Does it ring a GRAHAM?

“La guitarra és més jo que tot.” Així es defineix Núria Graham, una cantautora mig catalana i mig irlandesa que s’està tornant una referència pel folk-pop fet a casa. La cantant, que principalment canta en anglès, té una gran trajectòria que, tot i la seva curta edat, l’avala.

Només amb setze anys, Graham publicà First Tracks, una magnífica maqueta debut que, l’any 2013, la va donar a conèixer. Les set cançons publicades van ser compostes i escrites íntegrament per la vigatana. Després d’esgotar tots els exemplars del seu EP, Halley Records el reedita dos anys més tard, el 2015.

L’any 2015, l’artista també va publicar Bird Eyes, el seu primer treball discogràfic de llarga duració editat per El Segell de Primavera. L’obra presenta una música sofisticada, clàssica i addictiu. La veu i la guitarra, tan característica de Graham, es col·loquen en un primer pla, per sobre d’ambients electrònics o acústic, convertint-se en els vertaders protagonistes del disc ple de lletres sensuals i captivadores. El treball, que s’endinsa en un marc compositiu i interpretatiu propi, va convertir a Graham en una de les veus més sol·licitades per tot el territori. Tant és així que en 2016, la cantant va treure al mercat un segon EP sota el nom In the cave, on destaquen cançons com Collage o Miànigues. El so del curta durada és més subterrani i més fosc que els primers, però és també, alhora, més directe i cu.

Does it ring a bell?, publicat l’any 2017, és el nom del segon llarga durada de l’artista. L’àlbum la va posicionar en l’escena nacional com a artista imprescindible. El disc és un diari de creixement que es va anar entreteixint al pis de Vic on vivia la cantant, al ritme del campanar de la plaça durant un any. Amb aquest disc, la cantant volia, més que explicar una història en concret, explicar que passava pel seu cap. D’aquesta voluntat neixen deu cançons crues i fosques, que van des del folk a la psicodèlia, però que mostren amb molta cohesió entre elles, mostrant un treball sincer en la seva composició. Això permet que Núria Graham consolidi un estil propi, on les lletres prenen força per la seva transparència.

El 24 de febrer de 2020, es publica Majorie, l’últim disc de la compositora i cantant, on es veu més clara que mai la seva essència. Connemara, el primer single del CD, porta el nom de la regió a l’oest d’Irlanda on l’artista solia passar les vacances en família. Aquest fet exemplifica la narrativa que vol transmetre Graham amb aquesta publicació: la història d’una jove que posa fi a la seva vida en aquesta regió d’Irlanda, zona de vacances familiar de l’artista de des de la seva infantesa. El disc no parla d’Irlanda, parla de la família. En aquesta nova aposta personal, la de Vic canta amb un to greu i profund, que interpreta amb serenitat i aplom, tot i la seva curta edat. Molts crítics consideren aquesta nova producció com el disc adult de la cantant, tot i que ella ho nega.

A més de la publicació de tots aquests treballs discogràfics, Núria Graham no ha tingut descans. Ha actuat en els escenaris dels festivals i sales més rellevants al llarg del territori nacional i de l’estranger, amb concerts a Berlín, França, Londres i Portugal. Ha fet gira telonejant St. Vicent, cantautora estatunidenca, o Unknown Mortal Orchestra, grup de heavy metal. Però no només actua dintre del seu projecte propi, sinó que també ha actuat com a guitarrista de la banda de l’Amaia en festivals com el Temporada Alta.

En aquest 2020, l’artista ja va actuar el 27 de febrer a la sala Apolo, dintre del marc del GuitarBCN i continuarà la gira a Madrid, a la sala El Sol, dijous 12 i a l’Auditori de Girona el pròxim 13 de març. No és l’únic concert que té previst, ja que també actuarà a l’Atlàntida de Vic i un altre cop a Londres a finals d’abril.

Com ella mateixa reivindica, amb només vint-i-tres anys i veient la seva trajectòria, encara li queden molts discos per fer. I estem segurs que només podran convertir-la, encara més, en un referent a la indústria musical.

REFERÈNCIES

Aleix Ibars. (2016). Núria Graham estrena In The Cave, su nuevo EP. 2020, de Indiespot.
Anna Tisora. (2019). Núria Graham remou onades de memòria irlandesa a «Connemara». 2020, d’ Enderrock.
El Segell. (2019). Núria Graham. 2020, de Vida Festival.
Generalitat de Catalunya. (2015). Adrià Puntí, Calexico, Núria Graham, Andrea Motis & Joan Chamorro Group, Germà Negre i Txarango actuaran aquest estiu al Fòrum Romà d’Empúries. 2020, de Generalitat de Catalunya.
Jordi Bianciotto. (2020). Núria Graham: “‘Marjorie’ no es mi disco de madurez: ¡aún tengo que hacer muchos!”. 2020, de El Periódico.
Noelia Fariña. (2018).  Núria Graham, la artista que se asusta con sus propias canciones. 2020, d’ El País.
Núria Graham. (s.f.) Discografía. 2020, de Núria Graham.
Núria Graham. (2020). Marjorie.
Núria Maynou. (s.f.). Núria Graham, nuesa i sobrietat. 2020, d’ Enderrock.
Programa de La Mercé (2015).
Temporada Alta. (2019). Amaia. 2020, de Temporada Alta.
Toni Castarnado. (2020). Marjorie. 2020, de Mondo Sonoro. Vida Festival. (2019). Núria Graham. 2020, de Vida Festival.
Wikipedia. (2020). Núria Graham. 2020, de Wikipedia.