20 CDs PER RECORDAR EL 2021

Aquest 2021 també ha estat un any, malauradament, marcat per la pandèmia de la COVID-19. Però aquet fet no ha frenat pas l’onada creativa dels artistes dels Països Catalans, sinó tot el contrari. Enguany s’ha publicat molta nova música i, per tant, un munt de nous discos. Així, doncs, per acomiadar el 2021 us presentem un llistat amb 20 LPs que ens serviran per recordar aquest any! A més d’un recull de tot un seguit d’àlbums publicats al llarg d’aquests darrers dotze mesos que tampoc us deixaran indiferents!

Que la música no pari mai!

20 DISCOS PER RECORDAR EL 2021 – Avui Sona

UNA LLUM TÍMIDA – La Cicatriz

Una llum tímida és el colpidor i emocionant disc que han enregistrat el Col·lectiu La Cicatriz per compartir, a través de les diferents plataformes digitals i en format físic, totes les peces que formen part del musical homònim que han estrenat enguany al Teatre Condal de Barcelona. Així, doncs, aquest àlbum de caire conceptual mostra al públic la història d’amor, inspirada en fets reals, de dues professores en plena època franquista, on la repressió i l’homofòbia, malauradament, n’eren el pa de cada dia. 

LLEPOLIES – Zoo

Després de la publicació de Tempestes venen del sud (2014) i Raval (2017), el conjunt de la Safor es consolida amb Llepolies, el seu tercer disc d’estudi. Un nou llarga durada replet de reflexió i crítica social, com és comú en el grup liderat per Toni Sánchez “Panxo”, que destaca per la seva riquesa de sonoritats, on s’hi poden apreciar tota mena de recursos musicals que van del rap i l’electrònica als ritmes jamaicans.

HARDCORE FROM THE HEART – Joana Serrat

El nou disc de la cantautora vigatana, gravat a Texas, és tot un cant a l’enyorança i als trencaments. Dues temàtiques que l’artista ha sapigut abraçar a la perfecció amb serenitat i intimitat al llarg de les 10 cançons que conformen aquest seu nou treball discogràfic. Un treball marcat per un estil molt americà, tot i introduir tot un seguit de nous matisos.

A TOPE AMB LA VIDA – Oques Grasses

El darrer LP del conjunt osonenc ha seguit la dinàmica iniciada amb Fans del sol  (2019), i ha aconseguit reunir tot un seguit de cançons que tan sols escoltar-les ja no te les pots treure del cap! D’aquesta manera, Oques Grasses han aconseguit mantenir-se a dalt del panorama de la fusió i de la música festiva dels Països Catalans, refermant trets característics de la seva sonoritat com la veu i la lírica de Josep Montero.

CONTINENT I CONTINGUT – Maria Hein

Maria Hein ha estat sens dubte, una de les grans revelacions d’aquest 2021, estrenant-se amb Continent i contingut, el seu sorprenent disc de debut. Amb un estil que pot recordar, en certa manera, a Maria Jaume Martorell, aquest treball es composa de temes càlids i pausats, però alhora intensos. Tota una declaració d’intensions que esdevé tan sols el punt de partida d’una jova artista que promet.

ANIMALARI URBÀ – The Tyets + Diversos Artistes

Animalari urbà ha estat el resultat de la col·laboració que han dut a terme el duet mataroní amb les conegudes escoles Bressola de la Catalunya Nord. Un interdisciplinar treball de músiques urbanes que ha acollit tot un seguit d’artistes d’arreu dels Països Catalans, que ha servit per musicar i adaptar part del poemari de l’escriptor Enric Larreula, i fer d’altaveu de la llengua catalana.

UN SECRETO AL QUE GRITAR – Nil Moliner

El segon disc de Nil Moliner ha esdevingut tota una explosió de vida i d’energia. Després de convertir-se en un dels artistes més destacats del panorama musical actual, el músic de Sant Feliu de Llobregat canta els seus secrets a través de les seves cançons. Quelcom que converteix el llarga durada en un treball molt personal, però a la vegada universal.

FIAT LUX – Tarta Relena

Després del seu debut amb Ora pro nobis (2019), el duet barceloní format per Marta Torrella i Helena Ros han aconseguit obtenir un marcat estil propi, a mig camí entre el folk i l’experimentació, que es basa en músiques de tradició oral i cançons d’autor relacionades d’alguna manera amb el Mediterrani. Tanmateix, amb Fiat Lux també aconsegueixen introduir influències com els cants improvisats de dones afganeses, la poesia de Safo de Lesbos, les tonades sefardites i el Llibre Vermell de Montserrat.

HO TENIM TOT – Joan Dausà

El nou treball de Joan Dausà és un cant a la vida i a la senzillesa en majúscules. Amb el seu pop inconfusible, l’artista santfeliuenc convida a omplir de vida els pulmons i a mirar de ser feliços amb el que tenim i amb el que ens envolta, ja que, al final, això és el més important.

LUDWIG – Mazoni

Ludwig es converteix en el sorprenent desè disc de Jaume Pla, on el músic s’ha atrevit a mesclar el seu característic rock dylanià amb sàmplers deconstruïts d’algunes de les peces del compositor clàssic i romàntic Ludwig van Beethoven. Tota una obra d’art per no parar d’escoltar en “bucle”.

N.S.C.A.L.H. – El Petit de Cal Eril

N.S.C.A.L.H. són les inicials de No Sabràs Com Acabarà La Història, el vuitè àlbum del mestre del pop metafísic (tot i reconèxier que no existeix): El Petit de Cal Eril. En aquest nou treball, Joan Pons ha realitzat un disc rodó i cíclic, que parla i reflexiona de temes com el temps i la seva construcció i deconstrucció. A més, compta amb una duració de tan sols menys de 25 minuts (cap cançó arriba a superar el 3 minuts!).

EN ÒRBITA – Marcel i Júlia

En aquest darrer treball, el conjunt liderat per Marcel Lázara i Júlia Arrey han reforçat el seu nom artístic i han ampliat la banda, per tal de confeccionar una obra que pretén despertar consciències respecte al canvi climàtic i al fet de cuidar com cal el nostre planeta. Un àlbum naturalista i terrenal que mira a l’horitzó sense perdre el seu aspecte més reivindicatiu.

LA MATEIXA SORT – La Ludwig Band

Els empordanesos La Ludwig Band ens consoliden com una de les bandes emergents a tenir més en compte amb aquest seu segon llarga durada, La mateixa sort. Amb referents com Bob Dylan, The Band, Pau Riba o Jaume Sisa, el conjunt es mostra segur amb un seguit de composicions d’estètica folk i rock que no deixen indiferent a qui les escolta.

CLAMOR – Maria Arnal i Marcel Bagés

Clamor és el nou LP que el duet format per Maria Arnal i Marcel Bagés han produït enguany. Un àlbum que fa un viatge a l’interior del cos i, a la vegada, a l’espai exterior que mostra una evolució del grup cap a una sonoritat més sofisticada i conceptual, després de la visceralitat del seu darrer 45 cerebros y 1 corazón (2017).

FOTOSÍNTESI – La Fúmiga

El conjunt d’Alzira torna amb un nou treball ple d’energia i vitalitat. Així, doncs, Fotosíntesi presenta una col·lecció d’himnes festius i ballables que van de la xaranga valenciana a l’electrònica i la fusió. Sense deixar de banda tot el seguit de col·laboracions amb les que compta l’àlbum (Zoo, Suu, Samantha, Jonatan Penalba i Esther), cosa que fa que se’n reforci el seu esperit col·lectiu.

ESPAIS – Laura Esparza i Carlos Esteban

El duet valencià, guardonat el passat 2020 com a guanyador del Concurs Sons de la Mediterrània, ha presentat aquest 2021 el seu sorprenent segon àlbum. Un treball conformat per grans dosis d’electrònica, a la vegada que per tot un seguit de relats metafòrics que mostren força i sensibilitat. Tot i això, aquest seu nou disc no perd els tocs de les harmonies tradicionals que el conjunt sempre ha inclós en moltes de les seves composicions.

VIATGE EN ESPIRAL – Lildami

En el seu darrer àlbum, Lildami fa tot un viatge en espiral per parlar-nos i reflexionar sobre la vida, l’amor i el desamor. Temàtiques que mouen les 12 cançons que conformen el disc, i que s’acompanyen de bases de rap, trap i electrònica, sense oblidar-nos de la primera havanera LGTBIQ+ que escriu el músic terrassenc amb Arjau. Un LP on no hi ha faltat la producció de Sr. Chen i Pau Romero.

2021. AN EARTH ODDITY – Aiala

Aiala ha firmat el seu treball més madur després de debutar el 2019 amb Nothing Less Than Art, convertint-se en una de les veus del soul a tenir més en compte a casa nostra. En aquest nou LP, l’artista de Barcelona plasma la seva personalitat i s’atreveix a afegir un component pop a tot el que ja ens va oferir fa un parell d’anys, resultant d’això un àlbum tan complet com personal, que cada cop ens apropa més al seu propi univers.

DE VENT I ÒXID – Athanàgia

El duet ponentí que vàrem entrevistar el passat mes de novembre al nostre blog, format per l’Arcadi i en Lluc Casals, ha presentat enguany el seu primer treball discogràfic, titulat De vent i òxid. Una interessant proposta conceptual composta per 10 cançons, de les quals en destaca una sonoritat marcada per la tradició, però també per la modernitat. Així, doncs, el conjunt barreja l’ús del handpan amb el d’altres instruments, per afegir èpica i mística a una història apocalíptica que ens expliquen pràcticament sense paraules.

UN DESERT DE COLORS – Amulet

L’àlbum de debut de l’artista mallorquí Amulet ha estat tota una revelació dins del món del folk, però també fora d’aquest. En ell, Antoni Mulet ens presenta la seva paleta de colors més personal, elaborant un disc ple d’una vitalitat incesant i ple d’esperança. Un LP que vam analitzar juntament amb el músic en el nostre programa de podcast, que contraposa la calma amb l’explosió d’energia per parlar de temes tan diversos com l’amor, el dessig, la búsqueda d’un camí a la vida, la nostàlgia, la felicitat i la força.

ALTRES DISCOS A TENIR EN COMPTE D’AQUEST 2021!

Marc Serrano – @avuisona

NADALES CATALANES MODERNES – Vol. III

Com ja vam fer el 2019 i el 2020, des Avui Sona us volem felicitar les festes amb una nova ració de nadales catalanes per poder-les gaudir amb els més petits (i també amb els que ja no són tan petits!).

AVUI SONA US DESITJA UN BON NADAL AMB BONA MÚSICA!

1. SEMPRE COM NADAL

Grup: Els Convidats
Any: 2000

2. PORTEU-ME CARBÓ

Grup: Marc Parrot
Any: 2005

3. AQUELLES NITS DE NADAL

Grup: Cris Juanico, Jofre Bardagí, Beth, Marc Ros, Nil Torres, Gerard Quintana, Josep Thió, Xavi Ciurans (Gertrudis), Gossos, i Pep Suasi
Any: 2005

4. COSES DE NADAL

Grup: El Petit de Cal Eril
Any: 2009

5. CAMPANES DE BENVINGUDA

Grup: Buhos
Any: 2012

6. NADAL BLANC

Grup: The Penguins
Any: 2012

7. JINGLE BELLS ROCK

Grup: Tèrapia de Shock
Any: 2013

8. RUMBA-SARDANA DE NADAL

Grup: M’arremango
Any: 2015

9. AIXÒ ÉS NADAL

Grup: La Soul Machine
Any: 2015

10. M’AGRADA TANT FER-TE FELIÇ

Grup: Maria Jacobs
Any: 2017

11. EL NADAL A HAWAI

Grup: Rikus
Any: 2019

12. TORNA A SER NADAL

Grup: Macedònia
Any: 2020

13. ÉS NADAL

Grup: Paula Valls
Any: 2020

14. ELS HOMES DE NEU

Grup: Pep López
Any: 2020

15. VIU EL NADAL

Grup: Jordi Ninus
Any: 2020

Laura Nogueira i Marc Serrano –  @avuisona

Episodi 4 – N. S. C. A. L. H.

En aquest quart episodi tindrem amb nosaltres al músic lleidatà Joan Pons, conegut artísticament com a El Petit de Cal Eril, qui ens explicarà tots els secrets de No Sabràs Com Acabarà La Història, altrament anomenat per les seves inicials N. S. C. A. L. H., el seu vuité àlbum.

Entrevista a Athanàgia: “La música instrumental pot transmetre tant com la música cantada”

ATHANÀGIA – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

#AvuiSona Athanàgia, un duet ponentí format per l’Arcadi i en Lluc Casals que enguany ha presentat el seu primer treball discogràfic, titulat De vent i òxid. Un àlbum conceptual compost per deu cançons de les quals en destaca una sonoritat marcada per la tradició, però també per la modernitat. I és que el fet de combinar l’ús del handpan amb el d’altres instruments, com la guitarra, atorga un caire molt personal i original a la proposta, que, a la vegada, afegeix èpica i mística a una història apocalíptica que el conjunt ens explica pràcticament sense paraules. Quelcom que casa perfectament amb els orígens del nom de la banda, tot un símbol de lluita i de resistència.

A què sona Athanàgia? Com definiríeu el vostre so?

Athanàgia és la recerca d’una sonoritat basada en la tradició però portada a l’actualitat, que juga amb diferents textures sonores i diferents instruments, aconseguint així, una varietat tímbrica força àmplia. Tenim un so molt particular, en gran part gràcies a l’ús del handpan. També per la manera en què el fem servir i com el fusionem amb sons de guitarra, baix, bateria i teclats. Intentem apostar per una proposta innovadora i que aporti un factor diferencial a la música del nostre país, sense grandiloqüència i, sobretot, sense perdre els referents i la tradició. Tenim una direcció de treball clara.

Per què Athanàgia? D’on prové aquest nom, i què significa?

Athanàgia era una antiga ciutat ilergeta que els romans varen saquejar i destruir. Els habitants d’Athanàgia van plantar cara, refundant de nou la ciutat (que novament va ser destruïda) pel que per a nosaltres és símbol de renaixement, força i lluita i, perquè no dir-ho, de tossuderia.

El vostre duet és de recent creació! Com va néixer la vostra nova proposta musical?

Doncs teníem idees a expressar i una història per explicar. A banda d’això, teníem els instruments i les ganes de tocar. Amb aquests ingredients i moltes ganes de passar-ho bé, va sorgir Athanàgia i el primer disc de la banda. Cal dir que ens coneixem de projectes anteriors que han funcionat, i volíem seguir experimentant i explotant les possibilitats de la conjunció dels nostres instruments i la nostra manera de fer.

ATHANÀGIA – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

En la vostra música hi destaquen els sons de guitarra i del hang (altrament anomenat handpan), un instrument força contemporani, que compta amb només poc més de vint anys d’història. D’on va sorgir aquesta combinació instrumental tan peculiar i original? Com vau descobrir el hang?

Bé, l’Arcadi fa molt temps que toca el Handpan. Sempre li ha agradat experimentar amb instruments curiosos, i quan va descobrir el handpan s’hi va abocar de ple. I en Lluc des de petit que es va endinsar en l’aprenentatge de la guitarra. Tots dos havíem col·laborat junts en alguns projectes poèticomusicals que s’havien fet al nostre poble i havíem vist que la fusió entre handpan i guitarra era possible i funcionava. Tot i això, sí que és cert que amb Athanàgia hem volgut explorar i experimentar més les possibilitats que s’obren quan ambdós instruments sonen junts, i hem volgut crear un estil molt més personal.

En escoltar les peces de De vent i òxid, el vostre primer llarga durada, s’hi poden apreciar pinzellades de rock progressiu, certs sons propis del flamenc i una tendència a fer ús de diferents sintetitzadors, per introduir alguna cullerada de música electrònica pel mig. Quines són les vostres principals influències?

Tant l’un com l’altre tenim influències molt obertes, que van des de la música clàssica, fins al punk, passant pel jazz i el rock. Sí que és cert que, després, cada un de nosaltres està més avesat a un estil o a un altre, però això ajuda a enriquir el nostre discurs musical i que sorgeixin noves idees que no sorgirien si els dos escoltéssim sempre el mateix.

Al llarg de l’àlbum tracteu temes com l’etern retorn, la tradició, les arrels, la natura, la vida, la incertesa humana davant de la seva existència, els antiherois, l’apocalipsi, la revolta, la resistència… Com aconseguiu parlar de tot això sense dir, pràcticament, ni una paraula?

Cada cançó porta una temàtica implícita en el seu nom, i també en la música d’aquella peça. La instrumentació, la sonoritat i el discurs musical de cada tema és diferent i està pensat per transmetre a l’oient unes idees i uns conceptes, que encarem una mica, com dèiem anteriorment, amb el nom de cada cançó. La resta va a càrrec de la persona que ens està escoltant. Nosaltres tan sols plantegem un paisatge sonor i emocional, on, el públic, ha de fer un esforç per aprofundir, investigar i experimentar fins on el transporta i quina és la història que crea.

En aquest sentit, per què heu decidit buidar de paraules les vostres cançons, i expressar-vos merament amb el llenguatge de la música?

Des d’un primer moment vam tenir clar que volíem fer un disc purament instrumental, recuperant una mica, en certa manera, quelcom de la tradició musical catalana dels anys 70. La música Laietana, que en gran part era música instrumental, barrejava diferents estils i creava moltes atmosferes diferents. Per altra banda, creiem que la música instrumental pot arribar a transmetre tant com la música cantada. Al final les emocions hi són reflectides al llarg de tot el treball, però d’una manera no verbal. I després, cal afegir, que hem volgut apostar per una música diferent donant-li un toc molt modern i actual.

ATHANÀGIA – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

De fet, hem pogut observar que considereu el treball com a una obra conceptual. Quin ha estat el principal eix vertebrador a l’hora d’unir les peces en un sentit global comú?

Una mica, el que uneix totes les peces, és el Handpan. Ell és l’instrument que porta la veu cantant en la majoria dels temes, i és el que apareix al llarg de tot el disc. Després en una qüestió més filosòfica i no tan tècnica, hem intentat crear el nostre propi món, pre i post apocalíptic. Hem dibuixat tot el cercle vital d’aquesta banda sonora de l’apocalipsi, amb moments de tota mena i amb una història que reflecteix per les diferents parts que podria passar un individu si viatgés pel món “Athanàgic”.

Pel que fa a la nomenclatura de les cançons que conformen De vent i òxid, per què heu acabat afegint la preposició “de” a l’inici del nom de totes les cançons del disc? És per introduir a l’oient la temàtica de cada peça, a tall de llegenda?

Sí, sens dubte. Com hem dit anteriorment, volem donar una pinzellada a la idea que s’ha de fer l’oient quan escolta una cançó, i el format de dos conceptes per cada tema ens va agradar. A partir d’aquí la resta és cosa de l’espectador.

Finalment, si haguéssiu d’escollir una cançó vostra que us definís al 100%, quina triaríeu?

Creiem que qui es vulgui fer una idea del món “Athanàgic” que hem construït s’ha d’escoltar tot el disc, al final són cançons molt variades i que cadascuna d’elles expressa un moment diferent dins d’una història. El nostre àlbum reflecteix un abans i un després d’una apocalipsi. Es tracta d’un treball purament conceptual, amb tots els seus alts i baixos emocionals, els moments més reivindicatius i els moments més pausats… És complicat triar una sola cançó, seria com demanar-li a una persona que triï un moment de la seva vida que el defineixi. Al final, el que ens defineix com a persones és el conjunt de les nostres experiències. I amb Athanàgia passa el mateix. Per entendre què és cal escoltar tota la nostra història, de dalt a baix, i deixar que dibuixem un horitzó indefinit a l’oient.

Marc Serrano – @avuisona

Episodi 2 – Ninot & Friends

En aquest segon episodi tindrem amb nosaltres a en Marc Casanova, l’Iu Bover i en Víctor Bregante, integrants del grup Ninot, amb qui parlarem sobre el Ninot & Friends, un esdeveniment que el conjunt sitgetà va organitzar, el passat dissabte 23 d’octubre, a la terrassa del chill out Sea You del seu poble d’orígen.

Reportatge del “Ninot & Friends”

REPORTATGE DEL “NINOT & FRIENDS” – Vídeo d’Avui Sona

El passat dissabte 23 d’octubre es va celebrar, a la terrassa del chill out Sea You de Sitges, Ninot & Friends, l’esdeveniment que el conjunt sitgetà Ninot va organitzar per celebrar l’èxit de la campanya de micromecenatge que van realitzar a través de la plataforma Verkami per poder dur a terme l’edició, la fabricació, la distribució i la promoció del seu darrer disc, Núvol, publicat el passat 18 de juny.

En aquest reportatge fem una breu crònica de l’esdeveniment i parlem amb el conjunt sobre els orígens d’aquest Ninot & Friends, i de com està sent la recepció del disc que acaben de presentar.

Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Kim Kuipers: “La música és expressió i llibertat”

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

#AvuiSona Kim Kuipers, una cantautora emergent barcelonina amb arrels holandeses que, tot i sentir-se atreta per diferents sonoritats que l’han acompanyat al llarg de la seva vida, presenta un so i un estil particulars, centrats en reflectir cadascuna de les diferents emocions que tenim els humans. Així, doncs, la seva música esdevé el resultat de la combinació d’atmòsferes i ambients sonors personals que acompanyen textos que necessiten sortir de dins i evolucionar continuament, tanmateix com ho fa cada persona.

Has decidit emprendre el teu projecte musical en solitari sota el teu nom propi, Kim Kuipers. A què es deu aquest fet?

Kuipers és el cognom de la meva mare. Vaig escollir-lo degut a que m’he sentit molt influenciada per la cultura Holandesa.

Els estils musicals principals en els que et mous són el folk, de caire americà, i el pop, amb una forta presència de l’efecte del reverb per construir un espai propi i personal. Quines han estat les principals influències que t’han ajudat a definir el teu propi so? Quins són els artistes als que més t’has emmirallat a l’hora de compondre?

La nova corrent del pop metafísic que s’ha desenvolupat a Catalunya m’ha ofert la possibilitat de fer música en català des de un altre punt de vista. Això, barrejat amb altres estils com el pop, el folk i el rock, m’han acompanyat al llarg del anys. Aquest fet, ocasiona que el ventall de influències sigui molt divers, des de Ferran Palau i Judit Nedderman, fins a Pink Floyd, passant per Cupido o C. Tangana.

Quan et vas introduir en el món de la música? Quin va ser el factor que et va animar a emprendre aquesta nova aventura?

Sempre he estat en contacte amb la música! Els meus pares son músics, i m’he anat influenciant constantment de diferents estils, des que sóc petita. A la vegada, estudiar la carrera de Producció i Composició Musical va ser el principal factor que em va moure a crear el meu projecte personal.

L’any 2019 vas estrenar-te en solitari amb el senzill Salty Soul, i el passat 2020 vas publicar Desde que se giró la luna. Com han estat aquests inicis?

Els inicis sempre són complicats. Com a artista estàs en constant aprenentatge i evolució. Aquests primers temes m’han ajudat a comprendre com funciona la indústria i tot el procés que implica un llançament.

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

Enguany has volgut fer un pas endavant presentant el teu primer EP, Blau Sobre Blau, del que en destaca la cançó Més a prop. Descriu-nos breument què hi ha al darrere d’aquest treball, tant a nivell musical com líric! Què intentes transmetre?

Blau Sobre Blau ha sigut un treball d’introspecció sobre un procés personal. Descriu l’amor des de tres punts de vista. En el cas de Més A Prop, parlo sobre el creixement personal i l’autoestima. Amb aquest EP he pogut treballar amb un equip més complet i professional, que m’ha ajudat a evolucionar amb el meu projecte.

En ell has treballat amb el productor Aarón Barreiro, també compositor de música per a la gran pantalla. Com ha estat aquesta experiència? Què hi ha aportat a la teva música?

Des de el principi, l’Aarón ha entès la meva forma d’escriure i de veure la música. D’aquesta manera hem pogut treballar la producció d’una forma molt orgànica. Crec que el productor és una figura molt important que organitza i dona bellesa al primer esbós de les cançons d’un artista.

A inicis d’aquest mes d’octubre has sorprès amb el llançament d’un nou senzill, en col·laboració amb l’artista 1kualkiera: Tu mejor adicción. Un tema proper al pop de butxaca que tanta volada ha adquirit en els darrers anys, en el que fas una metàfora comparant una relació amorosa amb una partida d’un videojoc clàssic. D’on et va sorgir aquesta original forma de parlar sobre l’amor?

La primera idea va sorgir d’una broma. Després va ser d’aquelles cançons que surten en mitja hora. La veritat és que en cap moment, mentre la composàvem, vam pensar que l’arribaríem a publicar. La idea inicial era la de només gaudir d’aquell moment.

En aquest sentit, en les teves composicions l’amor acostuma a ser el principal protagonista! Quina és la teva forma de veure’l i entendre’l?

L’amor ocupa una gran part del que som. Crec que quan hi ha amor pel que fas, per la gent que et rodeja i per tu mateix, tot agafa sentit.

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

Fent un cop d’ull al teu canal de YouTube hem pogut observar que la majoria dels teus treballs els has acompanyat sempre d’una peça audiovisual. Ho consideres essencial actualment, en una societat en la que cada cop prima més allò visual envers a allò sonor?

Sempre he sentit una forta atracció per tota la part visual. De fet, en el seu moment vaig començar estudiant la carrera de Comunicació Audiovisual!

Quan un artista treu un nou tema m’agrada primer escoltar la cançó imaginant-me la història, i després posar el vídeo i veure el que ells/elles han volgut transmetre. Per altre banda, crec que la part visual no ha de prevaldre per sobre de la música, i això és una cosa de la qual hem de tenir molta cura.

Un altre fet que ens ha cridat l’atenció és que no cantes en un sol idioma, sinó que tens cançons enregistrades tant en català, com en castellà i en anglès. Creus que aquesta pluralitat lingüística enriqueix d’alguna forma les teves composicions i la teva forma d’expressar-te?

Per mi la música és expressió i llibertat, entre d’altres, i el llenguatge n’és el conductor. L’idioma en el que escric depèn de com em senti en aquell moment.

Quins són els plans de futur que tens pensats d’ara endavant? Et podrem veure aviat d’alt de l’escenari?

Actualment estic component les cançons que formaran part del meu primer LP. Per altre banda, espero, en breus, poder gaudir dels escenaris. Tinc moltes ganes de compartir la meva música en directe.

Finalment, si haguessis de triar una cançó teva que et definís al 100%, quina escolliries?

És complicat perquè evolucionem constantment, però crec que Més A Prop em segueix definint bastant.

Marc Serrano – @avuisona