Episodi 2 – Ninot & Friends

En aquest segon episodi tindrem amb nosaltres a en Marc Casanova, l’Iu Bover i en Víctor Bregante, integrants del grup Ninot, amb qui parlarem sobre el Ninot & Friends, un esdeveniment que el conjunt sitgetà va organitzar, el passat dissabte 23 d’octubre, a la terrassa del chill out Sea You del seu poble d’orígen.

Reportatge del “Ninot & Friends”

REPORTATGE DEL “NINOT & FRIENDS” – Vídeo d’Avui Sona

El passat dissabte 23 d’octubre es va celebrar, a la terrassa del chill out Sea You de Sitges, Ninot & Friends, l’esdeveniment que el conjunt sitgetà Ninot va organitzar per celebrar l’èxit de la campanya de micromecenatge que van realitzar a través de la plataforma Verkami per poder dur a terme l’edició, la fabricació, la distribució i la promoció del seu darrer disc, Núvol, publicat el passat 18 de juny.

En aquest reportatge fem una breu crònica de l’esdeveniment i parlem amb el conjunt sobre els orígens d’aquest Ninot & Friends, i de com està sent la recepció del disc que acaben de presentar.

Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Kim Kuipers: “La música és expressió i llibertat”

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

#AvuiSona Kim Kuipers, una cantautora emergent barcelonina amb arrels holandeses que, tot i sentir-se atreta per diferents sonoritats que l’han acompanyat al llarg de la seva vida, presenta un so i un estil particulars, centrats en reflectir cadascuna de les diferents emocions que tenim els humans. Així, doncs, la seva música esdevé el resultat de la combinació d’atmòsferes i ambients sonors personals que acompanyen textos que necessiten sortir de dins i evolucionar continuament, tanmateix com ho fa cada persona.

Has decidit emprendre el teu projecte musical en solitari sota el teu nom propi, Kim Kuipers. A què es deu aquest fet?

Kuipers és el cognom de la meva mare. Vaig escollir-lo degut a que m’he sentit molt influenciada per la cultura Holandesa.

Els estils musicals principals en els que et mous són el folk, de caire americà, i el pop, amb una forta presència de l’efecte del reverb per construir un espai propi i personal. Quines han estat les principals influències que t’han ajudat a definir el teu propi so? Quins són els artistes als que més t’has emmirallat a l’hora de compondre?

La nova corrent del pop metafísic que s’ha desenvolupat a Catalunya m’ha ofert la possibilitat de fer música en català des de un altre punt de vista. Això, barrejat amb altres estils com el pop, el folk i el rock, m’han acompanyat al llarg del anys. Aquest fet, ocasiona que el ventall de influències sigui molt divers, des de Ferran Palau i Judit Nedderman, fins a Pink Floyd, passant per Cupido o C. Tangana.

Quan et vas introduir en el món de la música? Quin va ser el factor que et va animar a emprendre aquesta nova aventura?

Sempre he estat en contacte amb la música! Els meus pares son músics, i m’he anat influenciant constantment de diferents estils, des que sóc petita. A la vegada, estudiar la carrera de Producció i Composició Musical va ser el principal factor que em va moure a crear el meu projecte personal.

L’any 2019 vas estrenar-te en solitari amb el senzill Salty Soul, i el passat 2020 vas publicar Desde que se giró la luna. Com han estat aquests inicis?

Els inicis sempre són complicats. Com a artista estàs en constant aprenentatge i evolució. Aquests primers temes m’han ajudat a comprendre com funciona la indústria i tot el procés que implica un llançament.

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

Enguany has volgut fer un pas endavant presentant el teu primer EP, Blau Sobre Blau, del que en destaca la cançó Més a prop. Descriu-nos breument què hi ha al darrere d’aquest treball, tant a nivell musical com líric! Què intentes transmetre?

Blau Sobre Blau ha sigut un treball d’introspecció sobre un procés personal. Descriu l’amor des de tres punts de vista. En el cas de Més A Prop, parlo sobre el creixement personal i l’autoestima. Amb aquest EP he pogut treballar amb un equip més complet i professional, que m’ha ajudat a evolucionar amb el meu projecte.

En ell has treballat amb el productor Aarón Barreiro, també compositor de música per a la gran pantalla. Com ha estat aquesta experiència? Què hi ha aportat a la teva música?

Des de el principi, l’Aarón ha entès la meva forma d’escriure i de veure la música. D’aquesta manera hem pogut treballar la producció d’una forma molt orgànica. Crec que el productor és una figura molt important que organitza i dona bellesa al primer esbós de les cançons d’un artista.

A inicis d’aquest mes d’octubre has sorprès amb el llançament d’un nou senzill, en col·laboració amb l’artista 1kualkiera: Tu mejor adicción. Un tema proper al pop de butxaca que tanta volada ha adquirit en els darrers anys, en el que fas una metàfora comparant una relació amorosa amb una partida d’un videojoc clàssic. D’on et va sorgir aquesta original forma de parlar sobre l’amor?

La primera idea va sorgir d’una broma. Després va ser d’aquelles cançons que surten en mitja hora. La veritat és que en cap moment, mentre la composàvem, vam pensar que l’arribaríem a publicar. La idea inicial era la de només gaudir d’aquell moment.

En aquest sentit, en les teves composicions l’amor acostuma a ser el principal protagonista! Quina és la teva forma de veure’l i entendre’l?

L’amor ocupa una gran part del que som. Crec que quan hi ha amor pel que fas, per la gent que et rodeja i per tu mateix, tot agafa sentit.

KIM KUIPERS – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic de l’artista

Fent un cop d’ull al teu canal de YouTube hem pogut observar que la majoria dels teus treballs els has acompanyat sempre d’una peça audiovisual. Ho consideres essencial actualment, en una societat en la que cada cop prima més allò visual envers a allò sonor?

Sempre he sentit una forta atracció per tota la part visual. De fet, en el seu moment vaig començar estudiant la carrera de Comunicació Audiovisual!

Quan un artista treu un nou tema m’agrada primer escoltar la cançó imaginant-me la història, i després posar el vídeo i veure el que ells/elles han volgut transmetre. Per altre banda, crec que la part visual no ha de prevaldre per sobre de la música, i això és una cosa de la qual hem de tenir molta cura.

Un altre fet que ens ha cridat l’atenció és que no cantes en un sol idioma, sinó que tens cançons enregistrades tant en català, com en castellà i en anglès. Creus que aquesta pluralitat lingüística enriqueix d’alguna forma les teves composicions i la teva forma d’expressar-te?

Per mi la música és expressió i llibertat, entre d’altres, i el llenguatge n’és el conductor. L’idioma en el que escric depèn de com em senti en aquell moment.

Quins són els plans de futur que tens pensats d’ara endavant? Et podrem veure aviat d’alt de l’escenari?

Actualment estic component les cançons que formaran part del meu primer LP. Per altre banda, espero, en breus, poder gaudir dels escenaris. Tinc moltes ganes de compartir la meva música en directe.

Finalment, si haguessis de triar una cançó teva que et definís al 100%, quina escolliries?

És complicat perquè evolucionem constantment, però crec que Més A Prop em segueix definint bastant.

Marc Serrano – @avuisona

Episodi 1 – Un desert de colors

En aquest primer episodi del Descobriment Quinzenal d’Avui Sona tindrem amb nosaltres al músic mallorquí Antoni Mulet, conegut artísticament com a Amulet, que ens explicarà tots els detalls i curiositats que l’han portat a compondre Un desert de colors, el seu disc de debut.

SONS DEL MÓN 2021

CARTELL COMPLET DE LA CATORZENA EDICIÓ DEL FESTIVAL SONS DEL MÓN – Imatge cedida per Promo Arts Music

#AvuiSona la catorzena edició del reconegut festival empordanès Sons del Món, que s’ha presentat aquest matí, de forma oficial, amb la seva respectiva roda de premsa des de la Ciutadella de Roses. Un esdeveniment que omplirà aquest espai idíl·lic de la Costa Brava de 9 nits plenes de música amb concerts d’alguns dels artistes de més renom de l’escena musical catalana i espanyola del moment.

Així doncs, passaran per l’escenari del festival els aclamats Stay Homas (els quals presentaran el seu nou disc, Agua), La Casa Azul (que trepitjaran per primer cop l’escenari de la Ciutadella de Roses), Oques Grasses (amb un complet espectacle de presentació del que serà el seu nou disc, que encara no ha estat estrenat), Rosario (la qual tocarà les cançons del seu LP més recent, Te lo digo todo y no te digo ná), God Save the Queen (que rememoraran els clàssics més sonats de la mítica banda britànica Queen), Nil Moliner (artista que es troba per primer cop entre els noms del cartell de Sons del Món), Fangoria (que portarà tot el seu show complet, juntament amb els temes del seu nou EP, Existencialismo Pop), Amaral (els quals presentaran en directe Salto al color, el seu darrer treball discogràfic), i Aitana (que farà vibrar el públic amb els seus èxits, i amb les noves composicions de 11 Razones). I ho faran des del 23 de juliol al 8 d’agost.

RODA DE PREMSA PER LA PRESENTACIÓ DE SONS DEL MÓN – Imatge extreta del portal emporda.info

Aquest cartell complet l’han presentat, aquest matí, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Roses, Éric Ibáñez; l’alcaldessa de la mateixa ciutat, Montse Mindan; el director de l’ICEC, Miquel Curanta; i el director del festival Sons del Món. A la vegada que han volgut reivindicar que la cultura és segura i un bé essencial per la societat. I és que es tenen moltes ganes de poder assistir en un acte d’aquesta embergadura.

Tanmateix, han assegurat que es compliran totes les mesures de seguretat que siguin pertinents i s’aniran adaptant a les circumstàncies, partint de la base d’un aforament limitat del 65% (amb un total de 1290 localitats). En aquest sentit, tant Promo Arts Music, com l’Ajuntament de la ciutat i tot el seguit d’empreses culturals que hi donen suport, han fet un esforç perquè, un any més, es pogués celebrar aquest esdeveniment musical tan rellevant de la Costa Brava. Tant és així, que el mateix Ajuntament ha realitzat un augment de la partida pressupostària destinada, passant de 100.000€ a 140.000€. Quelcom que demostra les intencions de l’administració per seguir apostant per la cultura en temps complicats.

ESCENARI DE LA CIUTADELLA DE ROSES DEL FESTIVAL SONS DEL MÓN 2020 – Imatge cedida per Promo Arts Music

D’aquesta manera, es podrà gaudir d’una programació que comptarà amb espectacles de primer nivell, que aniran acompanyats de tot un seguit de suports audiovisuals i escènics de molta força. A la vegada que s’ha lluitat per mantenir la part habitual del village, on es podran trobar productes gastronòmics de la zona, tant per abans dels concerts, com per després.

Demà, dijous dia 29 d’abril, a partir de les 20h, es posaran a la venda les entrades! Així que no us adormiu, que volaran!

Marc Serrano – @avuisona

20 CDs PER RECORDAR EL 2020

2020 ha sigut un any que quedarà marcat, irremeiablement, en tots els calendaris. Any de canvis inesperats i males notícies. Per això, des d’Avui Sona volem cambiar el rumb i recordar el 2020 per la música que ens ha portat!

1. DARRERE LA MIRADA – Èxta6

Èxta6. Darrere la mirada. 31 de Gener. RGB Suports

Després de publicat Viure ràpid (2017) i ser escollits com un dels grups revelació als Premis Enderrock 2018, la banda presenta DARRERE LA MIRADA. El disc, que podríem presentar com un germà gran del seu primer treball, ja que manté l’estil i la sonoritat, però amb una proposta més madura. D’aquesta manera, ens trobem davant d’un disc fresc i festiu.

Si busques un àlbum ple de bon rotllo i energia, DARRERE LA MIRADA és el treball perfecte!

2. DONDE NACE EL INFARTO – Ciudad Jara

Ciudad Jara. DONDE NACE EL INFARTO. 7 Febrer. El último pasillo.

DONDE NACE EL INFARTO és el primer disc que Pablo Sánchez, cantant de La Raíz, fa en solitari des que la banda anuncià la seva aturada -encara sense data de tornada-. Inevitablement, després que la seva veu hagi estat per molts un tret distintiu del conjunt, és difícil deslligar-lo del tot. Però Ciudad Jara ho aconsegueix permetent que el cantant i compositor explori una vessant més intima i personal, plena de poesia i tradició. Tot i això, el cantant no abandona la seva part més reivindicativa, parlant de temes polítics actuals, de la falta de veu de les minories o de les seqüeles de la Guerra Civíl.

Si voleu saber d’on neix Ciudad Jara, ho descobrireu escoltant l’opera prima del projecte!

3. 0001 – Blaumut

Blaumut. 0001. Música Global. 14 Febrer.

El carpe diem és el tòpic literari en el quart treball d’estudi de Blaumut. 0001 ens continua transportant a aquestes escenes tradicionals i tenyides de melancolia que fan que la banda sigui el que és. Lletres plenes de poesia acompanyades de melodies netes que permeten gaudir-les sense presses, com si es tractessin de petits poemes. Un disc que continua movent-se dintre d’allò que el grup sap fer millor.

Si t’agraden les bones lletres, el pop-folk amb instruments clàssics o coneixes Blaumut d’abans, 0001 seran els segons que trigaràs en enamorar-te d’aquest disc!

4. MARJORIE – Núria Graham

Núria Graham. MARJORIE. Primavera Labels. 14 Febrer.

La Núria Graham fa anys que està demostrant perquè s’ha tornat una referència en el folk-pop català. A MARJORIE la compositora reflexiona sobre la família, tot pensant en els seus propis records i les seves arrels. Amb un to greu, profund i melancòlic, Graham ens apropa a la serenitat i a una maduresa pròpia de qui té molt per explicar.

Si voleu viatjar pels paisatges verds d’Irlanda sense sortir de casa, MARJORIE i el single Connemara són l’opció perfecta.

5. SALSA AGREDOLÇA – Da Souza

Da Souza. SALSA AGREDOLÇA. Bubota Discos. 14 Febrer.

Els mallorquins Da Souza han presentat enguany SALSA AGREDOLÇA, el seu nou treball d’estudi, on conflueix magistralment l’estil habitual de la banda amb noves apostes. La banda va proposar-se que totes les cançons del disc juguessin, com la vida, en la dualitat constant entre el punt més alegre, i esperançador, i el més trist o obscur. Aquest fet aporta peculiaritat a les cançons del disc i permet que es construeixi ell mateix una identitat pròpia.

Si us agraden les composicions reflexives que juguen amb la dualitat de les emocions, SALSA AGREDOLÇA és un tast perfecte!

6. INSURRECTE – Andreu Valor

Andreu Valor. INSURRECTE. Bureo músiques. 20 Febrer.

Si alguna cosa recordarem del 2020 -a part de la Covid i el confinament- ha estat l’onada de col·laboracions que ha derivat d’aquesta situació. INSURRECTE és un exemple de la gastada frase “la unió fa la força”, ja que es va poder finançar gràcies a les aportacions dels seus mecenes. El que Andreu Valor descriu com el seu millor disc -a dia d’avui- destaca per la seva maduresa i l’evolució que ha realitzat l’autor, i que queda patent al llarg de les seves 10 cançons.

Vols saber per què tanta gent va confiar en INSURRECTE? Ara és el teu moment!

7. LA GRAN ONADA – Sopa de Cabra

Sopa de Cabra. LA GRAN ONADA. 28 Febrer. Promo Arts Music.

Enguany el conjnunt gironí ha reafirmat que es troba en una nova etapa creativa gràcies a la publicació del seu desè àlbum d’estudi, LA GRAN ONADA, on l’aigua n’és la protagonista a través de la presència del mar i de la onada com a gran element transformador. Un disc que encapçala un nou punt àlgid en la carrera del conjunt i que sorgeix enmig d’un context de reivindicació en contra de la repressió política que pateix Catalunya, d’un canvi climàtic que avança a passes de gegant i d’una crisi migratòria en la que moltes persones perden la vida al creuar el mar Mediterrani en busca d’un futur millor.

Els Sopa recuperen la seva essència de rockers, però amb incorporacions d’alguns sons més actuals i efectes electrònics que els porten cap a un ambient més espiritual, propi del pop i de l’indie. Tot i això, com va comentar en Gerard Quintana, els Sopa de Cabra segueixen sonant a Sopa de Cabra. La seva essència segueix intacta!

8. NASCUTS PER MOLESTAR – Arc de Triomf

Arc de Triomf. NASCUTS PER MOLESTAR. LCM Records. 28 Febrer.

Els barcelonins Arc de Triomf han presentat enguany el seu àlbum debut, NASCUTS PER MOLESTAR. Aquest treball serveix per mostrar la filosòfica del grup i reivindicar-se un espai més que merescut dintre de la música emergent catalana. La banda es consolida així com una gran aposta pel rock mestís que proporciona missatges reivindicatius.

Si voleu música festiva amb lletres crítiques, no ho dubteu: sou NASCUTS PER MOLESTAR!

9. IN THE BACKYARD OF THE CASTLE – Meritxell Neddermann

Meritxell Neddermann. IN THE BACKYARD OF THE CASTLE. Halley Records. 13 Març.

Meritxell Neddermann ha presentat enguany el seu debut discogràfic.  IN THE BACKYARD OF THE CASTLE es configura d’una manera especial. Es tracta d’un doble disc: un en format breu i un altre amb la versió ampliada dels temes. Aquest últim, a més d’incloure les deu cançons ampliades, conté dos interludis a piano. En ell, Neddermann profunditza en l’interior de les persones d’una manera poètica, plena de metàfores acurades i d’humor.

Tant si ets dels apassionats a la poesia, com si t’agraden les cançons curtes i variades, aquest disc és per a tu!

10. L’AIRE QUE RESPIRO – Jaume Busoms

Jaume Busoms. L’AIRE QUE RESPIRO. Crea Music. 13 Març.

Jaume Busoms és un cantautor que aquest any ha presentat el seu primer treball d’estudi, L’AIRE QUE RESPIRO. L’estrena del disc, el 13 de març, va coincidir plenament amb la disrupció de la vida coneguda fins al moment. El disc, que Busoms descriu com un missatge dins de 9 cançons, ha actuat com una àncora a la vida d’abans, amb lletres i músiques molt cuidades.

Al projecte hi ha espai per tots els estils -rumba, pop, ska, balades…- així que segur que L’AIRE QUE RESPIRO també tindrà un lloc per a tu!

11. THAT DAY – Koers

Koers. THAT DAY. Halley Records. 10 Abril.

Aquest ha sigut un any molt exitós per Koers: en Kelly, cantant del conjunt, va guanyar La Voz 2020, han publicat la nadala El Millor Regal i ha vist la llum el seu nou disc, THAT DAY. En ell podem trobar les lletres positives, el ritme i els elements de la música tradicional africana que permeten que Koers tingui perfectament definit el seu estil, barrejats amb els seus característics ritmes jamaicans. En aquest treball, el grup s’ha permès anar més enllà de la zona de confort i donar cabuda a altres estils musicals i artistes, com Els Catarres, Lildami i Itaca Band.

Si ets fan de Koers -o si ho ets i encara no ho saps!-, THAT DAY no et decebrà!

12. DON GELATO – Flashy Ice Cream

Flashy Ice Cream. DON GELATO. Delirics. 12 Juny.

Els sabadellencs Flashy Ice Cream han presentat enguany la seva nova mixtape, DON GELATO, amb 10 temes que els mantenen fidels al seu estil. El grup explota sons que viatgen pel trap, el rap, el dancehall i el reggaeton, que deixen un disc de referència en l’actualitat de la música urbana a Catalunya. Tant és així que ha estat triat el millor disc urbà de l’any per la revista Enderrock.

Si vols una producció ben fresca i juvenil, DON GELATO és l’opció perfecta!

13. DE VENT I ALES – Txarango

Txarango. DE VENT I ALES. Halley Records. 18 Junio.

Txarango ha presentat aquest any un nou disc, DE VENT I ALES, que, en un inici, venia acompanyat d’una gira en format circ per acomiadar-se dels seus seguidors indefinidament. Tanmateix, el grup ha hagut d’acabar adaptant-se a les circumstàncies actuals, cancel·lant el seu tour autogestionat. Per compensar-ho, la banda ha allargat el seu comiat i l’any vinent presentarà un nou disc. Mentre no podem escoltar EL GRAN BALL (2021), podem tornar a delectar-nos amb un àlbum que és la sinergia perfecta del so del grup: DE VENT I ALES. Un so que es nodreix de la barreja de cultures de la que sempre han fet gala.

DE VENT I ALES és un disc per ballar, per reflexionar…. En definitiva, per creure que un altre món és possible!

14. FINS A MAIG NO REVISC – Maria Jaume Martorell

Maria Jaume Martorell. FINS A MAIG NO REVISC. Bankrobber. 4 Setembre.

La guanyadora de l’edició del 2019 del Sona9 s’ha estrenat enguany amb el seu primer disc, FINS A MAIG NO REVISC. L’àlbum, produït per en Pau Vallvé, està format per deu cançons pop-folk acústiques que viuen a cavall entre l’indie i la cançó d’autor. La mallorquina s’estrena així per la porta gran, deixant clara la seva empremta personal en cadascuna de les cançons des de l’inici.

És el disc perfecte per escoltar a l’hivern tot esperant que torni a ser maig!

15. EL SENYAL QUE ESPERAVES – Els Amics de les arts

Els Amics de les arts. EL SENYAL QUE ESPERAVES. Música Global / Universal Music. 18 Setembre.

En aquest primer àlbum com a trio, després del comiat d’Eduard Costa, el grup no perd la seva essència, però afegeix nous ingredients a la barreja. Les lletres continuen narrant la vida d’aquella manera única que només saben fer els amics i la música ens convida a deixar-nos portar. En moltes ocasions, et sorprendràs a tu mateix ballant les melodies!

Aquest àlbum és EL SENYAL QUE ESPERAVES per reconnectar amb Els amics de les arts!

16. L’AMOR FA CALOR – Renaldo & Clara

Renaldo & Clara. L’AMOR FA CALOR. Primavera Labels. 18 Setembre.

El duet liderat per la lleidatana Clara Viñals ha presentat aquest 2020 el seu tercer disc d’estudi, després de complir tota una dècada de carrera en aquest projecte musical. El so obtingut s’apropa a un pop electrònic, a la vegada que càlid, en el que hi destaca l’extroversió de les seves lletres i els seus ritmes. Un àlbum format per nou temes que no decebran pas als seus fans més fidels, sinó que n’afegirà de nous.

Si encara no coneixies Renaldo & Clara, amb el seu nou LP, L’AMOR FA CALOR, ja no tens cap excusa!

17. LA VIDA ÉS ARA – Pau Vallvé

Pau Vallvé. LA VIDA ÉS ARA. Autoedició. 18 Setembre.

Pau Vallvé ha presentat aquest any LA VIDA ÉS ARA, un disc que es va cuinar a foc lent durant el confinament. Aquest fet ha sigut decisiu en la sonoritat del disc, que s’allunya en gran manera de tot el que el compositor ha fet fins al moment. De la mateixa manera, l’autor ens apropa a reflexions que neixen d’estar amb un mateix i intentar entendre’s una mica més que ahir. Com ell comenta, “Si ara em fessin tornar i refer tots aquests anys ho faria de nou exactament igual, però ho faria disfrutant“.

No hi ha dubte: LA VIDA ÉS ARA i la millor manera de gaudir-la és amb el nou treball de Pau Vallvé!

18. DARLE LA VUELTA – La Pegatina

La Pegatina. DARLE LA VUELTA. Warner Music. 16 Octubre.

La Pegatina ha sigut, des dels seus orígens, un grup que transmet bon rotllo en cada cançó. Tant és així, que això els ha permès convertir-se en un dels grups més internacionals, amb gires per gairebé tot el món. En el seu nou treball, DARLE LA VUELTA, la banda retorna a la rumba dels seus inicis mentre aposta per obrir noves portes cap al pop. La frescor i l’alegria que els caracteritza es troben acompanyats d’altres veus com Travis Birds, Arnau Griso, El Kanka, Sandra, Delaporte PJ Sin Suela.

DARLE LA VUELTA és la dosis de positivisme que necessites en el teu dia a dia!

19. CONTRATEMPS – Rudymentari

Rudymentari. CONTRATEMPS. Guspira Records. 6 Novembre.

Des de Menorca arriba enguany Rudymentari amb CONTRATEMPS. L’artista s’endinsa en aquest disc en diferents estils derivats de reggae – el roots, el rocksteady i el ska classic- que vertebren perfectament el seu projecte de música jamaicana. L’àlbum, produït per King Siva, ha permès que el músic exploti la música per transformar la societat de manera crítica i per generar consciència col·lectiva.

Si t’agrada la bona música com a eina conscienciadora, CONTRATEMPS és sense dubte el que busques!

20. AGUA – Stay Homas

Stay Homas. AGUA. Sony Music. 11 Desembre.

El 2020 passarà a la història per ser l’any de la COVID-19 i el confinament domiciliari derivat d’aquesta. Aquest fet ha marcat la vida de molts, entre ells en Klaus Stroink, en Guillem Boltó i en Rai que van decidir crear, enmig d’aquesta voràgine, un nou grup: Stay Homas. Amb poc més de mig any des de la seva creació, el conjunt ha presentat ja el seu primer disc.

Si t’agrada el bon rotllo, trobar-te AGUA és el millor regal que tens!

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Nadales Catalanes Modernes – Vol. II

L’any passat, des d’Avui Sona, us vam proposar un top 15 de nadales catalanes modernes. Aquest any us portem un segon volum on trobareu composicions realitzades aquest any que parlen d’un Nadal atípic, cançons destinades als més petits de la casa, clàssics remodernitzats i altres melòdies que ens ajudaran a fer d’allò més dolces aquestes festes. Gaudiu-les!

AVUI SONA US DESITJA UN BON NADAL PLE DE MÚSICA!

1- EL NADAL JA ÉS AQUÍ

Grup: El Pot Petit
Any de publicació: 2011

2- NIT DE REIS

Grup: Joan Dausà
Any de publicació: 2015

3- PLAÇA DEL VI

Grup: Sandra Hunter
Any de publicació: 2019

4- EL MILLOR REGAL

Grup: Koers
Any de publicació: 2020

5- EL NADAL MÉS TROPICAL

Grup: Gertrudis
Any de publicació: 2020

6- EL ROCK DEL TIÓ

Grup: Lali BeGood
Any de publicació: 2020

7- ÉS NADAL

Grup: Imaràntia
Any de publicació: 2020

8- HI SERÀS

Grup: Mia Fuentes
Any de publicació: 2020

9- L’ÀNGEL I ELS PASTORS

Grup: Fescat Goes Punk
Any de publicació: 2020

10- LA NAVIDAD ESTÁ EN TU CARA

Grup:  Pararrayos
Any de publicació: 2020

11- NADAL

Grup:  Luand
Any de publicació: 2020

12- NADAL RUMBERU

Grup: Kumandu
Any de publicació: 2020

13- NAVIDAD 2020

Grup: Ron de Oro
Any de publicació: 2020

14- POT SER NADAL

Grup: Ariadna Gabarell
Any de publicació: 2020

15- RECORDS D’AQUELL NADAL

Grup: El dia del Sol feat. Guillem García 
Any de publicació: 2020

16- UN NADAL DIFERENT

Grup: Pepet i Marieta
Any de publicació: 2020

17- 15 DIES PER NADAL

Grup: Rikus
Any de publicació: 2020

Laura Nogueira i Marc Serrano –  @avuisona

Entrevista a Ninot: “La música i la cultura no han de parar”

NINOT – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

#AvuiSona Ninot, un grup novell que busca un so nostàlgic que té, com a base, els sintetitzadors. La banda sitgetana just acaba d’iniciat una campanya de micromecenatge per poder realitzar el seu primer llarga durada sota el nom de Núvol.

Un dels vostres lemes de grup és “Fem música, en català”. Per què? Teniu pensat afegir, també, altres llengües al vostre repertori?

Doncs la veritat que no tenim pensat fer res fora de la nostra llengua materna. I, respecte al lema, no teníem gaire clar com definir-nos i ens va sortir aquesta
frase, que en realitat és el que fem: música i en català.

Quins diríeu que són els vostres referents musicals?

En tenim moltíssims i de molt variats, ja que cadascú aporta diferents visions
musicals. Per dir-ne alguns: Justice, Daft Punk, LCD Soundsystem, Tame Impala, Generationals, Arcade Fire, Vangelis, Kyle Dixon, Hot Chip, Soulwax, Kavinsky, M83, Cassius, Sebastien Tellier, Dead cab for cutie, MGMT, Neon Indian, Postal Service, Phoenix, Cut copy, Public
Enemy, Mirwais, Will Bulter, McBaise, Antònia Font, Joan Miquel Oliver, Mishima,
El petit de Cal Eril, Ferran Palau, La iaia, Pau Vallvé o Renaldo & Clara.

En el conjunt hi teniu guitarra, bateria i sintetitzadors amb molta presència, però no compteu amb cap baixista! Com és que en el trio no hi ha ningú que toqui el baix? Com aconseguiu suplir aquest instrument?

Doncs els baixos els toca en Víctor, el teclista i a les cançons que hi ha més moguda els disparem. Algun dia haurem de buscar un baixista pels directes… és un tema que tenim pendent.

Hem sentit que un dels tres és dissenyador gràfic. Ha estat ell qui ha fet tots els dissenys de presentació de la banda?

Correcte. Intentem fer-ho tot nosaltres. Se’ns va acudir fer aquest univers on la
cara no es veu i ens va ajudar una amiga fotògrafa a fer les fotos i nosaltres les vam retocar. Ens agrada que fins el més mínim detall formi part del projecte.

NINOT – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

El passat 2019 vau publicar el vostre primer EP Casa, amb 6 temes d’un estil pop, certament despreocupat, i amb tocs d’electrònica. Com ha estat la rebuda? L’heu pogut presentar en directe, en aquest any tan complicat?

La veritat que per ser el nostre primer treball estem contents. Ha tingut una bona rebuda i als concerts hi ha hagut bona energia. Teníem uns 12 bolos programats per presentar l’EP Casa que al final han quedat en 8… Però bé. Estem contents, ja que hem pogut tocar en sales mítiques com l‘Heliogàbal i hem pogut compartir escenari amb El Petit de Cal Eril a l’últim concert que vam fer a Sitges.

Vau fer-ne una edició, d’aquest curta durada, en format cassette per fer-li un
homenatge a la música en físic. D’on va sorgir la idea?

Ens feia il·lusió tenir un testimoni físic d’aquest EP i, com que som fills dels 80, vam
decidir fer-nos un homenatge fent una tirada petita de cassettes per regalar a
amics i vendre als bolos. Coses de romàntics…

Teniu previst treure el vostre llarga durada debut aquest pròxim 2021, de la mà del segell Right Here Right Now: Núvol. Per poder-ho dur a terme, el passat 30 de novembre vau obrir una campanya de micromecenatge a través de Verkami, per poder recaptar fons. Què us ha portat a tirar per aquest camí? Com són les recompenses que oferiu?

A causa dels bolos que ens van caure ens hem quedat una mica coixos de
finançament, ja que reinvertim el que guanyem de la música en la pròpia música.
Aquest primer LP creiem que és una bona oportunitat per editar-lo en CD i
vinil, i fer alguna cosa de marxandatge de forma que als bolos puguem oferir quelcom més a la gent que li interessi la nostra música. Les recompenses són el mateix disc en CD o vinil, totebags i entrades pel concert de presentació que esperem fer a la primavera del 2021 a Sitges.

A què sonarà aquest nou disc? Serà una continuació del fil musical obert amb Casa, o escoltarem un so nou?

Esperem que sigui una evolució, si no malament… [riuen] La sonoritat serà una continuació del que vam fer amb l’EP anterior. Tot més pausat i més endreçat. Treballar aquest cop amb en Jordi Casadesús també ens ha donat una maduresa i una nitidesa en el so que ha fet que la feina maduri. I l’experiència de gravar amb ell al seu estudi ha sigut brutal. Sense deixar de banda que estem mesclant amb en Panxii Badii que ho posa tot a lloc. Ens sentim superafortunats de poder comptar amb ells per fer aquest disc.

Com és que heu decidit publicar el disc ara, tot i la situació que ens envolta?

Bona pregunta… [riuen] Vam començar l’aventura abans que el famós bitxo entrés a les nostres vides. Vam gravar els primers 6 temes el febrer del 2020 i llavors tot se’n va anar a norris. Potser no és el millor any per publicar un disc, però la música i la cultura no han de parar. És una necessitat bàsica per a l’ésser humà. I, tot i no saber si podrem presentar aquest disc com cal, tenim moltes ganes que la gent el pugui escoltar.

MERXANDATGE DE NINOT – Imatge de les recompenses del verkami.

Teniu pensat portar aquest nou àlbum en directe? Recuperareu l’EP Casa en algun dels concerts?

I tant! Tenim moltíssimes ganes de tocar! De fet, fem cançons per poder tocar en
directe, ja que és on tot cobra sentit. I sentir l’energia de la gent als concerts és brutal.
Estem preparant el nou directe, ja que fins ara fèiem alguna versió de grups que ens agraden, però ara ja tindrem un bolo 100% Ninot on tocarem el disc nou i alguns temes de ‘Casa’.

Finalment, amb quina cançó pròpia descriuríeu Ninot?

Doncs potser una que podreu escoltar aviat, si tot va bé… Es diu L’animal.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Anabel Lee: “Continuem sent amos del nostre propi discurs”

ANABEL LEE – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

#AvuiSona Anabel Lee, un grup novell de punk-pop, new wave i post-punk dels 80, tot passat per un filtre actual. La banda, que també té referents de la música indie nacional, ens presenta el seu nou single, La mejor canción del año.

Abans de publicar els singles del nou disc vau realitzar dues versions que han
tingut força repercussió: “Comprada” de Marisol i “Enchochado de ti” de Don
Patricio. Els dos temes, que difereixen molt entre ells, s’allunyen, en principi, de l’estil de música que presenteu com a grup. Per què vau triar aquests
específicament? Esteu contents amb el resultat?

Volíem provar-nos a nosaltres mateixos que les etiquetes no tenen massa sentit avui dia i que la música pot transcendir l’artista. Volíem enfrontar-nos a aquestes cançons com si fossin composicions pròpies, però amb la versió de Pepa Flores vam voler fer-li un homenatge.

Quines són les vostres influències en l’àmbit musical?

L’indie i el noise dels 90, el punk i el post punk dels 80 en UK. També l’escena més
alternativa actual, encara que algunes són cada cop més mainstream. Ens posa molt contents veure que bandes com Idles o Viagra Boys són cada dia més conegudes i poden viure de la música.

ANABEL LEE EN FORMAT ANIMACIÓ – Fotograma del clip del cover Enchochado de ti

El video d’animació que acompanya Enchochado de ti el va realitzar l’Albert
Perdices, baixista de la banda. El videoclip de Cabezas de cartel, rodat en
VHS, compta amb la direcció d’en Víctor, el cantant principal. Aquests fets ens
demostren que la banda està molt compromesa amb la filosofia de Do It
Yourself
, ja que la imatge continua sent 100% homemade. A què és degut?
Teniu la sensació que així controleu més la imatge del que és Anabel Lee?

Sempre hem concebut Anabel Lee com un projecte transversal que es recolza en
l’audiovisual. En Víctor i l’Albert tenen molt clara aquesta filosofia DIY. A més a més, són cineastes, així que té molt de sentit cedir-los aquest control. Podem continuar sent amos del nostre propi discurs.

Sobran defectos” va ser el primer single del nou disc. En ell, critiqueu la
masculinitat tòxica que tenim en la nostra societat. Sent un grup format
únicament per nois, heu sentit la pressió d’encaixar en aquest patró dissenyat per altres? Mulleu-vos: quins són els vostres pitjors defectes?

Mai hem sentit cap mena de pressió, ens cuidem de continuar sent lliures per a poder expressar el que sentim i estem envoltats per un equip que comparteix el nostre ideari. Continuem aprenent, perquè ens queda moltíssim per aprendre, i som coneixedors que queden molts deutes per igualar. Tenim una responsabilitat i continuarem cantant algunes coses. Pot ser que aquest sigui el nostre principal defecte: som incapaços de romandre callats i no dir el que pensem.

Enguany heu sigut triats “Grup Cases de la Música 2020“. Com us sentiu amb
aquest reconeixement? Com ha estat l’experiència en un any en el qual,
lamentablement, hi ha hagut molts menys concerts que de costum?

Va ser una notícia increïble. A més, van dinamitar diversos estereotips, com que a
Catalunya no pugui guanyar un premi una banda que canti en castellà. Les Cases de la Música han estat clau durant aquest any: el nostre primer any de vida amb tot el que ha acabat passant. Sí que hi ha una cosa que hem trobat a faltar, i és que no hem pogut fer gira pels pobles de Catalunya. Teníem moltes ganes de tocar al Mercat de Música Viva de Vic, per exemple.

ANABEL LEE – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

Sou un grup molt reivindicatiu, com es pot veure tant a les vostres xarxes
socials com a les cançons que canteu. Creieu que en un futur es compondrà
música sobre aquests mesos de confinament i sobre com ha quedat afectada
la cultura?

Ja s’està fent, molts artistes han fet cançons sobre el coronavirus, la nova realitat o
aquest p*** any. Ens sembla molt orgànic. Nosaltres ens hem negat a compondre res sobre aquesta nova realitat, però, perquè estem convençuts que tot passarà, i quan això succeeixi no volem tenir res que ens recordi a la pandèmia, al confinament o a les mascaretes.

De fet, vosaltres anàveu a participar en festivals i a fer concerts com a teloners de diverses bandes. Quina és l’experiència suspesa que us ha fet més llàstima haver d’ajornar?

Vam estar a punt de compartir escenari amb Triangulo de Amor Bizarro a Barcelona, en un festival d’estiu. Sempre recordarem aquesta cancel·lació. També anàvem a tocar al festival Tomavistas de Madrid. Aquesta va ser especialment dura perquè va ser amb pocs dies d’antelació, ja estaven tots els cartells, entrades venudes… I es tractava d’un concert molt important per a la nostra carrera.

Durant aquests mesos heu estat gravant el vostre disc debut de la mà de
Carlos Hernández, que va ser nominat a millor producció musical als Premis
Nim 2020
. Com ha sigut treballar amb ell? Que ens podeu avançar del CD? A
què sonarà?

Com a músics ha sigut brutal. Vam arribar a Madrid amb 11 cançons sota el braç i
moltíssims dubtes. Carlos es va ventilar totes les nostres inseguretats i ens va potenciar al màxim. Estem desitjant tornar. El nostre primer disc sonarà a moltes coses, però creiem que estarà definit per aquesta honestedat de banda nova que posa sobre la taula tot el que té.

Finalment, si haguéssiu de triar un tema propi que us definís com a grup, quin
seria?

Ens és difícil triar, però hi ha una cançó en el disc que creiem que reuneix tot el
que defineix a Anabel Lee. S’anomena “Tardes Muertas” i us emplacem a escoltar-la quan s’estreni el disc.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Entrevista a Jaume Busoms: “M’agradaria poder tornar als escenaris ben aviat”

JAUME BUSOMS. Imatge extreta de l’arxiu del cantant.

#AvuiSona en Jaume Busoms. El músic es defineix a si mateix com un missatge dins de 9 cançons, on està molt cuidada la lletra i la música. En el seu projecte hi ha espai per tots els estils, per tal d’arribar a tothom: rumba, pop, ska, balades…

Als inicis de la teva trajectòria musical, pujaves als escenaris per fer versions de temes coneguts, però més endavant vas decidir fer un gir i començar a compondre. Que va fer que volguessis tocar la teva pròpia música? Quines diferències trobes entre fer versions i tocar les teves pròpies cançons?

En breus farà quatre anys que vaig perdre a una persona molt propera a la que vaig escriure una cançó poc temps després que ens deixés. Aquesta cançó, que està en el disc i es diu “Ets amb mi“, va ser la primera cançó que vaig escriure on hi havia un missatge, no era una “cançó qualsevol”. A partir d’aquí, a totes les cançons que vaig anar escrivint, li vaig donar molta més importància al missatge que hi havia dins les lletres que no pas en l’estil de música (per això hi ha tanta varietat musical); fins que va arribar un punt on vaig decidir que volia ensenyar aquests missatges en forma de cançó a la gent. Aquí va ser on vaig fer el pas de gravar-les en un estudi, en aquest cas Ten Productions, i aventurar-me a què tothom les pogués escoltar.

El canvi de tocar versions de grups coneguts o tocar les meves cançons és molt gran. Vaig parlar amb el grup d’afegir alguna de les meves cançons abans que sortissin, però mirant-ho fredament quedaria molt fora de lloc una cançó que a priori no coneix ningú dins un repertori de cançons famoses, per tant la idea de barrejar cançons pròpies i versions la vam descartar. Òbviament tocar versions t’assegura que la gent canti o balli, ja que són cançons famoses, en canvi, tocar cançons pròpies és més arriscat perquè saps que la gent que hi ha al públic molt probablement no se les sabrà totes, aquí és on has de jugar a interactuar amb el públic, fer-los cantar, deixar anar alguna broma, etc…

Quines són les teves influències musicals?

Totes les meves influències han sigut de música catalana, des de Els Pets i Lax’n’Busto fins a Doctor Prats i Joan Dausà. Són estils molt diferents i suposo que jo he anat agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, en el sentit de poder arribar a fer com el Joan Dausà i només amb la guitarra i el piano fer un concert acústic o com Doctor Prats que fa un espectacle dalt de l’escenari i com a públic no pares de ballar.

JAUME BUSOMS. Imatge extreta de l’arxiu del cantant.

Durant anys vas formar part del moviment d’esplais catalans sent monitor. Fins a quin punt creus que això t’ha influenciat per ser qui ets avui, tant personalment com musicalment?

Jo crec que ha influenciat quasi un 100% en la meva vida. Gràcies a entrar a l’esplai
vaig començar a tocar la guitarra, a compondre les primeres cançons per les colònies i altres activitats i, més personalment que musicalment, a veure que el que m’interessava a mi era la docència. I tot haver estudiat arquitectura, he acabat
treballant a una escola de música.

També haig de dir que hi ha una cançó al disc, “Una història nostra”, que està
inspirada en una experiència que vaig tenir a unes colònies, on veus que els nens
tenen moltes coses a ensenyar-nos!

El juny del 2020 va fer un any que vas publicar “Aire Salat“, el teu primer single. Quin balanç faries d’aquest últim any?

El feedback de la cançó va ser molt bo. La vam treure a principis d’estiu i la cançó està inspirada en Calella de Palafrugell, és molt fresca, animada… I és la que ha tingut més ressò de tot el disc.

L’any estava anant molt bé, vam treure dos singles més, Ungaià i Ets amb mi i els
preparatoris per la sortida del disc estaven tots a punt, però just el dia de la sortida, el divendres 13 de març, ens van tancar a tots a casa… Això va fer que un any que semblava que havia de ser perfecte, es torcés una mica musicalment parlant.

La publicació del teu primer disc, L’aire que respiro, va coincidir pràcticament amb el confinament domiciliari provocat per la COVID-19. Aquest fet ha provocat que la promoció del disc fos diferent? Creus que ha sigut beneficiari o perjudicial?

Òbviament que ha provocat que fos diferent, ja que el feedback que amb Aire salat
tenia cara a cara amb la gent, amb el disc tot va ser per xarxes socials. Tot i sé bo, va arribar a molta menys gent, es van haver d’anul·lar tots els concerts de presentació i clarament va ser perjudicial.

JAUME BUSOMS. Imatge extreta de l’arxiu del cantant.

Durant els mesos d’abril i maig vas realitzar concerts en format acústic per les xarxes socials, principalment al teu perfil d’Instagram. Que et va portar a realitzar-los? Quina sensació t’emportes d’ells?

Durant aquells mesos hi va haver moltes iniciatives de fer directes tocant, jo hi vaig
participar perquè qui ho organitzava es va posar en contacte amb mi per Instagram, i després de participar-hi vaig seguir-ho fent perquè normalment a casa meva estic jo amb la guitarra tocant i vaig pensar que ara que no es podia sortir, potser a algú li faria gràcia veure una estona de directe cantant versions i cançons meves (així també es donaven a conèixer) i mínimament et distreus una mica. De fet, de tant en tant encara faig algun directe quan assagem amb la banda.

El 20 de juliol de 2020 vas presentar una remasterització del teu single, Aire Salat, en una versió en format duet amb en Gerard Aledo. Com va sorgir la idea? Com ha estat l’experiència de treballar amb ell?

La veritat és que segueixo el Gerard des de fa molt temps, abans que comencés el
projecte que està fent en solitari, i bàsicament va sorgir de veure una publicació a
l’Instagram. Ens vam posar en contacte, li vaig explicar la idea, es va escoltar la cançó i en veure que se sentia còmode cantant-la i que era del seu estil vam decidir tirar endavant i el resultat ha sigut espectacular.

El Gerard és un artista molt professional, molt bo cantant i treballant, però m’enduc més les xerrades que tenia amb ell abans d’anar a l’estudi a gravar o a assajar. M’ha donat molts consells i m’ha fet veure moltes coses que quan ets novell en aquest món no les veus.

La crisi de la COVID-19, i la conseqüent crisi econòmica, està afectant molts
sectors. El cultural és un dels que en surt més mal parat. Com t’està afectant a tu i al teu projecte?

Ara mateix, com tots els artistes, tant els més grans com els més petits, estic
sense concerts. Sense poder ensenyar el que he creat. Sense poder gaudir el que és estar dalt de l’escenari i veure com la gent ve a escoltar les teves cançons. Bàsicament, estic vivint de la feina que tinc a l’escola de música.

Quins propòsits musicals tens pensats en un futur a curt termini?

Tot és molt incert i no sabem cap on anirà la cosa. Ara per ara jo segueixo component, però de moment el segon disc encara el veig molt lluny. El que m’agradaria és poder tornar als escenaris ben aviat i quan la cosa vagi tornant a agafar forma ja anirem traient coses noves.

Finalment, si haguessis de triar un tema propi que definís Jaume Busoms, quin seria?

Tots els temes defineixen un trosset de Jaume, però ara mateix triaria “El temps”. I, per ser més exactes, triaria la versió acústica que fem als concerts. L’original parla
més d’aprofitar el temps i que només un mateix pot triar el futur des d’un punt de vista divertit i “marxós“. La versió acústica parla de valorar-lo, que en el moment en què estem és el més important.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona