OQUES GRASSES I LILDAMI: ELS HI SUA QUI TINGUI MÉS LIKES

Les xarxes socials estan cada cop més presents en el nostre dia a dia i la por irracional d’estar sense el mòbil, coneguda com a nomofòbia, s’ha tornat tan coLes xarxes socials estan cada cop més presents en el nostre dia a dia i la por irracional d’estar sense el mòbil, coneguda com a nomofòbia, s’ha tornat tan comú que ja ni ens espantem que, segons dades estadístiques, 8 de cada 10 persones en pateixin. Davant d’aquesta problemàtica, la música no es queda quieta. D’aquí sorgeixen lletres com la de Més likes, d’Oques Grasses, amb la col·laboració de Zoo i Lildami, que parlen sobre això de manera irònica. 

Però les similituds entre Oques Grasses i Lildami no es limiten a, simplement, Però les similituds entre Oques Grasses i Lildami no es limiten a, simplement, cantar junts en una col·laboració ni en fer crítiques en la majoria de les seves lletres. No. Tant la banda com el cantant terrassenc, han revolucionat la música en català atrevint-se a cantar en estils que fins al moment havien estat tabús. Els seus discos més recents, Fans del Sol i Flors mentre visqui són un clar exponent de la normalització de la llengua i la capacitat d’endinsar-se en nous estils com el dance o el trap.

OQUES GRASSES

Oques Grasses va néixer com a grup el 2010, però no es van donar a conèixer fins que, el 2012, van treure al mercat el seu primer disc -editat i publicat per ells mateixos – sota el nom Un dia no se com. Està integrat per Josep Montero a la veu i la guitarra, Arnau Altimir com a bateria, Joan Borràs als teclats, Guillem Realp com a baixista, Miquel Biarnés tocant el trombó, Miguel Rojo com a trompeta i Josep Valldeneu al saxo.

Al seu segon disc, Digue-n’hi com vulguis, el grup va mantenir l’estil reggae del primer disc en cinc cançons, però es van atrevir a explorar en la resta del disc. Això precisament és una de les coses que caracteritza Oques Grasses, la seva capacitat de reinventar-se i seguir evolucionant. La gira d’aquest disc els va permetre tocar al SummerStage Festival al Central Park de Nova York el 28 de juny de 2014. A més, es van emportar el premi Enderrock al grup revelació gràcies a la votació popular. Però no va ser l’últim premi Enderrock de la banda, ja que van recollir també el de Millor Videoclip per Sexy, a més d’haver rebut cinc nominacions més.

El 2016, la banda va publicar You Poni, un disc que englobava molts estils musicals; músiques caribenyes, cançons de revetlla i música infantil. A més, les lletres tenien el “bonrotllisme” de la filosofia hippie que tant els caracteritza, amb lletres de gran empenta vitalista. Tres anys després, aquest 2019, ha sortit al mercat Fans del Sol. El grup hi barreja diferents ritmes com els eclèctics, el funk, el folk, l’electro, el reggae i el trap, amb forta presència de la percussió. Les lletres continuen parlant sobre existencialisme però d’una manera més detallista i conscient, creant un tot molt més coherent que en treballs anteriors.

Oques Grasses i la seva música festiva i familiar ja formen part de la cultura popular catalana. El seu missatge aconsegueix connectar fortament amb el públic. I és que la banda combina lletres sense cap missatge clar i que semblen del moviment surrealista amb cançons que tenen un rerefons profund amb un missatge crític que busca calar en els oients.

Oques Grasses han sigut cap de cartell de molts festivals al llarg d’aquests estius, com el Canet Rock d’aquest any i també van ser els encarregats de cantar la cançó de Nadal de TV3 el 2014 amb el nom Així és el teu Nadal. La seva trajectòria els avala i estem segurs que encara ens queden moments per ser feliços amb la seva música.

LILDAMI

Damià Rodríguez, conegut musicalment com a Lildami, és un raper i traper català que ha trencat els estereotips que hi havia entorn de la figura del traper. En Lildami havia rapejat des de sempre, però no va ser fins a finals del 2014 que començà a fer-ho en català. Des de llavors no ha parat de fer-ho, fins al punt de tornar-lo un referent.

El 2017 publicà Vintidos i Universitat Dami. Aquell mateix any va ser un dels finalistes seleccionats del Sona9 i l’any següent, el 2018, va publicar 10 vos guard. Però el discque realment l’ha col·locat a la palestra ha sigut el publicat aquest any sota el nom Flors mentre visqui. Es tracta del seu primer disc d’estudii ha estat produït per Sr.Chen dintre del segell Halley Records. És un llarga durada amb una proposta de rap transversal, ple de col·laboracions, i íntegrament en català.

Abans de Lildami, ja hi havia molts altres músics que feien rap en català, com Homes Llúdriga, Senyor Oca o Pawn Gang. Però el traper terrassenc s’ha tornat un exponent clar d’aquesta revolució que ha posat de moda el català. A les seves lletres inclou referències a l’imaginari català sobretot perquè és la vida que ell i els seus oients han viscut. Ell no volia assemblar-se als rapers americans que escoltava, sinó escriure el que ell ha viscut i parlar des de la seva experiència. Les seves lletres s’allunyen del canon típic del rap en la mateixa mesura que ell mateix com a autor s’allunya de l’estereotip de traper.

Aquesta transparència és precisament una de les crítiques que més argumenten els seus detractors, ja que aquesta personalitat es veu molt reflectida en el català emprat en les seves lletres. Lildami s’ha erigit com un dels grans defensors de la llengua catalana però una que no té res a veure amb la de Pompeu Fabra. Ell mateix es reafirma en aquest allunyament a les seves lletres com Més likes, on expressa “Dami Boi, sóc cultura catalana sense escriure com Ramon Llull.” El cantant argumenta que, havent-se criat a l’àrea metropolitana de Barcelona on es viu en un mestissatge de llengües, els barbarismes estan incorporats en la seva parla quotidiana. Per tant, quan escriu, ho fa igual que quan parla i d’aquesta manera s’apropa als seus fans. Fent un tipus de música i parlant d’un tipus de coses que molta gent s’hi sent representada.

El seu estil característic i les seves lletres properes que connecten amb el públic fan de Lildami, l’Imparabla Boy, i dels Fans del Sol, Oques Grasses, uns grans ambaixadors de la llengua catalana trencant els murs entre els estils musicals. Independentment de qui tingui més likes.

REFERÈNCIES

Clàudia Rius. (2019). Oques Grasses: podem fer pena i celebrar que la fem junts. 2019, de Núvol.
Don Disturbios. (2015). You Poni. 2019, de Mondo Sonoro.
Júlia Solé. (2019). Lildami: “Em van fer obrir els ulls i dir: ‘però la música que jo escolto per què no s’està fent en català?’”. 2019, Cultura21.
Laura Cánovas. (2019). Fans del sol. 2019, de Mondo Sonoro.
Oques Grasses. (2019).
Rosa Díaz (2019). Oques Grasses critica las redes sociales y explora otros ritmos en nuevo LP. 2019, de La Vanguardia.
Sona9. (2017). Lildami: Huracà de rap i trap.  2019, de Enderrock.
Viasona. (2019). Oques Grasses – Més likes.