ROSALÍA: UN FENOMEN “CON ALTURA”, MÉS ENLLÀ DEL “TRÁ-TRÁ”

Rosalía – Foto de Xavier Mercadé, d’Enderrock

És un repte escriure un nou article sobre la Rosalía i ser original, sabent que n’hi ha un munt més, tant en mitjans nacionals com internacionals. Però és que l’artista catalana, de Sant Esteve Ses Rovires, no es mereix menys. Aquest ha estat, clarament, el seu any, després de publicar, a finals del 2018, el seu segon àlbum El Mal Querer. Un CD conceptual que ha trencat fronteres, barrejant el flamenc amb les músiques urbanes, a la vegada que ha creat un estil propi, mai vist fins al moment. Ara, però, tot aquest ressò que ha anat obtenint progressivament aquesta cantaora polifacètica és el resultat final d’una dedicació apassionada que ve de lluny.

Tot començà 13 anys enrera, quan Rosalía Vila va descobrir el flamenc al parc Canals i Nubiola, de la seva població natal. Allà hi va trobar un parell de cotxes tunejats dels quals en sortien unes melodies apassionades del famós cantant Camarón de la Isla. En aquell moment ella ho desconeixia pràcticament tot amb relació a aquest estil musical. De fet, mai l’havia escoltat a casa. Però per la jove va suposar un enamorament immediat. “Una música d’arrel i plena de riquesa”, com la descriu Rosalía en una entrevista a TV3, que li marcaria les bases per construir la seva carrera musical.

Encara que, no s’ha d’oblidar, que la cantaora del Baix Llobregat ja s’havia interessat per la música des de ben menuda. I és que amb tan sols quatre anys ja feia classes de dansa a l’escola Ses Dansa, de Sant Esteve Sesrovires. Una escola que la va veure créixer fins als 15 anys. Sense deixar de banda el seu pas per l’Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparraguera, on la jove cantant es desplaçava per ampliar els seus coneixements musicals, després que els seus pares li compressin la seva primera guitarra amb tan sols 9 anys.

Al cap d’un temps, Rosalía Vila va seguir la seva formació musical al Taller de Músics. Escola on va completar els dos primers cursos de l’Escola Superior d’Estudis Musicals (ESEM). Allà tots els professors entrevistats en diferents mitjans de comunicació coincideixen que l’artista era una estudiant molt sacrificada i disciplinada. En aquell moment sorprenia, perquè tot i ser molt jove, tenia molta determinació i sabia què volia. Un seguit de característiques que el professor de cant flamenc Chiqui de la Línea completa en explicar que Rosalía va ser l’alumna que es va presentar més d’hora, al primer dia de classe. Chiqui de la Línea va ser un professor important per la jove cantaora, i va coincidir amb ella tant al Taller de Músics, com a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), on li va tutoritzar el projecte de final de carrera que contenia les bases del que seria el seu nou disc: El mal querer (2018). Allà a l’ESMUC va acabar de perfilar els seus coneixements de flamenc.

Abans, però, ja s’havia estrenat cantant en alguna gravació com la d’”Herois obscurs”, del disc Or Verd que va impulsar el Taller de Músics, amb la intenció de musicar el poemari del poeta i escriptor Valentí Gómez-Oliver. Afegint els dos singles, Llámame más tarde o Antes de morirme, que el traper madrileny C. Tangana va publicar el 2016, on ja hi apareixia la veu de Rosalía.

Tot i així, no va ser fins al 2017, quan Rosalía Vila encara estudiava a l’ESMUC, que va decidir publicar el seu primer àlbum, Los Ángeles (2017), un recull de vells cantes flamencs. El disc, sota el segell de la multinacional Universal, el va produir amb l’ajuda del productor català Raül Fernández “Refree”, qui la connegué gràcies al periodista musical Luis Troquel. El crític ja tenia el pressentiment que si aquesta parella es posaven a crear plegats, en sortiria alguna cosa interessant. I no anava pas desencaminat, ja que l’àlbum va arribar a ser el número 9 de les llistes musicals espanyoles i va ser nominat als premis Grammy Latinos, sent un dels més venerats de l’any per la crítica.

Amb tan sols un any de diferència, amb un peu dins i un fora de l’ESMUC, va aparèixer el disc que la portaria a la fama mundial: El mal querer (2018). Àlbum, sota el segell discogràfic Sony Music, que va produir juntament amb el músic i productor canari Pablo Díaz-Reixa “El Guincho”, tot i que la idea inicial era repetir experiència amb Refree. El Guincho la va conèixer en una actuació que la jove artista de Sant Esteve Sesrovires va fer al Tablao de Carmen del Poble Espanyol, on van acordar que es trucarien. Així va ser com el productor canari i ella van gravar un tema que més endavant es trobaria dins del seu nou disc, A ningún hombre. Al cap de poc temps Rosalía li va acabar proposant de produir l’LP El mal querer, després de saber que Refree li havia recomanat buscar algun altre aliat que la guiés millor pels paratges per on volia endinsar-se en aquest nou projecte. I la veritat és que aquest productor la va ajudar a trobar l’equilibri perfecte entre el flamenc, les músiques urbanes i el pop.

El mal querer, però, no és només un disc amb un gran treball de producció per part de la Rosalía i d’El Guincho, sinó que també conté molt de treball en la conceptualització de la narració que s’hi explica. L’àlbum està basat en una novel·la anònima occitana del segle XIII, anomenada Flamenca, que explica la història d’uns personatges suposadament reals, entre els anys 1223 i 1227. 

L’argument principal narra com Flamenca, la filla del comte Guiu de Nemours, es casa, per consell del seu pare, amb Archambault de Borbó i com aquest la tanca en una torre per qüestions de gelosia. El jove cavaller Guillem de Nevers s’enamora de Flamenca en escoltar la seva història i planeja alliberar-la, de forma que es conjura per poder-la veure. I de fet, ho aconsegueix, ja que ambdós mantenen una relació d’amor clandestí. Després, Guillem marxa a Flandes per adquirir la glòria de cavaller i, més tard, torna a Borbó en un torneig de Pasqua el 1227. El final, però, s’ha perdut i cadascú s’ha d’imaginar com acabar aquesta història.

Rosalía ja ho va fer una mica a la seva manera, després de llegir la novel·la i inspirar-se per fer el seu últim disc. Una inspiració que li va venir gràcies a un dels seus amics Pedro G. Romero, un artista polifacètic que un dia li va recomanar aquesta novel·la, de la qual només se’n conserva un únic manuscrit incomplet a la Biblioteca de Carcassona, i un fragment a Palma de Mallorca. Sort, però, que la Universitat de Barcelona en va publicar una versió en català el 2015, perquè això va permetre que la cantaora se la pogués comprar i que se la llegís en un tres i no res, permetent que construís el relat general d’El mal querer, dividit en 11 cançons, que fan la funció d’11 capítols. Capítols que, acompanyats d’una imatge artística per fer un tancament més rodó de l’obra, suposen un viatge per les diferents fases d’una relació d’amor tòxica, a la vegada que transmeten com és la idea de no saber estimar.

No cal dir que amb aquesta proposta era normal que la Rosalía acabés obtenint l’èxit més gros amb aquest treball. Un èxit que s’ha vist reforçat per la potent complementació audiovisual que ha generat l’artista en cada videoclip que ha anat realitzant amb la productora catalana Canadà. Creant un glamur “poligoner”, que es pot veure influenciat en la majoria dels clips posteriors de l’artista de San Esteve Sesrovires, com en l’últim que ha vist la llum: A Palé.

A partir d’aquí, durant aquest 2019 ha estat publicant nous singles, sota el nom de Con Altura, Aute Cuture, Yo x Ti, Tu x Mi i A Palé; afegint un EP sota el nom de Fucking Money Man, on s’inclou el seu primer tema escrit en català. Un seguit de cançons que han acumulat milions de reproduccions a YouTube, i en alguns casos centenars de milions a Spotify.

Aquest succés de la cantaora no només es tradueix en els milions de “plays” que acumulen les seves cançons, sinó també es tradueix en el conjunt de col·laboracions que ha anat fent amb artistes mundialment reconeguts. J Balvin, James Blake i Ozuna, en són clars exemples. Sense oblidar a C. Tangana, qui també firmà part dels crèdits de 8 dels 11 temes de l’àlbum El mal querer, sota el seu nom de pila: Antón Álvarez Alfaro. Afegint el parell de temes que ha realitzat amb Billie Eilish, que per ara són una incògnita i no se sap quan veuran la llum.

Tot això, sense haver parlat de premis, encara. I és que Rosalía Vila ja compta amb un palmarès propi força vertiginós, amb 7 Grammys Latinos, 2 Premis Enderrock, 1 Premi Arc, 2 MTV Video Music Awards i 1 MTV European Music Awards. Sense oblidar la històrica nominació als premis Grammy generals. Aquest fet la converteix en la primera catalana nominada als premis Grammy.

Un conjunt de dades que demostren com d’impactant n’és la seva línia de progressió al llarg de tota la seva carrera, tenint en compte també la seva formació. Una línia que esperem que no pari de pujar en el gràfic i que ens doni més motius per seguir escrivint sobre ella. Veient la seva trajectòria, millor que no ens separem gaire de l’ordinador o del mòbil per estar ben atents per si cal escriure noves gestes. I és que amb una artista “Con Altura” és difícil no preveure-ho!

Marc Serrano – @avuisona

REFERÈNCIES:

Rosalía. (2011). Rosalía. 2019, de YouTube

TV3. (2017). Rosalía: “No estava escrit que jo seria ‘cantaora'”. 2019, de CCMA

Vogue. (2019). Rosalía. Personaje. 2019, de Vogue

Wikipedia. (2007). Flamenca. 2019, de Wikipedia

Wikipedia. (2018). El mal querer. 2019, de Wikipedia

Wikipedia. (2018). Rosalía (cantante). 2019, de Wikipedia

Wikipedia. (2019). Los ángeles (àlbum). 2019, de Wikipedia

Revista Enderrock de Setembre (Número 293)

Suplement el Quadern del diari El País del 21 de novembre (Número 1.790)

One thought on “ROSALÍA: UN FENOMEN “CON ALTURA”, MÉS ENLLÀ DEL “TRÁ-TRÁ”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: