14 passos per formar un grup de música

Es pot formar un grup de música de moltes formes diferents i de fet no tots els grups musicals ja existents han començat els inicis de la seva formació de la mateixa manera. Ara sí, és força evident que la major part de vegades un grup s’ha format perquè a algú (normalment algú aficionat a la música) se li ha acudit la idea de muntar un grup de músics i tocar conjuntament; moltes vegades amb l’objectiu d’arribar a destacar dins del món de la música o, simplement, per tenir el grup com a hobby.

Tot i això, aquests 14 passos que s’explicaran a continuació poden servir de guia a l’hora de començar a engegar els motors d’un nou projecte musical:

1. DECISIÓ DE CREAR I FORMAR UN GRUP

Aquest seria el primer pas. Seria el pas inicial, que he esmentat abans, i que generalment és el pas pel qual molts dels grups del moment comencen o han començat.

Consisteix en el sorgiment de la idea de formar un grup musical per part d’una persona, que després pot ser que tan sols la guardi dins de la seva ment (i que retingui la idea, tan sols, com a una il·lusió) o bé que la comparteixi amb altres persones (amics o amigues, normalment) i es comenci a tirar endavant la idea inicial.

2. MOTIVACIÓ I UN PERQUÈ PER FORMAR UN GRUP

A part de la idea inicial, esmentada anteriorment, s’ha de tenir una motivació, prèvia i posterior al sorgiment de la idea, per convertir el pensament de formar un grup de música en un fet.

Per tant, és essencial tenir motivació per tirar endavant la idea de crear un grup musical i afrontar els problemes inicials amb positivitat, per no rendir-se a la primera de canvi.

És molt important no perdre la motivació a l’hora d’estar en un grup i, sobretot, que l’estil de música i l’ambient del conjunt sigui l’adequat a la forma de ser de cada membre de la banda. Si es passa per alt aquest fet, el grup pot arribar a perdre la seva raó de ser, i com a conseqüència es pot perdre la motivació envers estar o formar un grup de música.

3. ADHESIÓ DE MEMBRES A LA BANDA MUSICAL

Un dels passos més importants, i de vegades un dels passos més complexos.

Adquirir els membres d’un grup des d’un inici no és gens fàcil. Pots formar el grup amb amics, familiars, o fins i tot amb gent que en un principi no coneixes i que hi has aconseguit contactar a través d’anuncis o bé a través de recomanacions.

Potser a vegades el més difícil no és trobar membres per formar un grup de música; sinó trobar els adequats. I quan dic adequats ens referim al fet que tots ells s’avinguin a l’estil de música que es vulgui reproduir amb el grup, que siguin fidels a la banda musical, que no esdevinguin una trava pel grup (en el sentit que no és recomanable que en un grup sempre hi hagi algú que no tingui suficient empatia, que vagi a la seva, que creï mal ambient…).

A l’hora de parlar del que fa referència a les instrumentacions escollides per formar un conjunt, aquestes depenen, en gran part, de l’estil de música que es vulgui tocar. És recomanable escollir els instruments més idonis per a cada estil, tot i que això és una acció molt lliure, ja que cada agrupació és, en el fons, qui decideix quins instruments hi vol posar i quins no.

De fet, a continuació exposarem un seguit d’instruments que serien recomanables per un grup dels estils següents:

  • Rock’n’Roll: Bateria, Baix, Guitarra, Veu
  • Hard Rock: Bateria, Baix, Guitarra (recomanable x2), Veu
  • Heavy Metal: Bateria, Baix, Guitarra (recomanable x2), Veu
  • Pop-Rock: Bateria, Baix, Guitarra, Teclats, Veu
  • Indie Rock: Bateria, Baix, Guitarra, Veu
  • Rithm’n’Blues (R & B): Bateria, Baix, Guitarra, Teclats, Saxofon, Veu
  • Jazz: Bateria, Contrabaix (Baix elèctric, a vegades), Guitarra, Piano, Trompeta, Trombó, Saxofon (instruments de vent), Veu (opcional) [també depèn del tipus de Jazz]
  • Ska: Bateria, Baix, Guitarra, Teclats, Trompeta, Trombó/Saxofon, Percussió, Veu
  • Reggae: Bateria, Baix, Guitarra, Percussió (sobretot Congues), Veu
  • Punk: Bateria, Baix, Guitarra, Veu
  • Country: Bateria, Baix, Guitarres (més d’una, i sobretot acústiques i espanyoles), Banjo, Teclats, Harmònica, Violí, Veu
  • Rumba: Bateria, Baix, Guitarra espanyola/acústica, Teclats, Percussió, Secció de vents, Veu

Com hem dit abans, però, això tan sols és una recomanació orientativa per formar un grup de música dels estils anteriors; i remarco orientativa, ja que, com bé he dit abans, cada grup té, en el fons, el seu propi estil i la seva pròpia essència i cadascú és lliure de constituir el grup amb aquells instruments que es creguin necessaris.

4. ACONSEGUIR UN LOCAL I MATERIAL D’ASSAIG.

Aconseguir un local i material d’assaig és una de les facetes més “problemàtiques” per tirar endavant un grup de música.

Per assajar en correctes condicions i de forma adequada és necessari disposar d’instruments i d’un equip de so (que en un principi pot ser llogat o prestat, però que a mesura que el grup avança, i s’ho pot permetre, seria recomanable comprar-ne un propi del grup) que és una de les coses més necessàries en un grup; sobretot perquè a vegades, depenent del grup, hi ha instruments que s’han d’amplificar a través d’altaveus i han de passar per una taula de so (com pot ser el cas del piano, la veu, els instruments de vent…).

El tema del local ja és més complex, ja que depèn molt de la zona on s’estigui situat. Si un té la sort que al seu poble/ciutat faciliten unes sales d’assaig de forma gratuïta o pagant certs diners cada sessió/setmana/mes/any, millor; però si l’ajuntament del seu poble/ciutat no dóna suport a aquest tipus d’activitats, s’haurà de buscar la vida intentant trobar algun local a prop de la zona, que sigui mínimament adequat i en condicions per poder assajar. Això últim és més difícil de trobar, ja que aconseguir un local adequat (i quan dic adequat ens refererim al fet que estigui insonoritzat, apte pel grup, que no molesti al veïnat…) requereix tenir contactes que et puguin facilitar la cerca de l’espai requerit, que se’n pugui trobar algun a prop de la zona de residència del conjunt, que no costi massa diners de lloguer o de compra… Tot i això, si el grup s’esforça i promet, pot ser que sigui més ajudat per part de l’ajuntament, associacions de músics joves (com en el cas de: “La Palmera Torta” de Sitges)…

Ara, però, si algú del grup pot disposar d’un espai propi que ja té (com podria ser el cas d’alguna masia als afores d’un poble/ciutat), que no molesti i no requereixi dur a terme grans desplaçaments, farà que el grup tingui un punt a favor per tirar endavant el conjunt musical.

5. TENIR CONTACTES “MUSICALS” I UNA MÚSICA QUE TOCAR

És important aconseguir conèixer gent, ambientada en el món de la música (o no necessàriament) que tingui ganes i voluntat per ajudar.

Com més contactes es tinguin dins d’aquest món, més fàcil serà aconseguir concerts, “bolos”, equips de so, instruments, locals d’assaig… Ara, però, s’ha de ser educat i guanyar-se certa confiança amb aquests contactes, perquè vulguin ajudar amb la majoria de coses que els demanis.

A la vegada, és important començar a establir un repertori en concret, sigui amb versions o amb alguna cançó de composició pròpia.

6. FER PROMOCIÓ DEL GRUP.

Per donar a conèixer un grup és molt important fer promoció d’aquest. Hi ha moltes formes de fer-ne:

  • A la vegada, és important començar a establir un repertori en concret, sigui amb versions o amb alguna cançó de composició pròpia.A través d’Internet i de les Xarxes Socials: Aquesta potser és la forma de promoció més comuna, ara per ara, i que ha sorgit recentment. Consisteix a fer pàgines web pròpies del grup; fer pàgines de Facebook, Twitter, Instagram… en general, a diverses xarxes socials perquè el grup pugui ser seguit per tots aquells que vulguin. A la vegada, serà en aquest espai on es penjaran totes les novetats del conjunt musical, els esdeveniments en els quals el conjunt participi o anuncis…
  • A través de la premsa local: Publicant articles o anuncis del grup als diaris o revistes del poble/ciutat, aconseguir entrevistes…
  • A través de la radio o televisió local: A mesura que el grup es va fent més popular pel poble/ciutat es pot intentar aconseguir entrevistes a la ràdio o a la televisió d’àmbit local, o que anunciïn algun dels concerts o actes del grup.
  • Que el grup s’ofereixi per fer concerts gratuïts o benèfics: Fer concerts de forma gratuïta i col·laborar sense ànim de lucre en diversos actes festius de bars, de l’ajuntament…, alhora que fer concerts benèfics i voluntaris, dóna una bona imatge al grup i fa que aquest es doni a conèixer. Sense oblidar que d’aquesta manera també es col·labora en diversos projectes, normalment, de caràcter social, i això permet donar veu a certs col·lectius i problemàtiques socials i sanitàries, entre d’altres.
  • MERCHANDISING: Fer samarretes, cartells del grup, adhesius i altres coses que cridin l’atenció a la gent i que ajudi a la seva promoció.
  • Donar-se a conèixer a les escoles/instituts de la zona: Fer-se conèixer amb tot penjant cartells a les escoles/instituts, participant en les festes de final de curs d’aquests/es, fent actuacions voluntàries en alguna celebració de l’escola/institut de la zona…
  • Participar en diversos concursos de música: Participar en alguns concursos de música obre les portes a què el grup es faci més popular, ja que, tant si el guanyes com si no el guanyes, el nom del conjunt ja serà conegut per la gent que hagi anat a veure aquest concurs/festival i això ajudarà al fet que es posi de moda durant un temps (i si el grup fa una bona actuació, pot ser que comenci a guanyar els seus primers seguidors i que el conjunt musical sigui recordat amb bona impressió). Uns bons exemples en podrien ser el “SONA 9” i el “Sons de la Mediterrània”.

7. ASSAJAR, ASSAJAR I ASSAJAR

Assajar, assajar i assajar. Pas molt essencial i evident, però que a vegades queda un xic oblidat per culpa de prestar més atenció a altres passos més secundaris. De fet, podríem dir que és el pas, potser, més important de formar un grup de música, i un dels més essencials per fer que aquest tingui continuïtat, ja que s’ha d’assajar força si es volen obtenir uns bons resultats (sobretot perquè cal no oblidar que la part musical és la més important en un conjunt de música).

Per tant, s’ha de tenir paciència i trobar hores que vagin bé a tots els components del grup. També aniria força bé assignar un dia a la setmana per assajar, i tres dies (més o menys) d’assaig abans d’un concert. És important, quan tens un concert o una actuació, preparar-ho bé, per evitar errors durant el directe (que és quan un grup de música demostra més la seva qualitat i on es guanya més els seguidors i els fans).

També cal remarcar que a mesura que el grup avança és recomanable anar millorant l’equip de so i llogar un local per assajar en les millors condicions possibles. Però sobretot, repeteixo, la clau en un grup és assajar, assajar i assajar.

8. CREATIVITAT PER COMPONDRE MÚSICA NOVA

Aquest pas és tan sols una recomanació. A mesura que va passant el temps, és convenient començar a fer temes propis, en lloc de fer masses covers/versions de cançons ja existents (d’altres grups). Tenir creativitat per compondre lletres, melodies, cançons… és un avantatge per començar a fer cançons pròpies del grup i que aquest acabi sent conegut pels seus temes, més que per les versions/covers que fa. Això ajudarà a motivar el conjunt i a fer-se conegut per la seva originalitat musical (que hauria de ser fidel a l’estil propi del grup, encara que no sempre és necessari).

És idoni que les lletres de les cançons pròpies del grup siguin de diversos temes en general (depenent del que el grup vulgui transmetre); com per exemple: expressar experiències personals, aspectes de la vida quotidiana/diària, aspectes socials…

També és interessant intentar innovar creant directes/actuacions més originals i espectaculars, a part de fer noves composicions innovadores.

En el cas que no es compti amb les eines necessàries per a poder compondre, es pot tenir present el fet de trobar un tercer que compongui la música de la banda.

9. DEFINIR L’ESTIL PROPI DE MUSICA I D’IMATGE

Definir l’estil propi de música d’un grup és un pas gairebé inevitable, encara que sempre acostuma a anar condicionat pels aspectes personals dels components del grup, en general, o per necessitats de promoció del grup (ja que si es té en compte que el grup vol adaptar-se al mercat de la zona, haurà d’escollir aquell estil de música que estigui més demandat).

Per triar els temes que es volen versionar, o a l’hora de compondre els temes propis el grup, seria adequat tenir clar el tipus de música que es farà. És cert que a vegades hi ha grups que toquen més d’un estil de música, ja que cada grup és lliure de triar l’essència que li vulgui donar a la seva música, però acordar un estil previ pot evitar problemes amb els components del grup o esquivar la seva marxa. Així, doncs, es recomana triar un estil de música que agradi i doni motivació a tots aquells que conformen aquest conjunt musical.

Tot això sense oblidar que també és important establir el tipus d’imatge que es vol donar al públic, com a banda. Si es pretén ser un grup que acompanyi els seus directes amb escenografies, si es vol mostrar la cara més divertida, o la més seriosa, del conjunt… Definir una forma de ser i d’actuar.

10. GRAVAR ELS TEMES PROPIS

Fer temes propis és un pas que requereix bastant inspiració, creativitat, originalitat i atreviment. Perquè el grup comenci a ser reconegut per la seva pròpia música i no pels covers que fa, ha de crear les seves pròpies cançons amb traça per fer-se encara més conegut entre el públic i fer-se un nom propi entre el panorama musical.

Gravar és un factor que requereix tenir forces contactes dins del món de la música que t’ajudin a portar els teus temes en un estudi i que puguin ser gravats sense necessitat de gastar-se un munt de diners (ja que gravar un sol tema en un estudi, i fer-hi la mescla no acostuma a baixar dels 120-150 €, com a molt barat). Si no es tenen els suficients contactes musicals que ajudin a aconseguir fer la gravació d’alguns temes en un estudi un s’haurà d’espavilar fent forces “bolos” per aconseguir diners suficients, agradar a la gent, i poder pagar-se un estudi per gravar. Tot i que sempre queda el fet d’autoenregistrar-se i autoproduir-se la música un mateix, partint de certs coneixements bàsics de producció musical i especificitats del so.

A part de gravar els temes propis, també és recomanable registrar la cançó que s’hagi fet per evitar la còpia d’altres grups o d’altres persones, i perquè aquell tema que s’hagi enregistrat consti com a creació de tal artista o grup de música. Es pot registrar en diverses associacions o simplement aconseguir penjar-ho a una plataforma digital de distribució (com ara “Spotify”) o en algun núvol d’arxius amb Copyright de projectes musicals a Internet. També existeix el Registre de la propietat intel·lectual, que és un departament del Ministeri de Cultura. En ell es du a terme un procediment administratiu per tal de protegir els drets de la propietat intel·lectual dels autors i d’altres titulars de creacions de caràcter literari, científic o artístic i, per tant, es pot fer una sol·licitud per tal de registrar qualsevol tema o àlbum musical propi. Ara, però, no s’ha de confondre amb una Entitat de Gestió (que són les encarregades de gestionar els drets d’explotació, o d’altres de caràcter patrimonial, a diferència del Registre, que tan sols inscriuen drets), amb un Depòsit Legal (que té la funció de recollir la producció bibliogràfica nacional, donant un nombre a cada edició), amb el procediment per posar el símbol © del copyright (que l’autor el pot posar a la seva obra pel sol fet de ser-ne l’autor, des del moment de la creació o per ser el titular dels drets d’explotació de l’obra des del moment que els adquireix) o amb l’oficina del ISMN (International Standard Music Number, que és l’oficina que s’encarrega de posar un número de sèrie a les partitures musicals).

Això (registrar un tema al Registre de la Propietat Intel·lectual), però, també comporta pagar unes tasses en concret. Aquests preus es poden trobar a la pàgina web del Ministeri d’educació, cultura i esport, del Govern d’Espanya (són dades corresponents al 2015).

A Catalunya es poden trobar quatre direccions del Registre de la Propietat Intel·lectual (a les capitals de les quatre províncies): a Barcelona (Registre Territorial), a Girona, a Lleida i a Tarragona (oficines dependents del Registre Territorial). Per més informació podeu consultar aquesta pàgina web.

I per buscar informació general sobre aquest registre, podeu entrar a aqui.

11. TENIR PACIÈNCIA, PERSEVERANÇA, CONTINUÏTAT, ENERGIA I SORT.

Perquè el grup tingui continuïtat, i no es desfaci, s’ha de tenir molta paciència i prendre’s les coses amb calma. No s’ha de córrer massa (encara que alguns concerts fets hagin sortit força bé) i cal evitar que els components del grup pensin que estan a punt d’arribar a ser un conjunt d’alt nivell abans d’hora. Per arribar a ser un grup de renom en aquest món, s’ha de treballar molt, sense necessitat d’estar fent un concert cada dos dies i assajar dia sí, i dia també; sinó que s’ha de prendre seriosament el que es fa, però tocant de peus a terra. Arribar a l’elit de la música és molt difícil i en molt poques ocasions s’hi arriba, així que no es recomana, quan s’està formant un grup o fa poc que aquest està en marxa, apostar-ho tot per ell i deixar de fer altres. És difícil viure completament i únicament de la música, avui en dia. I més, tenint en compte que cada cop està menys considerada per la societat i més retallada. Moltes vegades s’ofereixen pocs diners pels grups als “bolos”, tenint en compte que aquests no han de, tan sols, finançar-se ells mateixos, sinó que han de cobrir les despeses de l’equip de so, del tècnic de so, del transport (en cas que el “bolo” aconseguit no es trobi a la zona de residència del grup)…

Un altre factor important en un grup és tenir bona sort, que les coses surtin bé i ser positiu (que també es força important, ja que de vegades la negativitat pot fer que el grup no tiri endavant i acabi caient en situació de “depressió”, malestar o decepció). A més de saber controlar els egos de cada membre i artista. Aquests poden acabar sobrepassant els objectius d’una banda musical.

12. FER VIDEOCLIPS DE LES CANÇONS ENREGISTRADES I MILLORAR ELS ESPECTACLES VISUALS (I ELS DIRECTES ALS CONCERTS).

Fer videoclips de les cançons ja gravades és un pas no essencialment necessari, però sí recomanable. Simplement que es tingui un vídeo o dos al “YouTube” d’alguna de les cançons pròpies ja ajuda a posar-li so i cara a tot aquell qui vulgui contractar el grup per algun “bolo” i ajuda a valorar-ho. Moltes vegades els qui volen contractar un conjunt de música, si no l’han escoltat abans, o no han vist algun vídeo seu, no saben què fer i a vegades això comporta que un altre grup que sí que tingui aquests materials passi pel davant.

Ara, però, un videoclip es pot fer de dues formes: de forma treballada o més simple. Per fer-ho de forma treballada seria recomanable aconseguir que un equip de professionals fessin rodatges i dirigissin el videoclip. Tot i que, això comporta gastar-se certs diners, i moltes vegades un grup musical, en un inici, no s’ho pot permetre; si és així es pot fer de forma més simple, fent gravacions dels assajos, reunions, quedades amb els companys del conjunt… de forma autodidacta o demanant ajuda a algú que estigui disposat a col·laborar, amb una càmera estàndard… Així d’aquesta forma, un cop editat el vídeo amb les recopilacions fetes, es podrà penjar a Internet (YouTube, Vimeo…). D’aquesta manera es podrà mostrar a la gent que vulgui contactar amb el grup, i als seguidors d’aquest, esdevenint, així, com una referència.

Millorar els espectacles visuals i els directes dels concerts abasta des de millorar i comprar un bon equip de llums del grup propi (o llogar-ho), fins a comprar petits sortidors de confeti per donar-li a l’actuació més emoció, embranzida i una bona imatge de cara el públic. Per això, un cop el grup fa uns quants mesos que està “consolidat” es poden començar a fer les següents coses, que no són necessàries, però que ajuden a millorar la imatge i l’espectacle del grup:

  • Fer un logotip de l’agrupació (i triar un nom, si és que encara no s’ha fet, cosa que sí que és necessària).
  • Fer un adhesiu pel bombo de la bateria amb el logotip del grup/nom.
  • Fer una pancarta del grup (amb el nom, el logotip o bé amb un eslògan que identifiqui al grup), per penjar-ho al fons de l’escenari un cop es facin les actuacions (perquè moltes vegades això també provoca que el públic que està mirant i escoltant el concert es fixi amb el cartell i se li quedi el nom/logotip/eslògan del conjunt a la ment).
  • Fer samarretes de promoció amb el logotip/nom/eslògan del grup.
  • Fer cartells de certs concerts i penjar-los pel poble/ciutat on es dugui a terme l’actuació.
  • Comprar sortidors de confeti/serpentines per tirar-los als moments més àlgids de les actuacions en directe.
  • Fer petites “coreografies” perquè segueixi el públic durant l’actuació i que doni més emotivitat i energia mentre s’està tocant una cançó.

13. SER FIDEL A L’ESTIL ESCOLLIT

Un cop el grup va avançant ha de ser fidel a l’estil musical i visual escollit, tot i que tampoc és quelcom imprescindible. Si els temes que crea el conjunt són d’uns certs estils de música semblants, aquest conjunt serà escollit més per unes coses que per d’altres (per exemple si és un grup de rumba, el públic que el seguirà serà un públic obert a escoltar noves creacions de rumba, serà contractat per tocar en diversos bars/restaurants/festes on s’hi avingui aquest estil de música amb l’ambient que aquesta música comporti…). Potser ser fidel a un estil de música (o dos, o tres) i d’imatge tancarà algunes portes però n’obrirà d’altres, que no s’obririen pas si no es fos fidel a un estil de música i toquessis de tot (encara que pot ser que també t’ajudi el sol fet de ser polivalent, ja que a vegades mai se sap).

Això sempre comportarà uns quants seguidors, a la vegada que alguns “haters” (gent a la qual no li agrada un cert conjunt de música). Però a la llarga suposarà una habituació d’un cert públic, que quan vagi a veure els concerts ja sabrà el que va a veure i no s’emportarà sorpreses.

14. GRAVAR EL PRIMER DISC

Aquest pas seria l’últim que assignaria a l’etapa de creació d’un grup musical. Personalment, el moment de treure un disc (si s’han seguit, més o menys, els passos exposats anteriorment) la banda de música es pot considerar, si fa o no fa, “consolidada”. O, si més no, compacte. És el punt que fa que el grup hagi passat una etapa en conjunt i que hagi tingut certes experiències que l’hagin ajudat a créixer. Ara, però, aquest punt pot ser un punt i seguit (si el conjunt continua endavant), un punt i a part (si el grup decideix prendre’s un temps abans de continuar endavant i seguir treballant com a conjunt musical en un futur) o un punt i final (si arran de l’èxit obtingut, a causa de certs problemes o perquè gravar un disc era l’objectiu principal del grup musical, el conjunt es desfà i no segueix endavant).

Pot ser que hi hagi grups que hagin decidit fer un àlbum propi abans de seguir alguns passos abans citats, però jo l’he situat com a últim punt per formar una banda musical, perquè crec que és el moment en què et denotes com a un grup que ja comença a ser alguna cosa més que un grup amateur; i també perquè considero que és el moment en què deixes de ser un grup en formació, per convertir-te en un grup “consolidat” que intenta seguir tira endavant.

En general, aquest conjunt de passos van estar escrits l’any 2016, dins del Treball de Recerca de Batxillerat Com formar un grup de música?, per tal de ser un punt de referència. Cada artista o conjunt musical és lliure de seguir els passos que cregui oportuns i com cregui oportuns. Però llegir aquestes 14 claus pot resultar de certa utilitat per aquells artistes i grups novells que volen iniciar-se dins d’aquest fascinant món, però no saben ben bé com. Diguem-ne que és un seguit de recomanacions personals a partir de l’experiència pròpia i de tots/es aquells/es artistes entrevistats al reportatge homònim realitzat juntament amb aquest treball.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: