del drum’n’bass però també adopta alguns traços del trap i, fins i tot, del pop. El nom EGA és una paraula inventada pel cantant, que fa referència a l’autoestima, la superació personal i la part positiva de l’ego. El disc compta amb una peça, Monzó, en la que l’artista inclou declaracions de l’escriptor Quim Monzó. Juntament amb el cantant, també hi participen en el disc, Lágrimas de Sangre a la cançó Tocar fusta, Karlixx a Guanyar temps i l’artista de r&b Ju a Fugida.
7. ENERGIA FOSCA – El petit de Cal Eril
El petit de Cal Eril ha publicat aquest any el seu setè disc, que s’ha publicat en format vinil, CD i cassette. D’aquesta manera, els formats permeten que el disc estigui format per una cara A i una cara B. Tot i que el disc és curt, és sintètic i concís. En aquest àlbum, el grup demostra que continua prestant atenció als petits detalls per aconseguir que cada cançó brilli per si mateixa dintre d’un tot, amb sons plens d’artifici.
8.FANS DEL SOL – Oques Grasses
A inicis de 2019, Oques Grasses van treure al mercat el seu quart disc, Fans del sol. Un álbum que manté el seu esperit optimista que permet fer crítica social amb un prisma més amable. Són capaços de convertir l’addicció a les xarxes socials, les crisis vitals o l’acceptació personal en música ballable que posa de bon humor. Aquest disc permet sons més electrònics que barregen els gèneres llatins amb els ritmes i les cançons tradicionals africanes. Les sonoritats contemporànies es barregen com el funky dance o el pop alternatiu. Hi ha una gran dicotomia d’estils, amb algunes cançons que presenten una base electro i d’altres amb aires flamencs. A la gran barreja d’estils també hi trobem el flok tradicional, el dance i el house, el reggae, el trap i els ritmes caribenys. El disc presenta la col·laboració del cantant de Zoo, Panxo, i del traper Lildami a la mateixa cançó, Més likes.
9. FLORS MENTRE VISQUI – Lildami
Després de 10 vos guard (2018), el segon disc del raper i traper terrassenc porta el nom de Flors mentre visqui. El títol ja és tota una declaració d’intencions. Com ell mateix afirma: “Jo crec que quan et mors et comencen a tirar les flors, doncs no, la reivindicació és que si m’heu de dir alguna cosa bona, si us plau, digueu-m’ho abans que mori”. El segon disc del cantant català ha estat produït per Sr.Chen, productor amb el qual l’artista es va entendre des del primer moment. En les 12 cançons s’hi troben diverses col·laboracions amb músics de diferents gèneres com amb Suu (Noi de l’espai), Pau Lobo (Pempins), Oques Grasses (Serrallonga) i Dorian (Tu ets el sol).
10.JUNTEU-VOS – El Diluvi
El grup presenta el seu tercer àlbum sota el nom de Junteu-vos. La banda s’introdueix de ple en el pop-folk actual amb col·laboracions com Ebri Knight a Suau Sensació, Roba Estesa i Balkan Paradise Orchestra a La revolució o Huntza a T’escoltaré, on interpreten una de les estrofes en euskera. Tot i el canvi d’aires que han portat a terme en aquesta nova creació, El Diluvi manté el seu caràcter festiu i reivindicatiu i la seva essència folk.
11.KEVIN – Ferran Palau
Kevin no és ningú i ho és tot. Kevin és el títol del quart disc del músic de Esparreguera. L’àlbum, que es presenta com un disc pop, té un toc soul, al més pur estil easy-loving. Es tracta de l’obra més romàntica i colorista de l’artista. Ferran Palau admet que, durant la creació del disc, es va veure molt inspirat per referents diferents com altres artistes, pel·lícules documentals i bandes sonores de pel·lícules mítiques, el que fa que el llarg durada sigui un petit ecosistema per si mateix.
12.LA LENGUA DE LOS PÁJAROS – Itaca Band
A l’abril, el grup Itaca Band va publicar el seu cinquè disc sota el nom de La lengua de los pájaros. A diferència dels altres àlbums, és una creació que, tot i estar formada per cançons molt diverses, engloben un mateix missatge reivindicatiu i festiu. El contingut principal és la lluita, com estimar en positiu i com enfrontar el futur tenint en compte el passat. Un carpe diem constant. A La lengua de los pájaros el grup incorpora composicions més llatines com el reggeaton que, juntament amb les influències electròniques i la distorsió hardcore, el disc adopta un to més vitalista. Tot i això, les músiques urbanes i les bases electròniques hi continuen presents. El llarga durada presenta col·laboracions amb MC Youthstar, un raper francès que canta en anglès a Amaneceres por vivir i Dorian a Poesía.
13. L’ULL DE LA TEMPESTA – Porto Bello
L’ull de la tempesta és el segon disc de la banda d’Altafulla, que ha servit per donar relleu a Basat en fets reals, el que els ha ajudat a consolidar-se encara més dintre del panorama de la música catalana. L’àlbum, d’estil pop rock, està carregat de melodies pop que es combinen amb els efectes electrònics per crear un disc molt més enèrgic, més festiu i directe. Al llarga durada trobem col·laboracions com en Guillem Solé de Buhos o en Marc Riera de Doctor Prats.
14.MINORIES QUE FAN UNA MAJORIA – La marató de TV3
Cada desembre se celebra La Marató de TV3, una proposta solidària que busca recaptar diners amb la finalitat de seguir investigant mèdicament. Cada edició presenta una temàtica diferent sobre salut. Enguany, la temàtica són les malalties minoritàries. En aquest àlbum solidari col·laboren personalitats com l’Álex Ubago, l’Alan Parson, el Miquel Fernández, Miki Núñez, La Pegatina, Amaral, Vanesa Martín, La Folie i Jordi Ninus, Lola Índigo, Les Montses, Víctor Manuel, 31 FAM, Manuel Carrasco, Doctor Prats, Buhos, Els Catarres i Elena Gadel. El CD només el podrà comprar als quioscos o a la web de La botiga de TV3 fins a acabar les 200.000 unitats de la tirada.
15. NO EM DONA LA GANA – Gertrudis
Aquest divendres 13 desembre, ha vist la llum el vuitè disc de Gertrudis. El llarga durada s’ha publicat sota el nom No em dóna la gana. A punt de complir els 20 anys sobre l’escenari, ofereixen als seus fans dotze cançons noves que recuperen el seu tradicional to festiu amb missatges que no s’allunyen dels temes combatius. A través de la ironia, Gertrudis parla de diferents com la maduresa, el desengany que sorgeix del món idíl·lic, les crítiques pels problemes mediambientals i l’amor. A part de la rumba catalana dels inicis, s’incorporen característiques de la música electrònica.
16.NOTHING LESS THAN ART – Aiala
Nothing less than art és el disc presentació d’Aiala, un dels duets revelació de la temporada. Al llarg del llarga durada, on els sentiments i el feminisme són els protagonistes juntament amb la figura femenina, Jara Aiala i Isaïes Albert experimenten amb el resultat de la barreja del reggae, soul, rock i algun toc de trap. El disc està replet de col·laboracions com la Clara Peya a All in, Celia del Baro a My Essence, Sister Castro a Only One, Fernando Guisado “Rubio” a These Games i Matah a Make a good face. També s’hi troba una versió Quiero sentirme iluminada de La Kinky Beat.
17.PER LA BONA GENT – Manel
Manel torna amb Per la bona gent un disc on, com sempre, hi ha una gran presència de les lletres i els seus missatges ocults. El grup sempre ha utilitzat la cançó com a vehicle de les lletres i com a generador d’emocions. Al single que dóna nom al disc, hi ha un duet entre el cantant de Manel, Guillem Gisbet, amb Maria del Mar Bonet, amb total respecte i admiració. Les 12 cançons que formen l’àlbum tenen un joc ampli entre la música i les lletres, buscant el hit pop despreocupat i auto paròdic que els defineix com a banda.
18. TERRA D’ARGILA – Menut
El cantautor i guitarrista Carles Blanch, conegut musicalment amb el projecte Menut, va guanyar l’any 2018 el Premi Joventut del Concurs Sona 9 i va ser finalista del Concurs Sons de la Mediterrània. Aquest 2019 presenta el seu àlbum Terra d’Argila, on explora les noves formes d’entendre i interpretar la música de les Terres de l’Ebre. Amb l’ajuda d’un guitarró, guitarres, sintetitzadors i programacions, Menut elogia la vida senzilla i el paisatge de la seva infantesa a través de les seves lletres.
19. TRANSLÚCID – Smoking Souls
Translúcid és el quart disc de la banda de Pego, que es va publicar el passat 22 de novembre. I d’entre tots els LPs d’Smoking, hem arribat a la conclusió que aquest és potser l’LP més madur. Sense perdre la seva característica energia que els defineix, que tendeix cap al rock dur i el pop, les noves cançons es presenten reflexives i emocionals, fugint dels arranjaments, les estructures i els ritmes més típics. Unes cançons que guarden una certa relació entre elles, partint d’una conceptualització que es defineix a partir de les branques que han crescut del concepte translúcid. A més, l’àlbum compta amb la col·laboració de Mafalda i de David Fernàndez. I és que els nostres ulls deixen passar la llum, però no ens deixen veure amb nitidesa el que tenim davant, com explica el guitarrista, Pau Campos, en una entrevista de la revista Enderrock; però per això tenim l’oïda, per completar el missatge que la banda valenciana ens vol transmetre.
20. UN SECRETO A VOCES – La Pegatina
El setembre de 2019, el grup català va publicar un CD i DVD sota el nom Un secreto a voces pel setzè aniversari de la formació. El recull inclou els seus temes més coneguts, com el Gat rumberu, Lloverá y yo veré y Mari Carmen, alguna raresa i dos cançons totalment inèdites –Como lo haría un acuario y Saber que tú– i una nova versió de Y se fue, acompanyats pel Nil Moliner. Al disc també hi participen Caligaris, Rozalén, Baciamolemani, Ska-P, Mario Díaz, Eva Amaral, La Gran Pegatina, D’Callaos, Joan Garriga, Dubioza Kolektiv, Macaco y Hanggai & Turttle Island.
Portada de l’exposició: Lluís Llach. Com un arbe nu – Imatge extreta de la web d’Arts Santa Mònica
Tanca els ulls: som l’esperit. Obre els ulls: som el cos. Som la llum del sol, de la nit la foscor. Com un arbre nu – Lluís Llach
Lluís Llach és un artista que no necessita gaires presentacions. La seva gran carrera com a músic parla per si sola, i és que el cantautor gironí no només va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges, si no que per si sol se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó, impulsant la cançó cantada en llengua catalana arreu dels Països Catalans, en ple franquisme. Un franquisme que l’obligà a abandonar la seva terra per culpa d’una situació professional insostenible, causada per dures prohibicions.
Així, doncs, es va exiliar a París l’any 1970. I allà, dos anys més tard, és on publicà el seu tercer disc de llarga durada Com un arbre nu(1972), un dels àlbums més interessants i reeixits de Lluís Llach. Aquest es va convertir en un LP on es mostrava tota la paleta de talents del compositor, el qual era capaç de fer crítica subliminal amb les seves cançons compromeses i plenes de missatge, sense deixar de banda la ironia i el ritme. Unes característiques que es podien observar només escoltant el primer tema del disc, Cançoneta (La gallineta). A la vegada que seguien presents en el segon, el qual donava nom al llarga durada, i que un any més tard el cantautor tocaria al Teatre Olympia de París. Sense obviar cadascuna de les altres cançons que conformaven el disc: Comandante (Instrumental), Ma tristesa, A cavall del vent, Dona (A les cinquanta estrelles), Madame, Debilitas formidinis i Bon senyor.
Avui, després de 47 anys de la publicació d’aquesta obra, es torna a fer sonar ben alt el seu nom. Com un arbre nu és com es diu l’exposició organitzada pelGrup Enderrock i l’àrea de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i commissariada per Lluís Danés, que ret homenatge a les cançons de Lluís Llach, en motiu dels seus 50 anys de carrera. 50 anys que també compleix la prohibició de la seva cançó més mítica, L’estaca.
La mostra es pot visitar al centre cultural Arts Santa Mònica de Barcelona, i presenta una artística i multisensorial mirada a les cançons de Lluís Llach. Ara, però, la iniciativa no pretén ser un recorregut cronològic ni retrospectiu de la seva obra, sino una invitació, a tothom que estigui interessat en aquest artista, a descobrir els seus paisatges musicals. És per això que l’exposició inclou diferents àmbits de visita, cadascun portant per nom una de les cançons del cantautor gironí. Els més destacats en són:
Amor particular: on es podran reviure els mítics concerts que Lluís Llach ha realitzat al llarg de la seva trajectòria.
L’estaca: on es donen a conèixer els secrets d’aquesta cançó, el seu enfrontament amb la dictadura franquista i com segueix sent la banda sonora per lluitar en contra de tota repressió, a casa nostra i arreu del món.
El cafè antic: on es descobreixen els poetes que ha cantat Lluís Llach, amb una menció especial a Miquel Martí i Pol, amb qui va establir una gran amistat.
Viatge a Itaca: on es mostren algunes de les persones que han guiat la vida musical del cantant de Verges.
Alè: on hi ha un recorregut sonor i visual per les cançons del cantautor.
Rar: on s’exposa un Llach diferent, caminant per altres disciplines que no són pas les pròpies d’un cantautor.
Tot això, sense oblidar un espai interactiu, en el que es podrà observar, en realitat virtual, al mateix Lluís Llach assegut en un piano interpretant la cançó Com un arbre nu. Una experiència immersiva innovadora que compta amb una tecnologia pionera a Europa, i que ha estat desenvolupada per l’empresa catalana Labsid. Aquesta tecnologia tan sols havia estat utilitzada, fins al moment, per a recrear les figures del futbolista Leo Messi i dels cantants David Bowie i Chaka Khan.
Així que, en termes generals, aquesta exposició és una oportunitat excel·lent per a rememorar les cançons més emblemàtiques del músic català en un entorn teatralitzat amb llum, so i una escenografia dissenyada a partir d’objectes al·legòrics. Una bona forma de cel·lebrar els 50 anys de la seva trajectòria, en uns temps en els que les seves lletres i harmonies segueixen estant presents dia a dia, sense perdre l’essència o l’esperança al canvi. “Com un dibuix al vent, com un arbre nu”. Esdevenint els nosaltres càntics, com els de l’ocell que hi ha en tu.
Andanaés una banda del Maresme, concretament de Mataró, formada per nou integrants, que es va crear fa 3 anys. Es caracteritza per combinar la música reggae roots jamaicana, que es va popularitzar durant els anys setanta i vuitanta, amb unes líriques que aposten pel canvi constant a ultrança, convertint-se en un dels grups emergents més interessants del panorama actual d’aquest estil.
El grup no va néixer amb una finalitat clara, com explica el cantant Àlex Garcia en una entrevista per a la revista Tot Mataró i Maresme. Però el grup d’amics que el componen es va adonar que tenien una molt bona eina per a expressar la seva opinió i, conjuntament, van decidir aprofitar aquesta oportunitat per fer-se escoltar i tirar endavant el projecte.
Així que, l’any 2018 van aconseguir guanyar la final del Concurs Música Jove que organitza cada any l’Acampada Jove. Al qual van arribar-hi després d’haver guanyat, al mateix any, el concurs previ Alça’t, requisit necessari per poder actuar al Música Jove de Montblanc. Gràcies a aquest assoliment han pogut presentar el seu directe a l’escenari principal de l’Acampada Jove d’enguany. Una fita que els ha servit per donar a conèixer al públic Rise Again (2019), el seu primer EP, produït per King Siva, un conegut productor i saxofonista, germà d’Adala, amb el que també han coincidit en més d’un cartell, com el del passat 12 d’abril a la sala Clap de Mataró.
Aquest curta durada, que consta de 5 cançons, és el primer treball d’Andana. Un treball potent i estudiat que parla sobre l’evolució constant d’un mateix. Del fet de renéixer cada dia sent diferent de com s’és a l’anterior. Però, això sí, mantenint la mateixa essència. Com bé diuen ells mateixos, és un crit clar contra el conformisme i contra les etiquetes que es col·loquen, que moltes vegades no deixen avançar. Un avenç que la banda del Maresme té molt clar que no s’ha de parar de fer.
Tant és així, que el passat 11 de novembre van publicar un nou single, anomenat Minva la ciutat. Una cançó que manté l’esperit musical i líric del seu primer EP. A la vegada que es presenta una actitud més crítica, denunciant la repressió que es viu tant al nostre país, com en d’altres d’arreu del món. Un cant reivindicatiu que anima a una lliure interpretació del missatge, però sempre des d’un punt de vista crític.
I és que Andana té “molt per explicar”, tot i ser molt joves. La banda es marca com a objectiu actuar cada cop en més sales i en més festivals, a la vegada que es proposa seguir fent música a llarg termini. De fet, parlen de col·laboracions amb altres músics i grups, cosa que fa que l’espera per nous temes encara es faci més suculenta i irresistible.
Això sí, objectius que esperen complir sense pertànyer a cap gran productora. El grup valora que se’ls contracti pel que fan i no pel fet de formar part d’un segell. Andana és un projecte autogestionat que ja compta amb pàgina web i marxandatge propis. Cosa que genera més feina, però que a la vegada fa que el conjunt tingui una identitat més pròpia. Una identitat que els ha portat a ser inclosos al disc Revolucionem la música Vol.2 (2019) que acompanya la revista Enderrock de l’últim octubre. Tot un elogi per una banda que apunta alt i que de ben segur acabarem veient el seu nom en els cartells dels grans festivals del país en un futur. Un futur que no serà pas gaire llunyà.
Logotip de Operación Triunfo – Imatge extreta de Wikipedia
Negar que Operación Triunfo ha sigut el planter de molts dels cantants que sonen ara mateix per la ràdio, és negar una evidència. El programa, ideat per Josep Maria Mainat sota la productora Gestmusic i estrenat l’octubre del 2001, presentava un grup de concursants que demostraven les seves capacitats artístiques setmanalment en una gala en directe. Els cantants estaven tancats tres mesos dins d’una Acadèmia on es formaven a través de classes de cant, ball, interpretació, cultura musical… fins que eren expulsats pel públic després d’un duel amb un altre concursant. Originalment, sis cantants aconseguien arribar a la final i els tres més votats signaven un contracte discogràfic amb el qual desenvolupaven una carrera musical. A més, optaven a representar Espanya al festival d’Eurovisió.
Divuit anys després de la seva estrena, sabem que a vegades, els triomfadors de les edicions han sigut oblidats fugaçment i d’altres que van passar més desapercebuts en la seva estança a l’acadèmia, han aconseguit tenir més presència a la indústria musical. És per això que avui, des d’Avui Sona, volen retre homenatge a alguns dels cantants catalans que han participat al llarg de les 10 edicions del programa.
OT1 va ser l’inici de l’experiment social que va suposar Operación Triunfo. Hi van participar valencians com l’Alejandro Parreño (València) i la Verònica Romero (Elx), mallorquins com la Chenoa (Mallorca) que va quedar en quarta posició i catalans com en Naïm Thomas (Premià de Mar), la Gisela Lladó (Barcelona), l’Àlex Casademunt (Vilassar de Mar) i la Mireia Montávez (Vilaseca).
Precisament, Mireia Montávez va ser la primera cantant catalana en actuar a Operación Triunfo, tot i que va ser la segona expulsada de la primera edició. Un cop fora de l’acadèmia, Montávez va formar part de Fórmula Abierta, un grup pop que es va formar amb diferents participants – Àlex Casademunt, Geno i Javián – del talent show musical. El primer disc del grup, on s’incloïa la seva cançó més coneguda, Te quiero más, va arribar a ser disc de platí. Un altre integrant, Alex Casademunt ja tenia una trajectòria important en la interpretació quan va entrar a l’acadèmia. A la seva sortida, ha enregistrat quatre discos en solitari i ha participat en diversos espectacles com 40 Principales: El Musical. De la primera edició del concurs s’ha de mencionar especialment a la Gisela, que s’ha convertit en una destacada actriu de teatre musical i és la veu principal de les versions castellanes de moltes pel·lícules de Disney, com l’acabada d’estrenar Frozen II, on torna a posar la veu cantada de la protagonista, l’Elsa.
A OT2 van participar l’eivissenc Miguel Ángel Silva, la valenciana Tessa Bodi, el barceloní Joan Tena, la barcelonina Elena Gadel i la surienca Beth. Elena Gadel ha gravat tres discos però ha sigut a la interpretació musical on ha tingut millor resultats. Va participar a l’adaptació Mar i Cel de Dagoll Dagom i va obtenir un premi Butaca al 2018 pel seu paper a Cabaret. La cantant Beth va quedar tercera en la segona edició i va representar RTVE en el festival d’Eurovisió el 2003 amb la coneguda Dime. Ha compaginat la música amb el teatre i la seva pròpia marca de roba infantil, LittleLia.
OT3, com a edició, va passar molt discretament, amb la participació de les barcelonines Nur (Nuria Elosegui) i Sonia Poblet, en José Giménez de Castelló i el guanyador de l’edició Vicente Seguí, de Vilamarxant, Comunitat Valenciana. OT4 també va mantenir unes dades discretes, amb la participació del barceloní Víctor Estévez, l’alacantí Héctor Rojo i els valencians Sandra Polop i Guillermo Martín, que encara continuen al món musical.
L’edició d’OT5 va ser l’única en la qual va guanyar una catalana, concretament, la Lorena Gómez. La lleidatana va participar en més talent shows després d’OT com a Tu cara me suena d’Antena 3 o La mejor canción jamás cantada de TVE. Al 2018 va publicar Bórrame el recuerdo, el primer senzill del seu nou CD. Juntament amb ella, a l’edició del 2006 van participar el valencià Leo Segarra, José Galisteo de Viladecans, Ismael García de Mataró, Vanessa González de Bigas i Xavier Dealbert de Vinaroz.
Els següents anys, el programa va patir una caiguda en la seva popularitat, el que va provocar que pocs concursants arribessin a tenir un reconeixement real. A OT6, van participar-hi els barcelonins Chipper i David Ros, la Tania Gómez de St. Coloma de Gramanet, en Rubén Noel de St. Boi del Llobregat, la Noelia Cano de Mislata i l’Iván Santos de Vilanova i la Geltrú. A l’edició OT7 van participar dues barcelonines; Brenda Mau i Sylvia Parejo, Rafa Bueso de la Vall d’Uixó, Maxi (Víctor Giménez) de Reus i Víctor Púa de St. Vicenç dels Horts. A OT8 van participar les barcelonines Alexandra Masagkay, Nirah (Núria Robles) i els barcelonins Naxxo (Nacho Ibáñez) i Juan Delgado, a més del valencià Álex Forriols i el guanyador, Nahuel Sachak establert a Castelló.
A causa de les baixes audiències, el programa va ser cancel·lat fins que es va recuperar el 2017 amb OT9. A aquesta edició, que va recuperar el fenomen fan de les primeres, hi van participar el mallorquí Ricky Merino, la Nerea Rodríguez de Gavà, el Raoul Vázquez de Montgat, l’Aitana Ocaña de St. Climent del Llobregat i Alfred García d’El prat de Llobregat. L’Alfred, que va quedar en quarta posició, va ser l’encarregat de representar Espanya aquell any a Eurovisión juntament amb Amaia Romero. El pratenc va publicar el seu primer CD, 1016, el 2018 i va treure al mercat una edició d’aquest 1016/El círculo rojo el 2019. Al mes de Desembre d’aquest mateix any ha tret el seu primer llibre, Otra luz. L’altre participant d’OT9 que també ha tret disc és l’Aitana, La tinta de mis ojos. L’èxit d’aquest s’ha de sumar a l’èxit musical que ha tingut la cantant amb temes com Lo malo o Teléfono i Vas a quedarte, del seu primer CD, Spoiler.
A aquesta última edició del 2018, OT10, hi van participar l’Alba Reche d’Elx, Carlos Right d’Esplugues del Llobregat, Joan Garrido de Bunyola i Miki Nuñez de Terrassa, del qual ja hem parlat al blog. Encara és aviat per entrar a valorar la seva incipient carrera, però molt d’ells ja han recorregut molts quilòmetres amb la gira d’OT.
Els càstings de la següent edició ja estan pràcticament tancats. S’espera que l’onzena edició se celebri a inicis de 2020. Qui sap si, aquest cop, tornaran a pronunciar el nom d’una catalana o d’un català com a guanyadors d’ Operación Triunfo.
Logotip del Circuit Folc 2019 – Imatge de tradicionarius.cat
Moltes persones quan escolten la paraula folk desconnecten i pensen que allò no va amb ells. Que el folk és un estil de música antic i carrincló. Però no són conscients de la gran varietat musical que s’estan perdent. Una música que no deixa de ser l’arrel de la música cultural popular, i que parteix de les melodies del poble, però que pot set tant antiga com moderna.
Amb la intenció de promocionar aquest tipus de música el Grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius organitza cada any el Circuit Folc. Un circuit musical que enguany arriba a la catorzena edició i que connecta, entre els mesos d’octubre i desembre, un seguit de concerts i activitats relacionades amb la música tradicional catalana, en diferents indrets dels Països Catalans.
Una edició que pretén donar visibilitat a músics folk del país, per demostrar que aquest estil musical està ben viu. A la vegada que es presenta modern, interpretat per joves compositors que creen nous arranjaments a partir de temes musicals populars o que simplement creen noves cançons prenent l’estil dels orígens del folk.
Cada any s’escullen un seguit d’artistes per actuar dins del Circuit Folc, que acostumen a tocar en escenaris com el de la Fira Mediterrània de Manresa o el Festival Accents, d’entre d’altres. Aquest 2019 s’ha volgut reforçar la idea de descobrir sis artistes que investiguen en els sons de la música mediterrània i que estrenen nous treballs en un total de 21 concerts. Aquests artistes són Anna Ferrer, Arrels de Gràcia, Clàudia Cabero, Menut, Miquel Gil i Tarta Relena.
L’Anna és una cantant menorquina amb un gran bagatge musical, tot i la seva joventut, que s’ha format al Taller de Músics. Presenta el seu nou disc Krönia (2019), que es defineix com a conceptual de temàtica existencialista i amb unes fortes reminiscències de Tel·lúria (2017), el seu primer disc en solitari. El projecte pel que aposta l’artista tracta de la soledat, la mort, el silenci i el perdó, a través d’un univers sonor molt particular barrejant folklore amb electrònica.
Arrels de Gràcia és un grup liderat per Jonatan Ximenis, que presenta el seu últim disc Remena nen! (2019), una revisió a ritme de rumba catalana del clàssic Remena nena (1970) de Guillemina Motta. En aquest disc es presenta un repertori ple de cuplets del segle passat, barrejats amb la mateixa rumba catalana que va esclatar a la ciutat de Barcelona anys enrere.
Clàudia Cabero és la guanyadora de l’onzena edició del concurs Sons de la Mediterrània, organitzat per la revista que porta el mateix nom, dins del Grup Enderrock. Ella presenta Aorta (2019) al Circuit Folc, un CD que inclou temes propis i peces tradicionals que guarden una relació amb els vincles de família i amistat. La cantant de Barcelona, en el seu projecte, combina les arts plàstiques i la poesia amb una veu càlida, per interpretar cançons que es troben subjectes a una fina corda entre el folk i la cançó d’autor.
Menut és el guanyador del Premi Joventut del Sona 9 del 2018. Carles Blanch és qui lidera aquest projecte, influenciat pel folk, per la música tradicional de les Terres de l’Ebre i de la cançó d’autor. Presenta el seu disc de debut Terra d’argila (2019), on afegeix certes pinzellades electròniques a un folk barrejat amb el pop.
Miquel Gil ja s’ha convertit en un clàssic de les veus del panorama musical mediterrani d’arrel. Les seves clares referències de la seva època a Al Tall l’acompanyen en la seva visió del present i del futur a Geometries (2019), el seu últim àlbum que ha estat produït per Borja Penalba. En Miquel oferirà al Circuit Folc un seguit de cançons i cants oberts amb textures noves que inclouen adaptacions de poemes d’Enric Casasses, Imma Máñez, Vicent Andrés Estellés, Anna Montero, Joanjo Garcia i Begonya Pozo.
Tarta Relena és el projecte musical de Marta Torrella i Helena Ros, les quals intenten captar l’atenció a través de l’atmosfera litúrgica i hipnòtica que provoquen els seus cants a cappella. Al Circuit Folc hi presentaran el seu debut Ora pro nobis (2019), àlbum que explora sonoritats típiques de les músiques de tradició oral i de cançó d’autor, sense obviar les polifonies que utilitzen i que remeten a les de Còrsega, passant per melodies sefardites i càntics típics de la cançó menorquina.
“Voy a gritar al cielo y celebrar la vida Quiero cantar contigo esta canción” – Celébrate –
Miquel Nuñez Pozo, més conegut com a Miki Nuñez, és un músic català nascut a Terrasa el 1996. Podria semblar que la seva carrera musical començà quan va formar part de la dècima edició d’Operación Triunfo, però res més lluny de la realitat. Abans de ser conegut nacionalment, havia estat vocalista del grup Dalton Bang, un grup de versions dels setanta i amb els que ja havia fet gira per Catalunya durant diferents estius. En Miki va quedar eliminat a la semifinal d’ OT2018 quedant en la sisena posició. Però durant la seva estança al reality el cantant va aconseguir un rècord: va ser el primer a interpretar una cançó en català, Una lluna a l’aigua de Txarango.
Durant la seva participació a OT, va ser escollit com a representant espanyol d’Eurovisión. Va ser el tercer català consecutiu en participar-hi, just després de Manel Navarro i l’Alfred (que va participar en un duet amb l’Amaia). La seva participació va ser amb la cançó La venda, composta per l’Adrià Salas, que li va acabar posicionant en 22ena posició amb 54 punts.
La relació entre en Miki i el cantant de La Pegatina no es limita només a una col·laboració puntual en el marc d’Eurovisió. Curiosament, el primer concert al qual va acudir el terrassenc va ser del grup La Pegatina. A més de la profunda admiració que Nuñez sent pel cantant d’aquesta formació, l’Adrià Salas no només ha estat el compositor de La venda, sinó que també ha col·laborat en el seu primer disc.
El seu àlbum debut va sortir a la venta el 13 de Setembre de 2019 sota el nom d’Amuza. L’elecció d’aquest títol no va ser casual; “amuza” significa diversió i festa en esperanto. Seguint el fil del títol, les 13 cançons que formen part del disc són composicions on predomina l’estil festivaler. A més, hi conflueixen una gran varietat de ritmes -soul, ska, reggae i pop llatí- que evidencien la predisposició declarada d’en Miki cap al mestissatge. Al llarg del disc, s’hi troben col·laboracions -Adrià Salas, Nil Moliner, Arnau Griso i Sofía Ellar– i dos temes en català – Escriurem i Per tu-. El seu single, Célebrate, amb el que hem començat aquest post, és una cançó on conflueixen la rumba catalana i les influències de l’Ska, mantenint una gran presència dels vents.
D’aquest Miki cantant podem extreure un noi de 23 anys que es defineix a si mateix com optimista, passional i amb molta força de voluntat. Un jove que se sent lligat a les seves cançons com si es tractés de la llegenda del fil roig i pel qual la música ho és tot. “Quan recordo alguna cosa, ho recordo en cançons.” Al final, en Miki, no és més que un jove músic que somia en estar a tots els festivals del món: al Canet, a l’Arenal Sound, al Vinya Rock…
Tant de bo en Miki Nuñez i la seva amuza siguin la banda sonora de molts festivals els pròxims anys!
Logo pertanyent a la Voll-Damm Festival Jazz Barcelona.
El Festival Internacional de Jazz de Barcelona és una referència mundial en el gènere jazz, a més de ser el més antic dels que se celebren a Catalunya. Enguany és la 51ena edició, amb un cartell ple de músics de referència com Herbie Hancock i Andrea Motis, que es combinen amb noves propostes per crear un cartell que any rere any es manté atractiu.
El festival té una gran varietat d’activitats com concerts (gratuits o de pagament), classes magistrals a càrrec de primeres figures, conferències, exposicions, trobades amb els artistes o projeccions cinematogràfiques, entre d’altres.
El festival es va iniciar el 3 de Novembre de 1966 amb un primer concert de Dave Brubeck i el seu quartet al Palau de la Música Catalana. Des de llavors, cada tardor han passat pel festival artistes de gran renom com Duke Ellington, Count Basie, Miles Davis, Sonny Rollins, Jimmy Smith, Dexter Gordon o Keith Jarret.
El festival està organitzat per la promotora barcelonina TheProject des del 1989. I ha partir del 2002, Voll-Damm s’ha convertit en el principal patrocinador del festival, afegint el nom de la marca al nom original del festival, que passa a anomenar-se “Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona”.
Aquest any, el festival abasta des del 24 d’Octubre, amb les Liceu Jam Sessions, fins al 28 de Febrer, amb el concert de The Jazz at Lincoln Center Orchestra.
A tots ens agrada descobrir nous grups, nous cantautors, noves cançons i noves sensacions. És per això que és essencial tenir festivals, revistes, ràdios i, en definitiva, altaveus que ajudin a donar llum a projectes culturals que si fos pel contrari, s’acabarien perdent en la foscor.
El concurs Sona 9 naix amb aquesta intenció l’any 2001, després que es fusionessin l’antic concurs de maquetes d’Enderrock i el concurs Èxit que organitzava Catalunya Ràdio. Dos certàmens que promocionaven els valors de la música en català a través d’un seguit de competicions d’agrupacions emergents. Quan van decidir ajuntar-se, van unir esforços per tal de crear una plataforma que servís de punt de partida per a artistes novells que es vulguessin dedicar professionalment a la música. Aquesta plataforma es va anomenar com a Sona 9.
Actualment, aquest concurs es pot considerar el més important en l’àmbit de la música emergent dels Països Catalans, donant-li un valor extra a la música escrita en català i sent organitzat pel Grup Enderrock i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A la vegada, compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears. Factors que han permès que el Sona 9 cada cop hagi anat adquirint més visibilitat.
En aquestes dinou edicions que s’han anat celebrant des que es va crear, han passat pel concurs noms d’artistes tan importants pel moment com Els Amics de les Arts, Els Manel, Joan Dausà, La Iaia,Nyandú, Els Catarres o Senyor Oca. Músics als qui participar al Sona 9 els ha suposat que se’ls obrissin noves portes per poder tirar endavant els seus projectes. Alguns gràcies als premis que s’atorguen, i altres gràcies a l’aparador que suposa el Sona 9.
Fotografia de família de la final del Sona 9 2019 – Foto de Carles Rodríguez
De la gran quantitat de grups que es presenten cada any, només 4 poden ser premiats. I és que es reparteixen un total de 5 guardons, cadascun amb nom propi i amb un seguit de regals per qui els guanya:
El primer premi és el Sona9, amb el qual el guanyador podrà enregistrar i editar un disc amb la direcció d’un productor professional, obtenir una campanya de publicitat i un seguit de concerts promocionals, entre altres coses.
El segon premi és el Joventut, i consta de l’enregistrament d’un EP amb 4 cançons a Bucbonera Studios, minigira de 3 concerts promocionals i una campanya de difusió.
El tercer premi és l’Èxit, i consta de l’enregistrament d’un single amb 2 cançons a Bucbonera Studios i una campanya de difusió.
El concurs també atorga un premi per Votació Popular, amb 1.000€ en material musical i una campanya a Verkami.
Sense oblidar el premi Cases de la Música, l’únic premi en què no es necessita ser finalista per poder obtenir-lo. Aquest va dirigit al grup o solista amb més projecció de futur, amb un programa de “coaching” per ajudar a fer un salt qualitatiu a la carrera musical del guanyador d’aquest guardó.
Un seguit de premis que els guanyen els artistes que passen amb millor nota el seguit de fases, algunes plenes de proves (com ara musicar un poema en català o versionar i/o adaptar al català una cançó ja existent), que els organitzadors els hi proposen. Enguany la guanyadora del Sona 9 ha estat Maria Jaume Martorell, la qual es va imposar amb cert avantatge en una final que es va dur a terme a la Sala Luz de Gas. La segueix Joina(Premi Joventut) i Urpa(Premi Èxit i Premi per Votació Popular). El Premi Cases de la Música se l’ha endut la banda Relat.
Esperem i desitgem, doncs, llarga vida pel Sona 9, perquè segueixi sent un món musical per descobrir, amb un munt de noves edicions i un munt de concursants novells amb ganes de fer-se un raconet en la indústria musical dels Països Catalans.
Mireia Vives i Borja Penalba – Foto de Lorena Perales
“Que la vida és dolça i pruna” -Dolça i pruna-
Mireia Vives i Borja Penalba són un duet valencià, amb procedències i referents molt allunyats l’un de l’altre. Tot i així, comparteixen un punt de confluència en el que cada cop se senten més còmodes. “Som dues persones que ens hem trobat en la vida i que hem connectat musicalment”, ho defineix Mireia.
Ella i en Borja van coincidir per primer cop a Palma, on Mireia actuava amb la seva antiga agrupació de hip hop, Rapsodes. Borja es trobava acompanyat de Feliu Ventura, a qui li havia produit discos i a qui acompanyava en molts directes. Va ser gràcies a actuar amb aquest, que el compositor valencià va poder cridar l’atenció de Lluís Llach, amb qui més tard col·laboraria en multitud d’ocasions. I és que Borja ha acompanyat a gran quantitat de músics de referència dels Països Catalans, com Maria del Mar Bonet, Marc Parrot, Obrint Pas, Àngel Estellés, Andreu Valor o Miquel Gil, entre d’altres. Amb ells va tocar, gravar i fins i tot va fer de productor, en certes ocasions. Es podria dir que és “l’home de fer feines del segle XXI”, com diu la mateixa revista Enderrock.
Al cap d’un temps d’aquella trobada, Borja va ser cridat per Atupa per col·laborar-hi, i ell mateix va recomanar la veu de Mireia, quan va saber que la banda de rap també necessitava una veu femenina. En aquest instant, doncs, va ser quan ambdós van començar a treballar junts, fins a aconseguir treure el disc L’amor fora de mapa (2016). Un àlbum que serveix d’acompanyament del llibre de Roc Casagran, amb el mateix títol, on musiquen poemes de l’escriptor de Sabadell.
Des d’aquest moment que no han parat de combinar la música amb la poesia, ja sigui en Línies en el cel elèctric (2017) o en l’últim disc que han tret, Cançons de fer camí (2019). Dos discos exquisits, on es convina la dolçor de la veu de Mireia amb la cruesa de la veu d’en Borja, sense oblidar la seva infinita guitarra. Una convinació que també s’ha pogut gaudir a l’escenari a través d’Ovidi4, una agrupació en forma de quartet que va nèixer per retre homenatge a la figura i l’obra d’Ovidi Montllor, actor i cantautor alcoià de gran trascendència en el moviment de la Nova Cançó. En aquest conjunt, a més d’en Borja i de la Mireia, també hi podem trobar el periodista David Fernández i el poeta David Caño. Cal destacar que en els seus espectacles s’hi poden trobar grans dosis de poesia i música, sense deixar de banda una posada en escena teatral que aconsegueix que el públic s’endinsi en una càlida atmòsfera d’humor, crítica i reivindicació.
Avui Sona 