Entrevista a Kim Kuipers: “La música és expressió i llibertat”

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

#AvuiSona Kim Kuipers, una cantautora emergent barcelonina amb arrels holandeses que, tot i sentir-se atreta per diferents sonoritats que l’han acompanyat al llarg de la seva vida, presenta un so i un estil particulars, centrats en reflectir cadascuna de les diferents emocions que tenim els humans. Així, doncs, la seva música esdevé el resultat de la combinació d’atmòsferes i ambients sonors personals que acompanyen textos que necessiten sortir de dins i evolucionar continuament, tanmateix com ho fa cada persona.

Has decidit emprendre el teu projecte musical en solitari sota el teu nom propi, Kim Kuipers. A què es deu aquest fet?

Kuipers és el cognom de la meva mare. Vaig escollir-lo degut a que m’he sentit molt influenciada per la cultura Holandesa.

Els estils musicals principals en els que et mous són el folk, de caire americà, i el pop, amb una forta presència de l’efecte del reverb per construir un espai propi i personal. Quines han estat les principals influències que t’han ajudat a definir el teu propi so? Quins són els artistes als que més t’has emmirallat a l’hora de compondre?

La nova corrent del pop metafísic que s’ha desenvolupat a Catalunya m’ha ofert la possibilitat de fer música en català des de un altre punt de vista. Això, barrejat amb altres estils com el pop, el folk i el rock, m’han acompanyat al llarg del anys. Aquest fet, ocasiona que el ventall de influències sigui molt divers, des de Ferran Palau i Judit Nedderman, fins a Pink Floyd, passant per Cupido o C. Tangana.

Quan et vas introduir en el món de la música? Quin va ser el factor que et va animar a emprendre aquesta nova aventura?

Sempre he estat en contacte amb la música! Els meus pares son músics, i m’he anat influenciant constantment de diferents estils, des que sóc petita. A la vegada, estudiar la carrera de Producció i Composició Musical va ser el principal factor que em va moure a crear el meu projecte personal.

L’any 2019 vas estrenar-te en solitari amb el senzill Salty Soul, i el passat 2020 vas publicar Desde que se giró la luna. Com han estat aquests inicis?

Els inicis sempre són complicats. Com a artista estàs en constant aprenentatge i evolució. Aquests primers temes m’han ajudat a comprendre com funciona la indústria i tot el procés que implica un llançament.

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

Enguany has volgut fer un pas endavant presentant el teu primer EP, Blau Sobre Blau, del que en destaca la cançó Més a prop. Descriu-nos breument què hi ha al darrere d’aquest treball, tant a nivell musical com líric! Què intentes transmetre?

Blau Sobre Blau ha sigut un treball d’introspecció sobre un procés personal. Descriu l’amor des de tres punts de vista. En el cas de Més A Prop, parlo sobre el creixement personal i l’autoestima. Amb aquest EP he pogut treballar amb un equip més complet i professional, que m’ha ajudat a evolucionar amb el meu projecte.

En ell has treballat amb el productor Aarón Barreiro, també compositor de música per a la gran pantalla. Com ha estat aquesta experiència? Què hi ha aportat a la teva música?

Des de el principi, l’Aarón ha entès la meva forma d’escriure i de veure la música. D’aquesta manera hem pogut treballar la producció d’una forma molt orgànica. Crec que el productor és una figura molt important que organitza i dona bellesa al primer esbós de les cançons d’un artista.

A inicis d’aquest mes d’octubre has sorprès amb el llançament d’un nou senzill, en col·laboració amb l’artista 1kualkiera: Tu mejor adicción. Un tema proper al pop de butxaca que tanta volada ha adquirit en els darrers anys, en el que fas una metàfora comparant una relació amorosa amb una partida d’un videojoc clàssic. D’on et va sorgir aquesta original forma de parlar sobre l’amor?

La primera idea va sorgir d’una broma. Després va ser d’aquelles cançons que surten en mitja hora. La veritat és que en cap moment, mentre la composàvem, vam pensar que l’arribaríem a publicar. La idea inicial era la de només gaudir d’aquell moment.

En aquest sentit, en les teves composicions l’amor acostuma a ser el principal protagonista! Quina és la teva forma de veure’l i entendre’l?

L’amor ocupa una gran part del que som. Crec que quan hi ha amor pel que fas, per la gent que et rodeja i per tu mateix, tot agafa sentit.

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

Fent un cop d’ull al teu canal de YouTube hem pogut observar que la majoria dels teus treballs els has acompanyat sempre d’una peça audiovisual. Ho consideres essencial actualment, en una societat en la que cada cop prima més allò visual envers a allò sonor?

Sempre he sentit una forta atracció per tota la part visual. De fet, en el seu moment vaig començar estudiant la carrera de Comunicació Audiovisual!

Quan un artista treu un nou tema m’agrada primer escoltar la cançó imaginant-me la història, i després posar el vídeo i veure el que ells/elles han volgut transmetre. Per altre banda, crec que la part visual no ha de prevaldre per sobre de la música, i això és una cosa de la qual hem de tenir molta cura.

Un altre fet que ens ha cridat l’atenció és que no cantes en un sol idioma, sinó que tens cançons enregistrades tant en català, com en castellà i en anglès. Creus que aquesta pluralitat lingüística enriqueix d’alguna forma les teves composicions i la teva forma d’expressar-te?

Per mi la música és expressió i llibertat, entre d’altres, i el llenguatge n’és el conductor. L’idioma en el que escric depèn de com em senti en aquell moment.

Quins són els plans de futur que tens pensats d’ara endavant? Et podrem veure aviat d’alt de l’escenari?

Actualment estic component les cançons que formaran part del meu primer LP. Per altre banda, espero, en breus, poder gaudir dels escenaris. Tinc moltes ganes de compartir la meva música en directe.

Finalment, si haguessis de triar una cançó teva que et definís al 100%, quina escolliries?

És complicat perquè evolucionem constantment, però crec que Més A Prop em segueix definint bastant.

Marc Serrano – @avuisona

Episodi 1 – Un desert de colors

En aquest primer episodi del Descobriment Quinzenal d’Avui Sona tindrem amb nosaltres al músic mallorquí Antoni Mulet, conegut artísticament com a Amulet, que ens explicarà tots els detalls i curiositats que l’han portat a compondre Un desert de colors, el seu disc de debut.

SONS DEL MÓN 2021

CARTELL COMPLET DE LA CATORZENA EDICIÓ DEL FESTIVAL SONS DEL MÓN – Imatge cedida per Promo Arts Music

#AvuiSona la catorzena edició del reconegut festival empordanès Sons del Món, que s’ha presentat aquest matí, de forma oficial, amb la seva respectiva roda de premsa des de la Ciutadella de Roses. Un esdeveniment que omplirà aquest espai idíl·lic de la Costa Brava de 9 nits plenes de música amb concerts d’alguns dels artistes de més renom de l’escena musical catalana i espanyola del moment.

Així doncs, passaran per l’escenari del festival els aclamats Stay Homas (els quals presentaran el seu nou disc, Agua), La Casa Azul (que trepitjaran per primer cop l’escenari de la Ciutadella de Roses), Oques Grasses (amb un complet espectacle de presentació del que serà el seu nou disc, que encara no ha estat estrenat), Rosario (la qual tocarà les cançons del seu LP més recent, Te lo digo todo y no te digo ná), God Save the Queen (que rememoraran els clàssics més sonats de la mítica banda britànica Queen), Nil Moliner (artista que es troba per primer cop entre els noms del cartell de Sons del Món), Fangoria (que portarà tot el seu show complet, juntament amb els temes del seu nou EP, Existencialismo Pop), Amaral (els quals presentaran en directe Salto al color, el seu darrer treball discogràfic), i Aitana (que farà vibrar el públic amb els seus èxits, i amb les noves composicions de 11 Razones). I ho faran des del 23 de juliol al 8 d’agost.

RODA DE PREMSA PER LA PRESENTACIÓ DE SONS DEL MÓN – Imatge extreta del portal emporda.info

Aquest cartell complet l’han presentat, aquest matí, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Roses, Éric Ibáñez; l’alcaldessa de la mateixa ciutat, Montse Mindan; el director de l’ICEC, Miquel Curanta; i el director del festival Sons del Món. A la vegada que han volgut reivindicar que la cultura és segura i un bé essencial per la societat. I és que es tenen moltes ganes de poder assistir en un acte d’aquesta embergadura.

Tanmateix, han assegurat que es compliran totes les mesures de seguretat que siguin pertinents i s’aniran adaptant a les circumstàncies, partint de la base d’un aforament limitat del 65% (amb un total de 1290 localitats). En aquest sentit, tant Promo Arts Music, com l’Ajuntament de la ciutat i tot el seguit d’empreses culturals que hi donen suport, han fet un esforç perquè, un any més, es pogués celebrar aquest esdeveniment musical tan rellevant de la Costa Brava. Tant és així, que el mateix Ajuntament ha realitzat un augment de la partida pressupostària destinada, passant de 100.000€ a 140.000€. Quelcom que demostra les intencions de l’administració per seguir apostant per la cultura en temps complicats.

ESCENARI DE LA CIUTADELLA DE ROSES DEL FESTIVAL SONS DEL MÓN 2020 – Imatge cedida per Promo Arts Music

D’aquesta manera, es podrà gaudir d’una programació que comptarà amb espectacles de primer nivell, que aniran acompanyats de tot un seguit de suports audiovisuals i escènics de molta força. A la vegada que s’ha lluitat per mantenir la part habitual del village, on es podran trobar productes gastronòmics de la zona, tant per abans dels concerts, com per després.

Demà, dijous dia 29 d’abril, a partir de les 20h, es posaran a la venda les entrades! Així que no us adormiu, que volaran!

Marc Serrano – @avuisona

20 CDs PER RECORDAR EL 2020

2020 ha sigut un any que quedarà marcat, irremeiablement, en tots els calendaris. Any de canvis inesperats i males notícies. Per això, des d’Avui Sona volem cambiar el rumb i recordar el 2020 per la música que ens ha portat!

1. DARRERE LA MIRADA – Èxta6

Èxta6. Darrere la mirada. 31 de Gener. RGB Suports

Després de publicat Viure ràpid (2017) i ser escollits com un dels grups revelació als Premis Enderrock 2018, la banda presenta DARRERE LA MIRADA. El disc, que podríem presentar com un germà gran del seu primer treball, ja que manté l’estil i la sonoritat, però amb una proposta més madura. D’aquesta manera, ens trobem davant d’un disc fresc i festiu.

Si busques un àlbum ple de bon rotllo i energia, DARRERE LA MIRADA és el treball perfecte!

2. DONDE NACE EL INFARTO – Ciudad Jara

Ciudad Jara. DONDE NACE EL INFARTO. 7 Febrer. El último pasillo.

DONDE NACE EL INFARTO és el primer disc que Pablo Sánchez, cantant de La Raíz, fa en solitari des que la banda anuncià la seva aturada -encara sense data de tornada-. Inevitablement, després que la seva veu hagi estat per molts un tret distintiu del conjunt, és difícil deslligar-lo del tot. Però Ciudad Jara ho aconsegueix permetent que el cantant i compositor explori una vessant més intima i personal, plena de poesia i tradició. Tot i això, el cantant no abandona la seva part més reivindicativa, parlant de temes polítics actuals, de la falta de veu de les minories o de les seqüeles de la Guerra Civíl.

Si voleu saber d’on neix Ciudad Jara, ho descobrireu escoltant l’opera prima del projecte!

3. 0001 – Blaumut

Blaumut. 0001. Música Global. 14 Febrer.

El carpe diem és el tòpic literari en el quart treball d’estudi de Blaumut. 0001 ens continua transportant a aquestes escenes tradicionals i tenyides de melancolia que fan que la banda sigui el que és. Lletres plenes de poesia acompanyades de melodies netes que permeten gaudir-les sense presses, com si es tractessin de petits poemes. Un disc que continua movent-se dintre d’allò que el grup sap fer millor.

Si t’agraden les bones lletres, el pop-folk amb instruments clàssics o coneixes Blaumut d’abans, 0001 seran els segons que trigaràs en enamorar-te d’aquest disc!

4. MARJORIE – Núria Graham

Núria Graham. MARJORIE. Primavera Labels. 14 Febrer.

La Núria Graham fa anys que està demostrant perquè s’ha tornat una referència en el folk-pop català. A MARJORIE la compositora reflexiona sobre la família, tot pensant en els seus propis records i les seves arrels. Amb un to greu, profund i melancòlic, Graham ens apropa a la serenitat i a una maduresa pròpia de qui té molt per explicar.

Si voleu viatjar pels paisatges verds d’Irlanda sense sortir de casa, MARJORIE i el single Connemara són l’opció perfecta.

5. SALSA AGREDOLÇA – Da Souza

Da Souza. SALSA AGREDOLÇA. Bubota Discos. 14 Febrer.

Els mallorquins Da Souza han presentat enguany SALSA AGREDOLÇA, el seu nou treball d’estudi, on conflueix magistralment l’estil habitual de la banda amb noves apostes. La banda va proposar-se que totes les cançons del disc juguessin, com la vida, en la dualitat constant entre el punt més alegre, i esperançador, i el més trist o obscur. Aquest fet aporta peculiaritat a les cançons del disc i permet que es construeixi ell mateix una identitat pròpia.

Si us agraden les composicions reflexives que juguen amb la dualitat de les emocions, SALSA AGREDOLÇA és un tast perfecte!

6. INSURRECTE – Andreu Valor

Andreu Valor. INSURRECTE. Bureo músiques. 20 Febrer.

Si alguna cosa recordarem del 2020 -a part de la Covid i el confinament- ha estat l’onada de col·laboracions que ha derivat d’aquesta situació. INSURRECTE és un exemple de la gastada frase “la unió fa la força”, ja que es va poder finançar gràcies a les aportacions dels seus mecenes. El que Andreu Valor descriu com el seu millor disc -a dia d’avui- destaca per la seva maduresa i l’evolució que ha realitzat l’autor, i que queda patent al llarg de les seves 10 cançons.

Vols saber per què tanta gent va confiar en INSURRECTE? Ara és el teu moment!

7. LA GRAN ONADA – Sopa de Cabra

Sopa de Cabra. LA GRAN ONADA. 28 Febrer. Promo Arts Music.

Enguany el conjnunt gironí ha reafirmat que es troba en una nova etapa creativa gràcies a la publicació del seu desè àlbum d’estudi, LA GRAN ONADA, on l’aigua n’és la protagonista a través de la presència del mar i de la onada com a gran element transformador. Un disc que encapçala un nou punt àlgid en la carrera del conjunt i que sorgeix enmig d’un context de reivindicació en contra de la repressió política que pateix Catalunya, d’un canvi climàtic que avança a passes de gegant i d’una crisi migratòria en la que moltes persones perden la vida al creuar el mar Mediterrani en busca d’un futur millor.

Els Sopa recuperen la seva essència de rockers, però amb incorporacions d’alguns sons més actuals i efectes electrònics que els porten cap a un ambient més espiritual, propi del pop i de l’indie. Tot i això, com va comentar en Gerard Quintana, els Sopa de Cabra segueixen sonant a Sopa de Cabra. La seva essència segueix intacta!

8. NASCUTS PER MOLESTAR – Arc de Triomf

Arc de Triomf. NASCUTS PER MOLESTAR. LCM Records. 28 Febrer.

Els barcelonins Arc de Triomf han presentat enguany el seu àlbum debut, NASCUTS PER MOLESTAR. Aquest treball serveix per mostrar la filosòfica del grup i reivindicar-se un espai més que merescut dintre de la música emergent catalana. La banda es consolida així com una gran aposta pel rock mestís que proporciona missatges reivindicatius.

Si voleu música festiva amb lletres crítiques, no ho dubteu: sou NASCUTS PER MOLESTAR!

9. IN THE BACKYARD OF THE CASTLE – Meritxell Neddermann

Meritxell Neddermann. IN THE BACKYARD OF THE CASTLE. Halley Records. 13 Març.

Meritxell Neddermann ha presentat enguany el seu debut discogràfic.  IN THE BACKYARD OF THE CASTLE es configura d’una manera especial. Es tracta d’un doble disc: un en format breu i un altre amb la versió ampliada dels temes. Aquest últim, a més d’incloure les deu cançons ampliades, conté dos interludis a piano. En ell, Neddermann profunditza en l’interior de les persones d’una manera poètica, plena de metàfores acurades i d’humor.

Tant si ets dels apassionats a la poesia, com si t’agraden les cançons curtes i variades, aquest disc és per a tu!

10. L’AIRE QUE RESPIRO – Jaume Busoms

Jaume Busoms. L’AIRE QUE RESPIRO. Crea Music. 13 Març.

Jaume Busoms és un cantautor que aquest any ha presentat el seu primer treball d’estudi, L’AIRE QUE RESPIRO. L’estrena del disc, el 13 de març, va coincidir plenament amb la disrupció de la vida coneguda fins al moment. El disc, que Busoms descriu com un missatge dins de 9 cançons, ha actuat com una àncora a la vida d’abans, amb lletres i músiques molt cuidades.

Al projecte hi ha espai per tots els estils -rumba, pop, ska, balades…- així que segur que L’AIRE QUE RESPIRO també tindrà un lloc per a tu!

11. THAT DAY – Koers

Koers. THAT DAY. Halley Records. 10 Abril.

Aquest ha sigut un any molt exitós per Koers: en Kelly, cantant del conjunt, va guanyar La Voz 2020, han publicat la nadala El Millor Regal i ha vist la llum el seu nou disc, THAT DAY. En ell podem trobar les lletres positives, el ritme i els elements de la música tradicional africana que permeten que Koers tingui perfectament definit el seu estil, barrejats amb els seus característics ritmes jamaicans. En aquest treball, el grup s’ha permès anar més enllà de la zona de confort i donar cabuda a altres estils musicals i artistes, com Els Catarres, Lildami i Itaca Band.

Si ets fan de Koers -o si ho ets i encara no ho saps!-, THAT DAY no et decebrà!

12. DON GELATO – Flashy Ice Cream

Flashy Ice Cream. DON GELATO. Delirics. 12 Juny.

Els sabadellencs Flashy Ice Cream han presentat enguany la seva nova mixtape, DON GELATO, amb 10 temes que els mantenen fidels al seu estil. El grup explota sons que viatgen pel trap, el rap, el dancehall i el reggaeton, que deixen un disc de referència en l’actualitat de la música urbana a Catalunya. Tant és així que ha estat triat el millor disc urbà de l’any per la revista Enderrock.

Si vols una producció ben fresca i juvenil, DON GELATO és l’opció perfecta!

13. DE VENT I ALES – Txarango

Txarango. DE VENT I ALES. Halley Records. 18 Junio.

Txarango ha presentat aquest any un nou disc, DE VENT I ALES, que, en un inici, venia acompanyat d’una gira en format circ per acomiadar-se dels seus seguidors indefinidament. Tanmateix, el grup ha hagut d’acabar adaptant-se a les circumstàncies actuals, cancel·lant el seu tour autogestionat. Per compensar-ho, la banda ha allargat el seu comiat i l’any vinent presentarà un nou disc. Mentre no podem escoltar EL GRAN BALL (2021), podem tornar a delectar-nos amb un àlbum que és la sinergia perfecta del so del grup: DE VENT I ALES. Un so que es nodreix de la barreja de cultures de la que sempre han fet gala.

DE VENT I ALES és un disc per ballar, per reflexionar…. En definitiva, per creure que un altre món és possible!

14. FINS A MAIG NO REVISC – Maria Jaume Martorell

Maria Jaume Martorell. FINS A MAIG NO REVISC. Bankrobber. 4 Setembre.

La guanyadora de l’edició del 2019 del Sona9 s’ha estrenat enguany amb el seu primer disc, FINS A MAIG NO REVISC. L’àlbum, produït per en Pau Vallvé, està format per deu cançons pop-folk acústiques que viuen a cavall entre l’indie i la cançó d’autor. La mallorquina s’estrena així per la porta gran, deixant clara la seva empremta personal en cadascuna de les cançons des de l’inici.

És el disc perfecte per escoltar a l’hivern tot esperant que torni a ser maig!

15. EL SENYAL QUE ESPERAVES – Els Amics de les arts

Els Amics de les arts. EL SENYAL QUE ESPERAVES. Música Global / Universal Music. 18 Setembre.

En aquest primer àlbum com a trio, després del comiat d’Eduard Costa, el grup no perd la seva essència, però afegeix nous ingredients a la barreja. Les lletres continuen narrant la vida d’aquella manera única que només saben fer els amics i la música ens convida a deixar-nos portar. En moltes ocasions, et sorprendràs a tu mateix ballant les melodies!

Aquest àlbum és EL SENYAL QUE ESPERAVES per reconnectar amb Els amics de les arts!

16. L’AMOR FA CALOR – Renaldo & Clara

Renaldo & Clara. L’AMOR FA CALOR. Primavera Labels. 18 Setembre.

El duet liderat per la lleidatana Clara Viñals ha presentat aquest 2020 el seu tercer disc d’estudi, després de complir tota una dècada de carrera en aquest projecte musical. El so obtingut s’apropa a un pop electrònic, a la vegada que càlid, en el que hi destaca l’extroversió de les seves lletres i els seus ritmes. Un àlbum format per nou temes que no decebran pas als seus fans més fidels, sinó que n’afegirà de nous.

Si encara no coneixies Renaldo & Clara, amb el seu nou LP, L’AMOR FA CALOR, ja no tens cap excusa!

17. LA VIDA ÉS ARA – Pau Vallvé

Pau Vallvé. LA VIDA ÉS ARA. Autoedició. 18 Setembre.

Pau Vallvé ha presentat aquest any LA VIDA ÉS ARA, un disc que es va cuinar a foc lent durant el confinament. Aquest fet ha sigut decisiu en la sonoritat del disc, que s’allunya en gran manera de tot el que el compositor ha fet fins al moment. De la mateixa manera, l’autor ens apropa a reflexions que neixen d’estar amb un mateix i intentar entendre’s una mica més que ahir. Com ell comenta, “Si ara em fessin tornar i refer tots aquests anys ho faria de nou exactament igual, però ho faria disfrutant“.

No hi ha dubte: LA VIDA ÉS ARA i la millor manera de gaudir-la és amb el nou treball de Pau Vallvé!

18. DARLE LA VUELTA – La Pegatina

La Pegatina. DARLE LA VUELTA. Warner Music. 16 Octubre.

La Pegatina ha sigut, des dels seus orígens, un grup que transmet bon rotllo en cada cançó. Tant és així, que això els ha permès convertir-se en un dels grups més internacionals, amb gires per gairebé tot el món. En el seu nou treball, DARLE LA VUELTA, la banda retorna a la rumba dels seus inicis mentre aposta per obrir noves portes cap al pop. La frescor i l’alegria que els caracteritza es troben acompanyats d’altres veus com Travis Birds, Arnau Griso, El Kanka, Sandra, Delaporte PJ Sin Suela.

DARLE LA VUELTA és la dosis de positivisme que necessites en el teu dia a dia!

19. CONTRATEMPS – Rudymentari

Rudymentari. CONTRATEMPS. Guspira Records. 6 Novembre.

Des de Menorca arriba enguany Rudymentari amb CONTRATEMPS. L’artista s’endinsa en aquest disc en diferents estils derivats de reggae – el roots, el rocksteady i el ska classic- que vertebren perfectament el seu projecte de música jamaicana. L’àlbum, produït per King Siva, ha permès que el músic exploti la música per transformar la societat de manera crítica i per generar consciència col·lectiva.

Si t’agrada la bona música com a eina conscienciadora, CONTRATEMPS és sense dubte el que busques!

20. AGUA – Stay Homas

Stay Homas. AGUA. Sony Music. 11 Desembre.

El 2020 passarà a la història per ser l’any de la COVID-19 i el confinament domiciliari derivat d’aquesta. Aquest fet ha marcat la vida de molts, entre ells en Klaus Stroink, en Guillem Boltó i en Rai que van decidir crear, enmig d’aquesta voràgine, un nou grup: Stay Homas. Amb poc més de mig any des de la seva creació, el conjunt ha presentat ja el seu primer disc.

Si t’agrada el bon rotllo, trobar-te AGUA és el millor regal que tens!

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Nadales Catalanes Modernes – Vol. II

L’any passat, des d’Avui Sona, us vam proposar un top 15 de nadales catalanes modernes. Aquest any us portem un segon volum on trobareu composicions realitzades aquest any que parlen d’un Nadal atípic, cançons destinades als més petits de la casa, clàssics remodernitzats i altres melòdies que ens ajudaran a fer d’allò més dolces aquestes festes. Gaudiu-les!

AVUI SONA US DESITJA UN BON NADAL PLE DE MÚSICA!

1- EL NADAL JA ÉS AQUÍ

Grup: El Pot Petit
Any de publicació: 2011

2- NIT DE REIS

Grup: Joan Dausà
Any de publicació: 2015

3- PLAÇA DEL VI

Grup: Sandra Hunter
Any de publicació: 2019

4- EL MILLOR REGAL

Grup: Koers
Any de publicació: 2020

5- EL NADAL MÉS TROPICAL

Grup: Gertrudis
Any de publicació: 2020

6- EL ROCK DEL TIÓ

Grup: Lali BeGood
Any de publicació: 2020

7- ÉS NADAL

Grup: Imaràntia
Any de publicació: 2020

8- HI SERÀS

Grup: Mia Fuentes
Any de publicació: 2020

9- L’ÀNGEL I ELS PASTORS

Grup: Fescat Goes Punk
Any de publicació: 2020

10- LA NAVIDAD ESTÁ EN TU CARA

Grup:  Pararrayos
Any de publicació: 2020

11- NADAL

Grup:  Luand
Any de publicació: 2020

12- NADAL RUMBERU

Grup: Kumandu
Any de publicació: 2020

13- NAVIDAD 2020

Grup: Ron de Oro
Any de publicació: 2020

14- POT SER NADAL

Grup: Ariadna Gabarell
Any de publicació: 2020

15- RECORDS D’AQUELL NADAL

Grup: El dia del Sol feat. Guillem García 
Any de publicació: 2020

16- UN NADAL DIFERENT

Grup: Pepet i Marieta
Any de publicació: 2020

17- 15 DIES PER NADAL

Grup: Rikus
Any de publicació: 2020

Laura Nogueira i Marc Serrano –  @avuisona

Entrevista a Ninot: “La música i la cultura no han de parar”

NINOT – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

#AvuiSona Ninot, un grup novell que busca un so nostàlgic que té, com a base, els sintetitzadors. La banda sitgetana just acaba d’iniciat una campanya de micromecenatge per poder realitzar el seu primer llarga durada sota el nom de Núvol.

Un dels vostres lemes de grup és “Fem música, en català”. Per què? Teniu pensat afegir, també, altres llengües al vostre repertori?

Doncs la veritat que no tenim pensat fer res fora de la nostra llengua materna. I, respecte al lema, no teníem gaire clar com definir-nos i ens va sortir aquesta
frase, que en realitat és el que fem: música i en català.

Quins diríeu que són els vostres referents musicals?

En tenim moltíssims i de molt variats, ja que cadascú aporta diferents visions
musicals. Per dir-ne alguns: Justice, Daft Punk, LCD Soundsystem, Tame Impala, Generationals, Arcade Fire, Vangelis, Kyle Dixon, Hot Chip, Soulwax, Kavinsky, M83, Cassius, Sebastien Tellier, Dead cab for cutie, MGMT, Neon Indian, Postal Service, Phoenix, Cut copy, Public
Enemy, Mirwais, Will Bulter, McBaise, Antònia Font, Joan Miquel Oliver, Mishima,
El petit de Cal Eril, Ferran Palau, La iaia, Pau Vallvé o Renaldo & Clara.

En el conjunt hi teniu guitarra, bateria i sintetitzadors amb molta presència, però no compteu amb cap baixista! Com és que en el trio no hi ha ningú que toqui el baix? Com aconseguiu suplir aquest instrument?

Doncs els baixos els toca en Víctor, el teclista i a les cançons que hi ha més moguda els disparem. Algun dia haurem de buscar un baixista pels directes… és un tema que tenim pendent.

Hem sentit que un dels tres és dissenyador gràfic. Ha estat ell qui ha fet tots els dissenys de presentació de la banda?

Correcte. Intentem fer-ho tot nosaltres. Se’ns va acudir fer aquest univers on la
cara no es veu i ens va ajudar una amiga fotògrafa a fer les fotos i nosaltres les vam retocar. Ens agrada que fins el més mínim detall formi part del projecte.

NINOT – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

El passat 2019 vau publicar el vostre primer EP Casa, amb 6 temes d’un estil pop, certament despreocupat, i amb tocs d’electrònica. Com ha estat la rebuda? L’heu pogut presentar en directe, en aquest any tan complicat?

La veritat que per ser el nostre primer treball estem contents. Ha tingut una bona rebuda i als concerts hi ha hagut bona energia. Teníem uns 12 bolos programats per presentar l’EP Casa que al final han quedat en 8… Però bé. Estem contents, ja que hem pogut tocar en sales mítiques com l‘Heliogàbal i hem pogut compartir escenari amb El Petit de Cal Eril a l’últim concert que vam fer a Sitges.

Vau fer-ne una edició, d’aquest curta durada, en format cassette per fer-li un
homenatge a la música en físic. D’on va sorgir la idea?

Ens feia il·lusió tenir un testimoni físic d’aquest EP i, com que som fills dels 80, vam
decidir fer-nos un homenatge fent una tirada petita de cassettes per regalar a
amics i vendre als bolos. Coses de romàntics…

Teniu previst treure el vostre llarga durada debut aquest pròxim 2021, de la mà del segell Right Here Right Now: Núvol. Per poder-ho dur a terme, el passat 30 de novembre vau obrir una campanya de micromecenatge a través de Verkami, per poder recaptar fons. Què us ha portat a tirar per aquest camí? Com són les recompenses que oferiu?

A causa dels bolos que ens van caure ens hem quedat una mica coixos de
finançament, ja que reinvertim el que guanyem de la música en la pròpia música.
Aquest primer LP creiem que és una bona oportunitat per editar-lo en CD i
vinil, i fer alguna cosa de marxandatge de forma que als bolos puguem oferir quelcom més a la gent que li interessi la nostra música. Les recompenses són el mateix disc en CD o vinil, totebags i entrades pel concert de presentació que esperem fer a la primavera del 2021 a Sitges.

A què sonarà aquest nou disc? Serà una continuació del fil musical obert amb Casa, o escoltarem un so nou?

Esperem que sigui una evolució, si no malament… [riuen] La sonoritat serà una continuació del que vam fer amb l’EP anterior. Tot més pausat i més endreçat. Treballar aquest cop amb en Jordi Casadesús també ens ha donat una maduresa i una nitidesa en el so que ha fet que la feina maduri. I l’experiència de gravar amb ell al seu estudi ha sigut brutal. Sense deixar de banda que estem mesclant amb en Panxii Badii que ho posa tot a lloc. Ens sentim superafortunats de poder comptar amb ells per fer aquest disc.

Com és que heu decidit publicar el disc ara, tot i la situació que ens envolta?

Bona pregunta… [riuen] Vam començar l’aventura abans que el famós bitxo entrés a les nostres vides. Vam gravar els primers 6 temes el febrer del 2020 i llavors tot se’n va anar a norris. Potser no és el millor any per publicar un disc, però la música i la cultura no han de parar. És una necessitat bàsica per a l’ésser humà. I, tot i no saber si podrem presentar aquest disc com cal, tenim moltes ganes que la gent el pugui escoltar.

MERXANDATGE DE NINOT – Imatge de les recompenses del verkami.

Teniu pensat portar aquest nou àlbum en directe? Recuperareu l’EP Casa en algun dels concerts?

I tant! Tenim moltíssimes ganes de tocar! De fet, fem cançons per poder tocar en
directe, ja que és on tot cobra sentit. I sentir l’energia de la gent als concerts és brutal.
Estem preparant el nou directe, ja que fins ara fèiem alguna versió de grups que ens agraden, però ara ja tindrem un bolo 100% Ninot on tocarem el disc nou i alguns temes de ‘Casa’.

Finalment, amb quina cançó pròpia descriuríeu Ninot?

Doncs potser una que podreu escoltar aviat, si tot va bé… Es diu L’animal.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Anabel Lee: “Continuem sent amos del nostre propi discurs”

ANABEL LEE – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

#AvuiSona Anabel Lee, un grup novell de punk-pop, new wave i post-punk dels 80, tot passat per un filtre actual. La banda, que també té referents de la música indie nacional, ens presenta el seu nou single, La mejor canción del año.

Abans de publicar els singles del nou disc vau realitzar dues versions que han
tingut força repercussió: “Comprada” de Marisol i “Enchochado de ti” de Don
Patricio. Els dos temes, que difereixen molt entre ells, s’allunyen, en principi, de l’estil de música que presenteu com a grup. Per què vau triar aquests
específicament? Esteu contents amb el resultat?

Volíem provar-nos a nosaltres mateixos que les etiquetes no tenen massa sentit avui dia i que la música pot transcendir l’artista. Volíem enfrontar-nos a aquestes cançons com si fossin composicions pròpies, però amb la versió de Pepa Flores vam voler fer-li un homenatge.

Quines són les vostres influències en l’àmbit musical?

L’indie i el noise dels 90, el punk i el post punk dels 80 en UK. També l’escena més
alternativa actual, encara que algunes són cada cop més mainstream. Ens posa molt contents veure que bandes com Idles o Viagra Boys són cada dia més conegudes i poden viure de la música.

ANABEL LEE EN FORMAT ANIMACIÓ – Fotograma del clip del cover Enchochado de ti

El video d’animació que acompanya Enchochado de ti el va realitzar l’Albert
Perdices, baixista de la banda. El videoclip de Cabezas de cartel, rodat en
VHS, compta amb la direcció d’en Víctor, el cantant principal. Aquests fets ens
demostren que la banda està molt compromesa amb la filosofia de Do It
Yourself
, ja que la imatge continua sent 100% homemade. A què és degut?
Teniu la sensació que així controleu més la imatge del que és Anabel Lee?

Sempre hem concebut Anabel Lee com un projecte transversal que es recolza en
l’audiovisual. En Víctor i l’Albert tenen molt clara aquesta filosofia DIY. A més a més, són cineastes, així que té molt de sentit cedir-los aquest control. Podem continuar sent amos del nostre propi discurs.

Sobran defectos” va ser el primer single del nou disc. En ell, critiqueu la
masculinitat tòxica que tenim en la nostra societat. Sent un grup format
únicament per nois, heu sentit la pressió d’encaixar en aquest patró dissenyat per altres? Mulleu-vos: quins són els vostres pitjors defectes?

Mai hem sentit cap mena de pressió, ens cuidem de continuar sent lliures per a poder expressar el que sentim i estem envoltats per un equip que comparteix el nostre ideari. Continuem aprenent, perquè ens queda moltíssim per aprendre, i som coneixedors que queden molts deutes per igualar. Tenim una responsabilitat i continuarem cantant algunes coses. Pot ser que aquest sigui el nostre principal defecte: som incapaços de romandre callats i no dir el que pensem.

Enguany heu sigut triats “Grup Cases de la Música 2020“. Com us sentiu amb
aquest reconeixement? Com ha estat l’experiència en un any en el qual,
lamentablement, hi ha hagut molts menys concerts que de costum?

Va ser una notícia increïble. A més, van dinamitar diversos estereotips, com que a
Catalunya no pugui guanyar un premi una banda que canti en castellà. Les Cases de la Música han estat clau durant aquest any: el nostre primer any de vida amb tot el que ha acabat passant. Sí que hi ha una cosa que hem trobat a faltar, i és que no hem pogut fer gira pels pobles de Catalunya. Teníem moltes ganes de tocar al Mercat de Música Viva de Vic, per exemple.

ANABEL LEE – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

Sou un grup molt reivindicatiu, com es pot veure tant a les vostres xarxes
socials com a les cançons que canteu. Creieu que en un futur es compondrà
música sobre aquests mesos de confinament i sobre com ha quedat afectada
la cultura?

Ja s’està fent, molts artistes han fet cançons sobre el coronavirus, la nova realitat o
aquest p*** any. Ens sembla molt orgànic. Nosaltres ens hem negat a compondre res sobre aquesta nova realitat, però, perquè estem convençuts que tot passarà, i quan això succeeixi no volem tenir res que ens recordi a la pandèmia, al confinament o a les mascaretes.

De fet, vosaltres anàveu a participar en festivals i a fer concerts com a teloners de diverses bandes. Quina és l’experiència suspesa que us ha fet més llàstima haver d’ajornar?

Vam estar a punt de compartir escenari amb Triangulo de Amor Bizarro a Barcelona, en un festival d’estiu. Sempre recordarem aquesta cancel·lació. També anàvem a tocar al festival Tomavistas de Madrid. Aquesta va ser especialment dura perquè va ser amb pocs dies d’antelació, ja estaven tots els cartells, entrades venudes… I es tractava d’un concert molt important per a la nostra carrera.

Durant aquests mesos heu estat gravant el vostre disc debut de la mà de
Carlos Hernández, que va ser nominat a millor producció musical als Premis
Nim 2020
. Com ha sigut treballar amb ell? Que ens podeu avançar del CD? A
què sonarà?

Com a músics ha sigut brutal. Vam arribar a Madrid amb 11 cançons sota el braç i
moltíssims dubtes. Carlos es va ventilar totes les nostres inseguretats i ens va potenciar al màxim. Estem desitjant tornar. El nostre primer disc sonarà a moltes coses, però creiem que estarà definit per aquesta honestedat de banda nova que posa sobre la taula tot el que té.

Finalment, si haguéssiu de triar un tema propi que us definís com a grup, quin
seria?

Ens és difícil triar, però hi ha una cançó en el disc que creiem que reuneix tot el
que defineix a Anabel Lee. S’anomena “Tardes Muertas” i us emplacem a escoltar-la quan s’estreni el disc.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Jaume Busoms: “M’agradaria poder tornar als escenaris ben aviat”

JAUME BUSOMS. Imatge extreta de l’arxiu del cantant.

#AvuiSona en Jaume Busoms. El músic es defineix a si mateix com un missatge dins de 9 cançons, on està molt cuidada la lletra i la música. En el seu projecte hi ha espai per tots els estils, per tal d’arribar a tothom: rumba, pop, ska, balades…

Als inicis de la teva trajectòria musical, pujaves als escenaris per fer versions de temes coneguts, però més endavant vas decidir fer un gir i començar a compondre. Que va fer que volguessis tocar la teva pròpia música? Quines diferències trobes entre fer versions i tocar les teves pròpies cançons?

En breus farà quatre anys que vaig perdre a una persona molt propera a la que vaig escriure una cançó poc temps després que ens deixés. Aquesta cançó, que està en el disc i es diu “Ets amb mi“, va ser la primera cançó que vaig escriure on hi havia un missatge, no era una “cançó qualsevol”. A partir d’aquí, a totes les cançons que vaig anar escrivint, li vaig donar molta més importància al missatge que hi havia dins les lletres que no pas en l’estil de música (per això hi ha tanta varietat musical); fins que va arribar un punt on vaig decidir que volia ensenyar aquests missatges en forma de cançó a la gent. Aquí va ser on vaig fer el pas de gravar-les en un estudi, en aquest cas Ten Productions, i aventurar-me a què tothom les pogués escoltar.

El canvi de tocar versions de grups coneguts o tocar les meves cançons és molt gran. Vaig parlar amb el grup d’afegir alguna de les meves cançons abans que sortissin, però mirant-ho fredament quedaria molt fora de lloc una cançó que a priori no coneix ningú dins un repertori de cançons famoses, per tant la idea de barrejar cançons pròpies i versions la vam descartar. Òbviament tocar versions t’assegura que la gent canti o balli, ja que són cançons famoses, en canvi, tocar cançons pròpies és més arriscat perquè saps que la gent que hi ha al públic molt probablement no se les sabrà totes, aquí és on has de jugar a interactuar amb el públic, fer-los cantar, deixar anar alguna broma, etc…

Quines són les teves influències musicals?

Totes les meves influències han sigut de música catalana, des de Els Pets i Lax’n’Busto fins a Doctor Prats i Joan Dausà. Són estils molt diferents i suposo que jo he anat agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, en el sentit de poder arribar a fer com el Joan Dausà i només amb la guitarra i el piano fer un concert acústic o com Doctor Prats que fa un espectacle dalt de l’escenari i com a públic no pares de ballar.

JAUME BUSOMS. Imatge extreta de l’arxiu del cantant.

Durant anys vas formar part del moviment d’esplais catalans sent monitor. Fins a quin punt creus que això t’ha influenciat per ser qui ets avui, tant personalment com musicalment?

Jo crec que ha influenciat quasi un 100% en la meva vida. Gràcies a entrar a l’esplai
vaig començar a tocar la guitarra, a compondre les primeres cançons per les colònies i altres activitats i, més personalment que musicalment, a veure que el que m’interessava a mi era la docència. I tot haver estudiat arquitectura, he acabat
treballant a una escola de música.

També haig de dir que hi ha una cançó al disc, “Una història nostra”, que està
inspirada en una experiència que vaig tenir a unes colònies, on veus que els nens
tenen moltes coses a ensenyar-nos!

El juny del 2020 va fer un any que vas publicar “Aire Salat“, el teu primer single. Quin balanç faries d’aquest últim any?

El feedback de la cançó va ser molt bo. La vam treure a principis d’estiu i la cançó està inspirada en Calella de Palafrugell, és molt fresca, animada… I és la que ha tingut més ressò de tot el disc.

L’any estava anant molt bé, vam treure dos singles més, Ungaià i Ets amb mi i els
preparatoris per la sortida del disc estaven tots a punt, però just el dia de la sortida, el divendres 13 de març, ens van tancar a tots a casa… Això va fer que un any que semblava que havia de ser perfecte, es torcés una mica musicalment parlant.

La publicació del teu primer disc, L’aire que respiro, va coincidir pràcticament amb el confinament domiciliari provocat per la COVID-19. Aquest fet ha provocat que la promoció del disc fos diferent? Creus que ha sigut beneficiari o perjudicial?

Òbviament que ha provocat que fos diferent, ja que el feedback que amb Aire salat
tenia cara a cara amb la gent, amb el disc tot va ser per xarxes socials. Tot i sé bo, va arribar a molta menys gent, es van haver d’anul·lar tots els concerts de presentació i clarament va ser perjudicial.

JAUME BUSOMS. Imatge extreta de l’arxiu del cantant.

Durant els mesos d’abril i maig vas realitzar concerts en format acústic per les xarxes socials, principalment al teu perfil d’Instagram. Que et va portar a realitzar-los? Quina sensació t’emportes d’ells?

Durant aquells mesos hi va haver moltes iniciatives de fer directes tocant, jo hi vaig
participar perquè qui ho organitzava es va posar en contacte amb mi per Instagram, i després de participar-hi vaig seguir-ho fent perquè normalment a casa meva estic jo amb la guitarra tocant i vaig pensar que ara que no es podia sortir, potser a algú li faria gràcia veure una estona de directe cantant versions i cançons meves (així també es donaven a conèixer) i mínimament et distreus una mica. De fet, de tant en tant encara faig algun directe quan assagem amb la banda.

El 20 de juliol de 2020 vas presentar una remasterització del teu single, Aire Salat, en una versió en format duet amb en Gerard Aledo. Com va sorgir la idea? Com ha estat l’experiència de treballar amb ell?

La veritat és que segueixo el Gerard des de fa molt temps, abans que comencés el
projecte que està fent en solitari, i bàsicament va sorgir de veure una publicació a
l’Instagram. Ens vam posar en contacte, li vaig explicar la idea, es va escoltar la cançó i en veure que se sentia còmode cantant-la i que era del seu estil vam decidir tirar endavant i el resultat ha sigut espectacular.

El Gerard és un artista molt professional, molt bo cantant i treballant, però m’enduc més les xerrades que tenia amb ell abans d’anar a l’estudi a gravar o a assajar. M’ha donat molts consells i m’ha fet veure moltes coses que quan ets novell en aquest món no les veus.

La crisi de la COVID-19, i la conseqüent crisi econòmica, està afectant molts
sectors. El cultural és un dels que en surt més mal parat. Com t’està afectant a tu i al teu projecte?

Ara mateix, com tots els artistes, tant els més grans com els més petits, estic
sense concerts. Sense poder ensenyar el que he creat. Sense poder gaudir el que és estar dalt de l’escenari i veure com la gent ve a escoltar les teves cançons. Bàsicament, estic vivint de la feina que tinc a l’escola de música.

Quins propòsits musicals tens pensats en un futur a curt termini?

Tot és molt incert i no sabem cap on anirà la cosa. Ara per ara jo segueixo component, però de moment el segon disc encara el veig molt lluny. El que m’agradaria és poder tornar als escenaris ben aviat i quan la cosa vagi tornant a agafar forma ja anirem traient coses noves.

Finalment, si haguessis de triar un tema propi que definís Jaume Busoms, quin seria?

Tots els temes defineixen un trosset de Jaume, però ara mateix triaria “El temps”. I, per ser més exactes, triaria la versió acústica que fem als concerts. L’original parla
més d’aprofitar el temps i que només un mateix pot triar el futur des d’un punt de vista divertit i “marxós“. La versió acústica parla de valorar-lo, que en el moment en què estem és el més important.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Delpuerto: “El rendirse no es buen plan para esta vida”

DELPUERTO – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del músic.

#AvuiSona Delpuerto, un projecte musical on es fusiona el pop, el rock i l’alternatiu, amb lletres molt sinceres i carregades d’energia i veritats. “Delpuerto vol sonar a Delpuerto“, ens confessa Alberto del Puerto, el compositor que hi ha darrere del projecte.

Vas iniciar la teva trajectòria musical sent molt jove, amb només 15 anys. Poc
després vas ser descobert per Xavi Pérez, qui va ser productor d’Antonio Orozco. Això et va portar a gravar el teu primer EP Sigo Soñando l’any 2013.
Com et vas enfrontar a la indústria musical sent tan jove? Creus que aquest fet ha estat determinant per qui ets avui, personal i musicalment parlant?

Mai es deixa de créixer ni d’aprendre. Evidentment tot això que has après
t’ha de servir per donar sentit a qui ets ara mateix. Així doncs es pot relacionar directament amb la musicalitat de les cançons; el treball del músic, i més en els temps en què corren, ha de ser una evolució absoluta i millora constant.

El que comparteixo d’aquells quinze anys és la mateixa il·lusió i les mateixes
ganes de treballar. Segueixo enfrontant la indústria de la mateixa manera.

Quines són les teves principals influències musicals?

Les influències pràcticament són incomptables. Escolto música de tota mena d’estils. Des del rock, fins al flamenc, jazz o pop. Tots els estils tenen alguna cosa que en determinat moment vols escoltar, o que et transmeten una emoció necessària. Per citar uns dels múltiples referents que tinc podia dir John MayerThe Police, Red Hot Chili Peppers o, fins i tot, El Último de la Fila.

Durant aquests anys, a part de fer els teus propis concerts, has actuat com a
teloner d’Antonio Orozco a Barcelona, València, Viladecans, Hospitalet o La
Mirona de Salt. En què es diferencien els concerts propis, dels d’actuar com a
teloner?

És un luxe haver pogut obrir els concerts com a teloner de l’Antonio Orozco. És una oportunitat brillant que em va regalar deixant-me ensenyar-li les meves cançons al seu públic. És una etapa de la meva vida preciosa, mai deixaré d’estar-li agraït.

Tens alguna anècdota de les actuacions que has fet que t’agradi recordar?

Cada concert és únic i especial. Tinc anècdotes de tota mena. Si voleu sentir-les, en els concerts acústics explico algunes d’elles. Esteu tots convidats… [riu]

El 13 de setembre de 2019 vas publicar el teu últim àlbum Todo puede ser, sota la producció de Jordi Cristauquien. L’enginyer ha treballat amb artistes de renom com Fito & FitipaldisManolo GarcíaManu Carrasco o Miguel Poveda. D’on va sorgir la idea de treballar amb ell? Com hi vas contactar? Què creus que ha aportat en aquesta producció?

És un autèntic orgull treballar amb una persona que té tants coneixements. Com
deia abans, et dóna l’oportunitat d’aprendre cada dia d’ell. A més, té la capacitat
de què les cançons tinguin encara més sentit. Els hi dóna aquell punt de màgia que té ell.

DELPUERTO – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del músic.

El suport del públic sempre és necessari per continuar endavant amb un projecte, però en el cas de Todo puede ser va ser decisiu. El disc va ser finançat, en part, a través de Verkami, una plataforma de micro mecenatge. Va tenir l’acollida que esperàveu? Com va estar l’experiència? Tornaries a repetir?

Vam obrir un crowdfunding a Verkami amb una mica d’incertesa per veure què
passaria. Però, GRÀCIES a TOTS i TOTES les que van col·laborar, vam aconseguir treure “Todo Puede Ser“. Aquest treball sense aquestes persones no tindria cap sentit. Sempre agraït de tot cor. Han donat la veu i l’empenta a aquest projecte i a mi.

La situació sanitària excepcional provocada per la COVID i la corresponent crisi econòmica estan suposant un pal a la roda per a molts projectes culturals que veuen, sense remei, com s’apaguen tot i els seus esforços. A vosaltres us ha afectat en l’àmbit professional? Com? Com encareu aquests mesos d’incertesa?

Són moments molt difícils, per tot el món de la cultura en general. Però com bé dic
en una de les cançons del nou treball: “El rendirse no es buen plan para esta vida“.
El sector de la cultura és essencial en la nostra vida. Per a tothom. La vida en
general és molt diferent si no pots escoltar aquella cançó que t’agrada, o no pots
anar al concert del teu grup preferit, o no pots veure la pel·lícula del teu actor o
actriu preferida. En resum, la cultura és i seguirà sent segura i és necessària.

Quins projectes teniu pensats per un futur pròxim?

Seguir creant cançons, gravar-les, compartir música i emocions. I, sobretot, pujar a un escenari.

Finalment, si haguessis de triar un tema propi que definís Delpuerto, quin seria?

En aquest moment qualsevol de l’últim treball “TODO PUEDE SER“.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Descobrint ClavíQla de SOL (en esCORpio) de La Cris

LA CRIS – Imatge realitzada per @katiarock7

#AvuiSona la Cris, una artista de Grau de Gandia, coneguda com una transjoglar del nostre temps. Troba en la música una forma d’expressar i compartir les seves vivències. Nascuda a Las Palmas de Gran Canaria, s’auto-denomina artesana musical, ja que així és com ella entén la música: com una artesania, en la que es treballa d’una forma força manual i espontània per tal d’aconseguir creacions honestes que parlin per elles mateixes.

Amb tan sols 11 anys, la Cris ja es va endinsar en el meravellós món de la música, aprenent a tocar el piano clàssic. Va ser 9 anys després, que va començar a sacsejar tota mena d’instruments, i a interessar-se per experimentar amb la seva potent veu i tots els sons que en podia extreure. Així va ser, doncs, com el seu camí musical no va parar d’eixamplar-se, estudiant, al cap d’uns anys, a l’ESMUC (l’Escola Superior de Música de Catalunya). Un conservatori d’estudis musicals superiors, situat a l’edifici de l’Auditori de Barcelona, que s’ha anat convertint en una institució de renom, no només per la qualitat i l’eficiència del centre, sinó també pel conjunt de grans artistes que hi han anat passant (com ara la Rosalía, l’Andrea Motis, la Clara Peya o en Marco Mezquida). També cal destacar que va estar a la Pop Akademie de Mannheim (Alemanya), lloc on va descobrir que la composició era un joc que també es podia jugar dins de l’escola.

Ara, però, a l’hora de parlar de la carrera de l’artista, cal mencionar que aquesta presenta grans similituds amb el cercle, símbol que representa un gran gir constant. La Cris ha desenvolupat gran part de la seva activitat a través de l’experimentació i de la improvització, com feia des de petita. Això si, sempre acompanyada de la seva inseparable Guadaloope (una loopstation, que és un instrument/pedal en el que es poden enregistrar o utilitzar sons pre-gravats, i repetir-los seguint un patró o una seqüència que la imaginació permeti). Mitjançant aquesta mena de gravadora, es pot arribar a crear una composició afegint capes sonores, una sobre de l’altra, d’una forma un tant repetitiva. Aquesta manera de crear tan peculiar va ser utilitzada per la mateixa Cris a la gala de presentació del programa televisiu  La Voz, creant una original versió del clàssic tema de Percy Mayfield, Hit the road Jack, que va ser popularitzat perl compositor Ray Charles.

En aquesta primera participació televisiva, l’artista aconseguí que, després de la seva actuació, tots els jurats es giressin. Si un no està familiaritzat amb la mecànica del programa, pot no saber què significa el simple fet que el jurat es giri, però aquest permet que els participants formin part del programa i a més, els dóna la possibilitat de triar l’equip contra el que competir, representat per un dels quatre jutges que porten el programa. Així, doncs, la Cris es va començar a endinsar en el programa formant part de l’equip de l’Alejandro Sanz, però, en un altre gir del destí, va acabar a l’Equip de la Malú, on va aconseguir arribar fins a quarts de final. Una experiència que li ha servit per adquirir renom dins l’escena musical catalana i espanyola, sorprenent amb la seva veu, el beatbox i el body music que emplea, convertint-se en el que es coneix com a One woman band.

Sens dubte, però, el passatemps preferit de la Cris és conèixer el planeta Terra. Aquesta passió ha fet que estigui girant actualment per tot arreu amb el seu projecte NOMADISMO ARTÍSTICO. En aquest, l’artista va allà on la criden per viure un intercanvi cultural: ella es nodreix de les costums i de les persones que l’envolten en aquell indret, cosa que acaba transmetent a les seves cançons, i ella aporta el seu art i coneixement. Tanmateix, però, aquesta no és l’única vessant del projecte, el qual també té una part educativa on s’adreça a escoles i instituts per apropar la música als més joves. El mateix succeeix amb YAyoYA, un altre projecte on transporta la música a residències d’avis. I és que per la Cris, la música no deixa de ser una manera de celebrar una vida plena de records i bandes sonores i, on millor anar a tocar que a un espai on hi ha persones que han viscut tantes coses diferents?

LA CRIS – Imatge realitzada per @katiarock7

Ara, però, l’últim gir important de la seva vida va arribar al 2017 quan es trencà la clavícula. Aquesta dolorosa lesió va arribar justament quan havia de visitar l’illa de Guadalupe – en honor al seu instrument, Guadaloope -, cosa que l’obligà a cancel·lar tots els plans i centrar-se únicament en la seva recuperació, en re-conectar-se amb si mateixa, amb el seu art i amb el món. Aquest temps obligat de reflexió, que tan poc podem gaudir en el constant bullici del nostre dia a dia, i aquesta capacitat de sentir, més enllà del dolor, van permetre a la Cris que fes el seu primer morDisco al món de la música, tot i portar temps sent una música activa a les xarxes: ClavíQa de SOL (en esCORpio).

El treball, format per set cançons i set transicions, barreja diferents històries i moments de la vida de l’artista durant anys, i fa un notable ús dels jocs de paraules. En el projecte, es barregen creacions dutes a terme amb instrumentació pròpia, amb body music i sons quotidians (com la rialla d’un nen o una conversa banal entre l’artista i la seva àvia). De fet, el projecte no es una creació puntual d’una etapa de la seva vida, sinó que moltes de les cançons portaven temps guardades en calaixos o bé, ja havien estat publicades. L’estrena d’aquest nou àlbum ha permès que totes aquestes composicions més antigues de l’artista poguessin veure la llum gràcies al període de reflexió que va viure durant la seva recuperació.

ClavíQla de SOL (en esCORpio) també presenta molta influència en la astrologia. De fet, les cançons del treball van ser gravades durant trànsits planetaris ben concrets. Tot plegat, doncs, va fer néixer el projecte com una necessitat de reflexió entorn a les costums de consum que tenim com a oients. 

No anem al cinema amb ulleres de sol. Perquè llavors, si donem importància a la imatge, no donem importància al que escoltem, ni com ho escoltem? Hem d’escoltar el que escoltem, no només sentir-ho ens comenta la cantant valenciana. 

Per aquest motiu, la Cris fuig del que es coneix com el típic i tradicional llançament comercial del projecte i proposa, el que ella anomena, un antillançament: una escolta del projecte de manera molt íntima a través del Ministerio de EsQcha. En aquest ministeri, es crea una connexió entre l’oient i l’artista, una sensació de comunitat que permet allargar la vida artística del projecte, sobretot gràcies a l’escolta compartida entre totes aquelles persones que s’interessen en contactar amb la Cris, o entre elles mateixes, per tal de descobrir tot el món que hi ha darrere. 

Cal trobar temps per un mateix i per la part activa de l’escolta. I és que s’escolta sentint les cançons amb els 5 sentits i amb un bon equip de so, no només amb el simple altaveu del telèfon mòbil i de rerefons mentres es fan altres activitats, per exemple… D’aquesta manera l’oient és capaç d’acabar-se sentint part d’una xarxa d’artistes i d’educadors que també formen part del procés creatiu que hi ha darrera d’aquesta proposta de la Cris, ja que es comparteixen les seves sensacions amb l’artista de primera mà. 

Aquesta filosofia ha permès a l’artista connectar més amb els seus seguidors i seguidores, creant diverses sessions de 30 minuts en les que únicament s’escolta tot el seu primer morDisco i es parla d’ell, compartint-lo únicament a través d’un link que dirigeix a un vídeo de 28 minuts i 17 segons del seu canal de YouTube. D’aquesta manera, tots els que hagin accedit a aquestes sessions, es convertiran immediatament en ministres, i podran compartir l’enllaç que conté ClavíQla de SOL (en esCORpio).

La mateixa Cris preveu crear un documental sobre la vida que està experimentant el projecte, i sobre aquesta nova manera de compartir la música amb el públic, defugint de la idea d’anar al darrera de la gent. Més aviat el que intenta és el contrari, que siguin  només aquells que estiguin més interessats i interessades en el projecte els qui vagin a descobrir l’obra de l’artista per trobar-se a si mateixos, evitant un spam multitudinari i abrasiu, i arribant a aquells i aquelles que més desitgin descobrir noves formes de fer i escoltar música.

Així que si voleu descobrir el primer morDisco de la Cris de primera mà no dubteu en posar-vos en contacte directament amb ella (lacrisartscontigo@gmail.com), i guardar-vos 30 minuts per dedicar-los a escoltar amb ella totes les cançons i transicions que hi apareixen. És una experiència molt enriquidora i que, com a oient, et trasllada a altres dimensions sonores. Això sí, si voleu  convertir-vos en ministres haureu d’utilitzar uns bons cascos o un bon equip de música per a ESCOLTAR, en majúscules, ClavíQla de SOL (en esCORpio). I en cas que no es tinguin ni cascos, ni equips de música, almenys fer ús d’uns auriculars, perquè realment val la pena apreciar tots els matisos i sons que apareixen al llarg d’aquest nou treball de la Cris. Un treball del qual també cal destacar-ne la producció, duta a terme entre diversos sonidistes i músics (Vicent Huma, Toni Pagés i Sergio Peiró), i que compta amb la masterització d’SP Studios, la qual ha acabat de donar-li brillantor a les seves cançons.

Des d’AvuiSona compartim l’enllaç de ClavíQla de SOL (en esCORpio) perquè el pugueu gaudir i escoltar tantes vegades com vulgueu, a més de que el pugueu compartir:

CLAVÍQLA DE SOL (EN ESCORPIO): Cançó per cançó per la Cris

“Este morDisco es un viaje que sigue un hilo conductor a través de las 7 canciones y 7 transiciones que lo componen. Este esquema no había sido pensado de antemano. 

La idea de hacer un disco, ciertamente, no me atraía, porque quería acercar mi música a lo que es la tradición oral, la cual tiene la esencia y característica de ser instantánea e irrepetible. Pero al final, empecé a grabar canciones en 2017 por una cuestión de necesitar sacar y expresar todo aquello que me venía ocurriendo, y así así… hasta abril de este mismo año.

La creación de este LP no ha sido un proceso de creación idílico. No me surgió una inspiración clara que me animara a plasmarla de golpe. Sino que todo ha sido más bien a base de impulsos. Tengo una manera de hacer las cosas, desde pequeña, ciertamente obsesiva y compulsiva. Hay algo que observo y que sucede en mi y yo necesito llevarlo a cabo con las herramientas que tenga. Componer y grabar estas canciones y transiciones eran, para mí, como digestiones vitales.

Al hacer este morDisco, ClavíQla de SOL (en esCORpio), me he inspirado en el álbum The Miseducation of Lauryn Hill de la rapera y cantante Lauryn Hill, que también contiene un seguido de interludios que van uniendo todo el álbum musical en sí. En cierta manera, colocar este hilo de transiciones (las cuales llevan implícitas la connotación de haber sido hechas gracias a haberme roto la clavícula) era como mezclar esta parte más cruda y menos pulida, que tenemos los artistas, y que realmente todo el mundo puede hacer, con otra parte más perfeccionada y más producida. De hecho, ¡la mayoría de estas pistas son audios de WhatsApp!

Y es que la música la puede hacer cualquier persona. A veces creamos barreras, creyéndonos que sólo la gente que ha estudiado es capaz de hacer música, y eso no es así. Esto es una idea de la modernidad embebida en la titulitis. Las cosas se pueden hacer de cualquier manera y por cualquier persona. Lo importante es hacerlas de la manera más real y honesta posible para una misma.”

Transició 1 – En skate camino a Ca Cento (en el Grau de Gandía)

“Esta primera transición sucede encima de mi skate, que es como me rompí la clavícula. Lo grabé de camino a Casa del Cento, un amigo mío a quien le llevaba un regalo. Capturar este sonido sobre ruedas fue uno de los indícios del acto que me generaría toda la inspiración que después me ha surgido, en base a haberme roto este hueso.”

Cançó 1 – I’m on my way

I’m on my way nació en 2012 a través de La Guadaloope. La canción en sí es un loop. Para mí este tema es una forma de recordar que cada persona, en este mundo, hace las cosas a su manera. I’m on my way es estar en mi camino, en mi manera de confeccionar las cosas. No sé otra manera de hacerlas, y esto es algo que me emociona de las personas; que todas tenemos una forma de hacer distinta y única.

Al inicio de la canción también he querido añadir un sonido de agua, el cual se encuentra presente, en general, en todo el disco. Esto se debe, no sólo a que he grabado el sonido del agua, sino al wet que provoca reverb. Esto confecciona un ambiente acuático que guarda relación con el signo de Escorpio, uno de los tres signos de agua dentro de la rueda zodiacal.

Esta primera canción es como decir: “nadie puede ocupar tu lugar”. Aunque a veces pensemos que sabemos cómo alguien debe hacer algo, nadie podrá hacer este algo por ti. Nadie puede comer por ti, nadie puede dormir por ti, nadie puede dar un abrazo por mí… Este es un concepto que parte de que la individualidad nos acerca de manera auténtica a lo colectivo. Sólo ocupando nuestro espacio, podemos ir hacia todos los espacios.”

Cançó 2 – Georgift

Georgift es un juego de palabras. Georg viene del nombre George, y gift es regalo en inglés. Y es que un amigo mío, que se llama Jorge, me regaló los primeros acordes de la canción. Acordes que, de hecho, ya aparecen en I’m on my way. Para mi fue una manera de darle las gracias a mi amigo y, de paso, contar una historia que viví el primer año que estuve en Barcelona con una mudanza. Cuando te tienes que mover de casa o de piso, te das cuenta de la cantidad de cosas que tienes y del berenjenal que supone llevarlas todas de un sitio para otro. 

Para mí, el mensaje de esta canción es: ¿qué estoy guardando por hábito y qué es parte de mí realmente? Esto último no puede estar dentro de una caja.”    

Transició 2 – Gael riéndose con Laia y Ferràn (en Cabrera de Mar)

“En este interludio aparece la risa de Gael, el hijo de Laia y Ferràn, dos amigos míos que viven en Cabrera de Mar y que me hicieron llegar un audio a través de WhatsApp, donde se escuchaba al pequeño reír.

Gael es otro regalo de la vida, en forma de bebé. Él ha sido muy deseado por sus mapadres. El proceso de embarazo de Laia me recordó, de alguna manera, a mí rehabilitación de la rotura de la clavícula. Todo proceso vital necesita su tiempo y no se puede forzar.”

Cançó 3 – Ya está naciendo

“Cuando fui a grabar este tema, no tenía demasiado claro cómo enfocarlo, ni cómo iba a quedar todo al final. El día de antes había ido a un taller sobre la energía arquetípica de Mary Poppins, y lo único que sabía seguro era que quería incorporar una reflexión que surgió durante el taller. 

Como curiosidad, Ya está naciendo, incorpora una retahíla de instrumentos un tanto particulares. El principal es el ukelele (el que lleva la batuta con el ostinato inicial). El resto son el carajillo (un instrumento hecho con media cáscara de nuez), el beatbox (sonidos hecho por la boca y que tienen una función percusiva), y una porrón de voces. Hay muchísimas. Una cosa casi imperceptible es que, al final de la canción está grabado el sonido de una basura, la cual cogí del baño del estudio donde estaba grabando, después de haber tirado un par de pañuelos y ver que sonaba de maravilla. 

Ya está naciendo hace referencia a cómo nace una canción de la no planificación. De ideas y sonidos aparentemente inconexos. Es impresionante, y aconsejable, seguir el proceso de empezar algo y terminarlo. Es por eso, que en la canción hablo de las estaciones. La primavera empieza a gestarse en el invierno.. Saber que no hay un comienzo, por así decirlo, puro en las cosas. Siempre hay transiciones en la vida; puntos de inflexión. Todo es un proceso.”

Transició 3 – Las maderitas del yoga con Isabel (en Beniopa)

“En esta pista de audio, se escucha un sonidito de la sala de yoga a la que iba cuando me recuperé de mi rotura de clavícula. El yoga fue algo que me llamó siempre mucho la atención, pero que hasta la ocasión no me había aventurado a ello.

Lo que se escucha exactamente es como un sonajero de maderitas que está en la entrada/salida de la sala. Le pedí a Isabel, la profesora de yoga, que lo grabara con su móvil y me lo mandara por Whatsapp. Le hizo mucha ilusión. Es mi manera de agradecerle todo lo que me ha aportado.”

Cançó 4 – Piedras

“Los huesos unen, articulan, hablan del nosotros. Dicen que las piedras son los huesos de la Tierra. Así pues, la idea para hacer esta canción nació el 30 de octubre de 2017. En esos tiempos yo estaba en Valladolid realizando una gira, y una noche fui con dos amigas  por los campos castellanos a caminar y a disfrutar de la calma. Nos topamos con un escampado de piedras y flipé. Era como ver el cielo lleno de estrellas, pero en el suelo. ¡En ese momento sentí que estaban vivas! 

Este tema, que grabé con Toni Pagès en Barcelona, es mi homenaje a las piedras. Siempre se dice que ellas son seres inertes, y ni mucho menos. ¡Son las guardianas! Llevan mucho más tiempo aquí que nosotras. Tienen memoria y paciencia para que nos acerquemos a escucharlas.”

Transició 4 – Camillas eléctricas (Hospital de Gandía)

“Aquí se pueden apreciar los sonidos de la camilla del hospital, después de mi operación clavicular. Le pedí a mi padre que lo grabara. Le pedí que sacara el móvil. Recuerdo que al comienzo me dijo: “pero, ¿cómo voy a grabar yo eso?”. Al final, entró al trapo y lo hizo.

Esto sucedió el 15 o 16 de noviembre de 2017. Y los sonidos que se oyen son crudos. Mucha gente que ha pasado tiempo en hospitales, y que ha escuchado Clavíqla de SOL (en esCORpio) me han comentado que les provoca un flashback a alguna vez que estuvieron ingresados en el hospital. Ese es el poder del sonido, te hace viajar sin desplazarte del sitio.”

Cançó 5 – Historia Sin Fin

“Es la canción más orgánica y la que menos producción tiene. Es la única que está grabada de una sóla toma, todo en un directo acústico. 

Mucha gente me dice que mi voz suena en esta canción distinta. Y yo también lo veo así.

Es una confesión de amor y no quise añadir nada más. Decidí dejarla tal cual. Desnuda, vulnerable. Todas las canciones son una confesión de amor a la vida, pero esta es una confesión de amor a una persona Yo nunca había hecho una canción en castellano con tanta desnudez.

El título viene impregnado de La Historia Interminable de Michael Ende. Aunque las relaciones se transformen no hay nada que se pierda. Toda vivencia queda almacenada en nuestro corazón tiene un potencial creativo disponible.”

Transició 5 – Cristina Banegas en Axolotl

“Es la única transición que no ha sido grabada por gente que conozco. La argentina Cristina Banegas es la protagonista de este momento. Me encanta su voz. No le he pedido permiso a ella directamente para usar esto pero se lo pedí a la vida (espero que le llegue mi telegrama). No quiero lucrarme, simplemente quiero que se escuche su mensaje porque me parece muy bello y valioso. 

El Axolotl, el monstruo del que habla en el monólogo, es un monstruo de agua que vive en las profundidades. Cortazar también habla de él. Me encandiló y todo me crujió diciéndome: esto tiene que estar en la clavíQla.

Cançó 6 – Suelto Mi Lengua

“Se podría decir que es el primer single. Es la primera canción que compartí del mordisco, allá por el 6 de marzo de 2018. Como estudio Astrología, me gusta siempre mirar qué está pasando en el firmamento y ver de qué manera acompasar eso con mi vida. Es como cuando hace viento y sabes que es un buen día para coger el velero. O hace sol y te pones una gorra o está lloviendo y te pones las botas de agua.

Ese día, el 6 de marzo de 2018, Urano entró en Tauro. Un momento propicio para hablar de ciertas cosas. Tauro simboliza todo lo que tiene que ver con la tierra, con la ecología, la economía y los recursos. Todas estas cosas me interesan mucho. Urano tiene una energía arquetípica revolucionaria, que sorprende y que está ligada a la tecnología y descubrimientos.. Este tránsito fue para mí una invitación al atrevimiento y me dije: ”voy a hablar de algunas cosas”. Esto no se aplica no solo a las canciones, también a mi vida cotidiana.

La semilla del Suelto mi lengua surge de un ejercicio que aprendí con Assum Linares. Una fantástica logopeda de Igualada. En 2017 tuve un derrame en las cuerdas vocales y di con Assum. Ella me enseñó este ejercicio para relajar la lengua, un músculo enorme y muy potente, por cierto. 

Esta canción, la grabé con Huma, al igual que Historia Sin Fin, I’m on my way y Georgift.. Huma, aparte de producir, también toca la guitarra de una forma inigualable. Me gusta muchísimo. En casi todas las canciones toco yo los instrumentos pero en esta él se encargó de gran parte del beat, guitarras y otros experimentos. Con algo de ritmos jamaicanos, que te hacen bailar, como los de Bob Marley. Esta canción también cuenta con la colaboración del batería Rodri Hernández. Un detalle que cambió todo el camino.

Una curiosidad: ese “¿Que pasó?” del final no era parte de la canción. Lo que sucedió es que mientras estaba grabando unas voces algo pegó un estallido. Entonces me asusté y dije “¿Qué pasó?”. Entonces, Huma, muy hábil y silenciosamente lo añadió ahí. Nos gustó, nos hizo gracia y se quedó.”

Transició 6 – Comiendo un pastel de zanahoria con la Yaya (en el Grau de Gandía)

“Esta no es una transición. Para mí es La Transición. He grabado mil veces a mi Yaya porque me encanta y es uno de los usos de la tecnología que creo que nos puede conectar con la vida. Ahora que mi Yaya está en la residencia y no podemos estar dándonos abrazos en carne y hueso, es una manera de vivir más cerquita de ella. 

Un día ella estaba comiendo un pastel de zanahoria y la grabé. Mi relación con mi Yaya es un regalo mágico para mí. Gracias a ella he descubierto (y sigo descubriendo) mi conexión con mis Ancestralidad.

En 2019 la astróloga puertorriqueña Paloma Todd, la voz que anima el blog de Luna de Abril, lanzó un proyecto llamado El Portal de los Ancestros. Todo lo que me aportó esta información caló esta transición y la siguiente canción.”

Cançó 7 – I am Agua

“La rueda de acordes de esta canción nació en el 2016 en São Paulo. Hay influencias de las armonías de Robert Glasper y su característico uso de novenas, onces… un color que me chifla. De ahí que esto tenga un sabor más neo soul.

Los sonidos curiosos de esta canción son; agua grabada en un bowl metálico, cubitos congelados entrando en agua de mayor temperatura para conseguir “cracks”…

Cuando canto: en mi pueblo somos canción siento que en realidad, todo el mundo quiere cantar pero se nos ha olvidado o nos da vergüenza. Yo misma no cantaba antes nada de nada y ahora es algo tan habitual como lavarme los dientes.”

Transició 7 – Violeta se fue a los cielos y la Cris a por agua (película y Marjal)

“La película Violeta se fue a los cielos me marcó mucho. Cuenta la historia de Violeta Parra, una artista multidisciplinar chilena que es conocida, principalmente, por su música. ¿Os suena la canción Gracias a la Vida? Ella es quien la parió.

Admiro cada una de las palabras que dice en este cachito de la película. Para mí son como agua de mayo. Es por eso que las fusioné con una canción que canto cuando voy a una fuente con mis garrafas 

Me gusta hacer este ejercicio de no dar por sentado que el agua es un recurso ilimitado. Hay agua, pero necesitamos cuidarla. Hay gente en lugares de esta tierra que no tiene agua. Es importante recordarlo para agradecer lo tenemos y apreciarlo. 

Además, la canción reflexiona sobre que la creación no es una línea recta. Hay muchos tropezones al hacer algo, aunque después no se noten en el resultado final. Pero el proceso es de todo menos algo lineal. Hay muchos altibajos.”

LA CRIS – Imatge realitzada per @katiarock7

“Y hasta aquí, todo lo referente a las canciones y transiciones.

3 años después puedo decir que de las mejores cosas que me han pasado en la vida es haberme roto la clavícula. Gracias a esta señal del cuerpo he podido parar y sentir que la vida no va solo de hacer y hacer y hacer y hacer y ser productiva 24/7. Necesitamos tiempo de reposo para digerir, integrar, asimilar… y eso requiere de desarmar una inercia interiorizada que nos dice que: somos lo que hacemos. No es así. No totalmente, al menos. Esto no es sencillo cuando nos encanta lo que hacemos. Hay muchas trampitas por el camino. Un camino divertido.

Originalmente este disco lo compartí el 37 de abril, (es decir, el 7 de mayo), coincidiendo con el cumpleaños de mi hermano Joel. No solo está dedicado a él, también a mi hermana Nati. Sin ellos, no sería quien soy.

Desde el punto de vista simbólico y conceptual puedo decir que Escorpio encarna la transformación, lo que no se ve pero se siente, esa muerte que va hacia la vida. El Sol en nuestro sistema solar es el planeta de mayor brillo y alrededor del cual giramos. Para mí, este (mor)disco es una ofrenda a la vida y a la aceptación de que somos seres frágiles que nos podemos romper. Nos necesitamos. Necesitamos cuidarnos y crear telarañas de salud y vitalidad.

Esta Clavíqla de SOL (en esCORpio) tiene, en su esencia, un ritmo pausado. No quiere moverse al son del algortimo. Por eso  he decidido compartirlo de esta manera: íntimamente y vaciándome de pretensiones. Me apetece enseñarlo, acercarlo con amor y disfrutar del proceso. Si por el camino esto puede aportarle algo lindo a alguien, me encantará. 

Puesta que estoy a pedir un deseo, me gustaría que esto sirviese para que otr@s músic@s se lancen a hacer su historia. Por muy rara que te parezca lo que haces, tranquilidad, aún lo podría ser más. Nuestro único cometido es dar a luz a lo que nos atraviesa, de manera honesta y… a otra cosa mariposa. Soy artesana, y se que todo empieza de poquito y cuidandolo mucho, como muchos accidentes. La creatividad es sanadora y, para mí, es la vacuna que estamos buscando. 

Ánimo y muchos abrazos, familia planetaria.”

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona