#AvuiSona Deké, el nou projecte musical d’en Kevin Delepaut, que acaba d’estrenar EP. El projecte manté l’essència de la rumba barrejada amb altres estils com el rock de pal. Però, per Delepaut, si alguna cosa defineix les seves composicions és que sonen a sentiment i sinceritat.
En Kevin Delepaut, compositor, vocalista i guitarra del projecte, va marxar a viure una temporada a Chiclana de la frontera, Andalusia, per trobar la inspiració. Creieu que la vostra música seria molt diferent si no haguéssiu realitzat aquest viatge?
La música, el que és l’essència i les influències inicials, sempre estan allà. Però sí que és veritat que en aquest viatge s’hi han afegit altres influències que m’han aportat molt, com Navajita Plateá o el Kanka, entre d’altres. Tots ells m’han obert la ment per veure la música d’una manera més àmplia. El mateix em va passar amb dos amics que vaig conèixer allà, que m’han aportat ritmes i melodies noves.
D’altra banda, anar a Chiclana m’ha permès plasmar sentiments amb lletres que potser aquí no hagués trobat.
D’on sorgeix la vostra passió per la música?
La passió per la música sorgeix de grups com Estopa o Los Delinqüentes, que ja els cantava de ben petit. A la vegada, també hi ha hagut grups locals m’han fet veure que és possible fer música un mateix i versionar cançons. Ara faig el que fa sis anys creia que seria impossible.
Per què Deké com a nom artístic del projecte? Té alguna influència Diké, personatge mitològic grec que és la personificació de la justícia en el món humà?
La veritat és que no vaig anar tan enllà. [riu] Deké sorgeix del meu cognom francès, Delepaut. La majoria de gent no el sap pronunciar i em pregunten “Kevin De què?” Això es va quedar en Deké.
Quines són les vostres principals influències com projecte musical?
Les nostres principals influències, com ja he dit abans, són Estopa, Los Deliqüentes o Juanito Makandé… Ens inspiren els estils que vénen derivats de la música flamenca.
Tot i que Deké sorgeix de la inquietud que sentiu cap a la rumba, en el vostre primer EP, Otra historia más, podrem sentir altres estils musicals. Explica’ns quins?
Sí! Al llarg de l’EP es poden escoltar ritmes de rock de pal i mitges bulerías. També hi ha una miqueta de reggae i ska…
Creieu que publicar el vostre primer EP i iniciar-vos com a músics en uns moments amb tanta incertesa en el món cultural pot jugar-vos una mala passada?
La veritat és que m’ho he plantejat, però intento no donar moltes voltes. De fet, tampoc he pogut experimentar treure un projecte en una època millor, així que no ho puc comparar.
De quina manera es podrà gaudir en directe de la música de Deké?
Ara mateix, com hem dit, la situació de música en directe està complicada. Aprofitarem aquests temps per treballar perquè, quan puguem sortir, estiguem preparats.
Teniu pensat treure un llarga durada en un futur pròxim?
Ens hem deixat uns quants temes a la recambra, la veritat, perquè sí que ens agradaria fer un llarga durada.
Primer, però, deixarem pair aquest EP. En ell, hem posat molt d’amor i creiem que és important deixar que aquest projecte vagi corrent.
Si haguéssiu de triar una cançó vostra que us defineixi al 100%, quina escolliríeu?
La veritat és que totes són molt sinceres i sentides en primera persona. Això fa que sigui molt complicat quedar-se només amb una.
Però, hi ha un tros de la cançó del single Otra Historia Más que defineix perfectament qui sóc, un músic de carrer:
Ya lo ves, toco sin saber
Canto sin afinar y a mí que más me da
Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona
Avui Sona 