Entrevista a Jaume Busoms: “M’agradaria poder tornar als escenaris ben aviat”

#AvuiSona en Jaume Busoms. El músic es defineix a si mateix com un missatge dins de 9 cançons, on està molt cuidada la lletra i la música. En el seu projecte hi ha espai per tots els estils, per tal d’arribar a tothom: rumba, pop, ska, balades…

Als inicis de la teva trajectòria musical, pujaves als escenaris per fer versions de temes coneguts, però més endavant vas decidir fer un gir i començar a compondre. Que va fer que volguessis tocar la teva pròpia música? Quines diferències trobes entre fer versions i tocar les teves pròpies cançons?

En breus farà quatre anys que vaig perdre a una persona molt propera a la que vaig escriure una cançó poc temps després que ens deixés. Aquesta cançó, que està en el disc i es diu “Ets amb mi“, va ser la primera cançó que vaig escriure on hi havia un missatge, no era una “cançó qualsevol”. A partir d’aquí, a totes les cançons que vaig anar escrivint, li vaig donar molta més importància al missatge que hi havia dins les lletres que no pas en l’estil de música (per això hi ha tanta varietat musical); fins que va arribar un punt on vaig decidir que volia ensenyar aquests missatges en forma de cançó a la gent. Aquí va ser on vaig fer el pas de gravar-les en un estudi, en aquest cas Ten Productions, i aventurar-me a què tothom les pogués escoltar.

El canvi de tocar versions de grups coneguts o tocar les meves cançons és molt gran. Vaig parlar amb el grup d’afegir alguna de les meves cançons abans que sortissin, però mirant-ho fredament quedaria molt fora de lloc una cançó que a priori no coneix ningú dins un repertori de cançons famoses, per tant la idea de barrejar cançons pròpies i versions la vam descartar. Òbviament tocar versions t’assegura que la gent canti o balli, ja que són cançons famoses, en canvi, tocar cançons pròpies és més arriscat perquè saps que la gent que hi ha al públic molt probablement no se les sabrà totes, aquí és on has de jugar a interactuar amb el públic, fer-los cantar, deixar anar alguna broma, etc…

Quines són les teves influències musicals?

Totes les meves influències han sigut de música catalana, des de Els Pets i Lax’n’Busto fins a Doctor Prats i Joan Dausà. Són estils molt diferents i suposo que jo he anat agafant una mica d’aquí i una mica d’allà, en el sentit de poder arribar a fer com el Joan Dausà i només amb la guitarra i el piano fer un concert acústic o com Doctor Prats que fa un espectacle dalt de l’escenari i com a públic no pares de ballar.

Durant anys vas formar part del moviment d’esplais catalans sent monitor. Fins a quin punt creus que això t’ha influenciat per ser qui ets avui, tant personalment com musicalment?

Jo crec que ha influenciat quasi un 100% en la meva vida. Gràcies a entrar a l’esplai
vaig començar a tocar la guitarra, a compondre les primeres cançons per les colònies i altres activitats i, més personalment que musicalment, a veure que el que m’interessava a mi era la docència. I tot haver estudiat arquitectura, he acabat
treballant a una escola de música.

També haig de dir que hi ha una cançó al disc, “Una història nostra”, que està
inspirada en una experiència que vaig tenir a unes colònies, on veus que els nens
tenen moltes coses a ensenyar-nos!

El juny del 2020 va fer un any que vas publicar “Aire Salat“, el teu primer single. Quin balanç faries d’aquest últim any?

El feedback de la cançó va ser molt bo. La vam treure a principis d’estiu i la cançó està inspirada en Calella de Palafrugell, és molt fresca, animada… I és la que ha tingut més ressò de tot el disc.

L’any estava anant molt bé, vam treure dos singles més, Ungaià i Ets amb mi i els
preparatoris per la sortida del disc estaven tots a punt, però just el dia de la sortida, el divendres 13 de març, ens van tancar a tots a casa… Això va fer que un any que semblava que havia de ser perfecte, es torcés una mica musicalment parlant.

La publicació del teu primer disc, L’aire que respiro, va coincidir pràcticament amb el confinament domiciliari provocat per la COVID-19. Aquest fet ha provocat que la promoció del disc fos diferent? Creus que ha sigut beneficiari o perjudicial?

Òbviament que ha provocat que fos diferent, ja que el feedback que amb Aire salat
tenia cara a cara amb la gent, amb el disc tot va ser per xarxes socials. Tot i sé bo, va arribar a molta menys gent, es van haver d’anul·lar tots els concerts de presentació i clarament va ser perjudicial.

Durant els mesos d’abril i maig vas realitzar concerts en format acústic per les xarxes socials, principalment al teu perfil d’Instagram. Que et va portar a realitzar-los? Quina sensació t’emportes d’ells?

Durant aquells mesos hi va haver moltes iniciatives de fer directes tocant, jo hi vaig
participar perquè qui ho organitzava es va posar en contacte amb mi per Instagram, i després de participar-hi vaig seguir-ho fent perquè normalment a casa meva estic jo amb la guitarra tocant i vaig pensar que ara que no es podia sortir, potser a algú li faria gràcia veure una estona de directe cantant versions i cançons meves (així també es donaven a conèixer) i mínimament et distreus una mica. De fet, de tant en tant encara faig algun directe quan assagem amb la banda.

El 20 de juliol de 2020 vas presentar una remasterització del teu single, Aire Salat, en una versió en format duet amb en Gerard Aledo. Com va sorgir la idea? Com ha estat l’experiència de treballar amb ell?

La veritat és que segueixo el Gerard des de fa molt temps, abans que comencés el
projecte que està fent en solitari, i bàsicament va sorgir de veure una publicació a
l’Instagram. Ens vam posar en contacte, li vaig explicar la idea, es va escoltar la cançó i en veure que se sentia còmode cantant-la i que era del seu estil vam decidir tirar endavant i el resultat ha sigut espectacular.

El Gerard és un artista molt professional, molt bo cantant i treballant, però m’enduc més les xerrades que tenia amb ell abans d’anar a l’estudi a gravar o a assajar. M’ha donat molts consells i m’ha fet veure moltes coses que quan ets novell en aquest món no les veus.

La crisi de la COVID-19, i la conseqüent crisi econòmica, està afectant molts
sectors. El cultural és un dels que en surt més mal parat. Com t’està afectant a tu i al teu projecte?

Ara mateix, com tots els artistes, tant els més grans com els més petits, estic
sense concerts. Sense poder ensenyar el que he creat. Sense poder gaudir el que és estar dalt de l’escenari i veure com la gent ve a escoltar les teves cançons. Bàsicament, estic vivint de la feina que tinc a l’escola de música.

Quins propòsits musicals tens pensats en un futur a curt termini?

Tot és molt incert i no sabem cap on anirà la cosa. Ara per ara jo segueixo component, però de moment el segon disc encara el veig molt lluny. El que m’agradaria és poder tornar als escenaris ben aviat i quan la cosa vagi tornant a agafar forma ja anirem traient coses noves.

Finalment, si haguessis de triar un tema propi que definís Jaume Busoms, quin seria?

Tots els temes defineixen un trosset de Jaume, però ara mateix triaria “El temps”. I, per ser més exactes, triaria la versió acústica que fem als concerts. L’original parla
més d’aprofitar el temps i que només un mateix pot triar el futur des d’un punt de vista divertit i “marxós“. La versió acústica parla de valorar-lo, que en el moment en què estem és el més important.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona