ANIMAL Djs: “Tots tenim un animal dintre nostre que hem de deixar sortir”

ANIMAL Djs. Concert a Arbúcies.- Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

Bogeria, Animalada i Festa Major. Així descriu Animal Djs en Pau, el nostre entrevistat d’avui. Tot i que diuen sentir-se més identificats com a punxa discos que com a DJs, presenten uns shows plens de música i disbauxa per dinamitzar les nits de Festa Major

Quan va sorgir aquest projecte? Com va ser?

Vam començar fa vuit anys, i la idea original era dinamitzar les nits en aquells llocs on no hi havia grups de versions, per dir-ho d’alguna manera, o discjòqueis que punxéssin quelcom més que música comercial. El projecte va sortir de forma espontània, a partir de la necessitat que havíem trobat dins de la Comissió de festes de Fornells de la Selva (Girona) de donar veu a música que no estava tan present en l’àmbit dels Djs.

La idea principal era la de muntar un set de discjòqueis disfressats d’animals. Al llarg del temps, de mica en mica, hem anat incorporant coses. De fet, actualment, oferim tres tipus de shows, però el primer que vam organitzar era un que es basava en punxar música disfressat de pingüí. Va ser entre refrescos i canyes que vam decidir anar afegint novetats.

Quines són les vostres referències com a djs?

No hem mirat mai referències pel que fa a discjòqueis. En podríem anomenar uns quants que ens agraden, que són d’aquí, Catalunya, i inclús punxem els seus remixos, però no comptem amb un referent clar amb el qual ens hàgim inspirat prèviament.

L’única premissa que seguim, és que durant les dues hores que dura el nostre show, el més important és que la gent no marxi de la pista, i en el cas que n’hi hagi poca, la fem tornar a entrar perquè es diverteixi.

D’on prové la idea del nom d’Animal? Per què vau decidir anomenar-vos així?

Tot va sortir de forma espontània. Vam dir: “ei, hem de buscar un nom!”, i dins dels molts que van sortir vam triar Animal. Creiem que tots tenim un animal (en el sentit positiu) dintre nostre que de tant en tant hem de deixar sortir, i que a les nits, sigui per l’alcohol o per l’ambient, treu el cap en forma d’alegria i de gresca. Un pot trobar-se a algú que a les 00 h de la nit ballant i passant-s’ho fenomenal, i que a l’endemà al matí estigui treballant a “La Caixa”. No perquè porti esmòquing durant la setmana no pot tenir una part més animal. Així doncs, vam escollir aquest nom, i vam anar polint l’estètica del projecte a poc a poc.

Hem vist que acostumeu a proposar dos tipus d’espectacles que no són ben bé el mateix: Animal Dj i Animal Show. El primer és una proposta en format de discjòquei, mentre que al segon s’hi suma també una escenografia duta a terme per dos animadors. Com és això? A què es deu aquest desdoblament de formats?

En el seu moment vam decidir que volíem fer quelcom més, que no pas un simple espectacle amb un DJ. Teníem ganes de crear i de fer més cosetes, i la idea de muntar tot un show va sortir, de nou, de forma espontània amb la intenció d’aportar novetats en aquest aspecte. Posar música ho pot fer tothom, la gràcia està en aportar diferents idees creatives a partir de tot l’equip que formem Animal DJs, per tal de guanyar interacció amb el públic.

Molts dels que formem part del projecte venim de caus, d’esplais i casals, quelcom que també fa molt a l’hora de plantejar-se un espectacle del nostre estil. A més, hi ha qui és percussionista i pot aportar alguna sorpresa en aquest sentit; un altre que és actor… Tots aquests factors els tenim en compte a l’hora de preparar l’Animal Show.

Quina mena de música acostumeu a punxar?

No ens tanquem en banda. La majoria de música que punxem no és del tot comercial i reggaeton, tot i que també la tenim en compte. Nosaltres intentem captar l’atenció tant de la canalla, com dels pares, com dels avis, encara que la nostra línia de base és la de música festiva, quelcom que costa molt de trobar a les discoteques.

Feu versions, per exemple house, de temes que són molt coneguts pel públic? Com ho feu?

La veritat és que no. En algun cas ho hem arribat a pensar, però la qüestió és que tampoc som productors. La nostra idea principal es basa en posar música i no en crear-la.

Ara, però, és cert que en alguns directes, com els que fem a la sala Yeah de Girona, arribem a mesclar músiques de Festa Major, o cançons clàssiques, amb bases de drum’n’bass. A més, que de tant en tant també punxem remixos que han fet companys, com LoPutoCat.

Heu arribat a compondre algun tema propi? Si és que no, teniu pensat estrenar-vos en aquest àmbit en un futur?

No… Es podria dir que som la diferència del que és el discjòquei convencional. Aquest últim comença punxant en una sala o en un club, produeix una mica, penja aquestes produccions, li surten les primeres actuacions… Nosaltres busquem el contrari, des del primer dia que volíem posar música directament a les Festes Majors. Ens considerem més show que no pas producció.

ANIMAL Djs. Concert a Sant Antoni de Vilamajor – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

Quan esteu en directe, com decidiu quin ha de ser el set-list més adequat per a cada situació? Accepteu peticions del públic?

Nosaltres intentem seleccionar la millor música per al moment i el lloc adequat, perquè tots els pobles en els quals treballem a Catalunya són diferents. No és el mateix anar a punxar al Delta de l’Ebre, que a Lleida, que a Girona. A cada zona funciona més una cosa que una altra. I ens estem moltes hores fent les tries de cançons que ens poden semblar més adequades.

Per exemple, hi ha un poblet de l’Empordà, en el qual acostumem a anar, en el que els agrada molt el punk, sobretot l’antic. Doncs, si aquell dia teníem pensat una sessió més “patxanguera”, ho canviem, perquè sabem que en tal poble gaudiran més amb el punk. Ens adaptem, perquè, al final, si aquell dia poséssim la Rafaela Carrà, el públic no acabaria content.

En relació amb si acceptem propostes del públic, sí, ho fem. Tot i que també s’ha de dir que cada cop és més difícil escoltar o entendre allò que el públic et pugui demanar en un moment en concret, ja que tant els ajuntaments com les comissions treballen molt bé el que és la producció i el discjòquei cada cop es troba més submergit en tal producció. No només punxa música, sinó que no deixa de ser un altre artista, el qual es troba en un escenari, amb balles de separació… És molt més complicat sentir el que crida la gent, a no ser que també t’ho indiquin amb el telèfon mòbil.

Però, sí. Responent a la pregunta, si ens demanen un tema que està en la línia del que nosaltres punxem, aquest el posaríem, i tant que sí. De fet ens agrada que la gent ens demani cançons, sobretot en aquells poblets més petits.

Acostumeu a actuar per Festes Majors majoritàriament? En quines altres ocasions oferiu el vostre show?

El show d’Animal està pensat per a Festes Majors o festes a l’aire lliure. En sales no ho acostumem a fer, tot i que algun cop sí que ho hem dut a terme. Tot i això, sí que tenim bona relació amb algunes sales, i la idea és, un cop al mes, de forma puntual, punxar a la Cabra de Vic, a la Boite de Lleida o a la sala La Mirona de Salt, més enllà de les actuacions que fem amb el set de DJ a la sala Yeah de Girona. A vegades, quan portes un temps sense fer el show en Festes Majors, t’entra un “mono” musical molt gran i tens la sensació que necessites seguir fent espectacle.

Una altra ocasió en la qual punxem de tant en tant, és en els Dijous Universitaris, en els que et pots trobar tant gent de Girona, com de Barcelona, com de Catalunya, com del País Basc, com de Mallorca, o com d’Andalusia. De molts llocs diferents. I això fa que la cultura musical, des del setembre al juny, es modifiqui i que s’acabi donant allò que el públic demana.

En el cas de la música basca, jo ja en punxo de normal. Però és molt “guay”, perquè recordo un cop en el qual hi havia un grup molt mogut d’universitaris d’Euskal Herria que, el primer dia que van entrar en una d’aquestes festes, es van preguntar sorpresos com podia ser que es punxés música basca en tals espais. Els hi sonava com estrany, tot i que ells sabien que era un lloc alternatiu. Això va comportar que ells ens demanessin més música i que en compréssim més. Vam fomentar aquesta interacció i es van acabar convertint en uns habituals de cada dijous. I trobo que això és molt maco. Per la música i per tot en general.

En l’Animal Show, també us acompanyeu d’un fotògrafa que capta els moments més màgics de l’espectacle. Feu algun muntatge amb les fotografies resultants? On es poden trobar?

Fotògraf o fotògrafa, que són freelance i… [riu]. La idea de les fotos és per tal que l’ajuntament pugui tenir l’àlbum fotogràfic d’aquell moment i que les puguin repartir o les puguin penjar al seu portal web. Nosaltres pengem una petita selecció d’unes 50 d’aquestes fotografies sempre al Facebook, i a l’Instagram en pengem unes quantes.

Ara a la web segurament anirem penjant tots els àlbums, però tot té un procés i hi ha molta feina… Tot i això, la idea és aquesta, que puguin tenir alguna cosa més que els pugui servir de record. A nosaltres ens serveix de promoció i de record. Hi ha ajuntaments que no ens ho demanen, i d’altres que sí, però com ja està penjat a les xarxes, la gent va i es busca igualment. Fa vuit anys, la idea original era entregar-ho en CD, ara ja és enviar-ho, és clar…

Ens hem fixat que feu molta gresca incorporant alguns regals que repartiu entre el públic! A part de fer servir sortidors de paperets, què més llanceu?
El nombre exacte de coses que repartim no te’l puc dir, perquè depèn del “bolo” que fem, però llencem uns 200 inflables, més grossos o més petits. A més de centenars de polseres florescents, confeti… No sabria dir-te els quilos de confeti, però… Fa anys, tirant enrere en el temps, inclòs havíem donat fruita: maduixes, plàtans… Però el tema del menjar i de la pintura a la cara cada cop és més complicat i ho hem anat traient. Té la part negativa que no saps mai amb què et pots trobar i per això vam deixar-ho de fer.

Ara, però, no hem parat d’afegir coses noves cada any. El confeti, la polsera i els flotadors inflables són coses que no volem deixar de donar, però sí que ho anem modificant de tant en tant. L’any passat en el show vam afegir màquines de fum vertical. Aquest any havíem d’entrar coses en l’espectacle que no han entrat i que ens les guardarem per la temporada següent…. Cada any anem modificant les sorpreses. Són coses que a la gent li fa gràcia a les 5 de la matinada. A part que, visualment, també és divertit. Altres idees sortiran segur.

Molts cops us disfresseu d’animals en les actuacions, no? Quin significat hi aporteu a aquest fet?
La idea és que, com ens agrada molt fer l’animal i jo crec que a la gent també, un punt clau era treballar l’ideari de la selva. Tot i que reconeixem que un porquet a la selva no quadra… [riu]. Però sí que tots vam interioritzar un personatge animal que hem anat triant. Per exemple, aquest que va de porquet, quan baixa al públic, fa coses de porquet, perquè no sigui només baixar allà i fer-se fotos amb la gent, sinó que també faci xerinola.

És tot bastant fortuït. De fet, tot plegat va sorgir perquè hi havia un amic que tenia una disfressa de pingüí, i nosaltres vam dir que endavant. Si l’hagués tingut de lleó, possiblement s’hagués sortit de lleó. A mesura que han passat els anys, sí que les hem anat triant, les disfresses, basant-nos en la seva comoditat, als seus colors… Però en el seu moment no ho vam pensar gaire, perquè segurament no haguéssim triat blanc i negre, perquè no destaca tant a les fotos. Un rosa queda molt més despampanant, igual que un groc de pollet. Realment, vam triar aquella disfressa de pingüí com la primera perquè era d’una amistat, i perquè són les més còmodes de portar. De fet, hem seguit comprant la mateixa al llarg dels anys, també per no trencar amb la imatge.

Al final, és un espectacle on també hi ha una mica de teatre i de show. Al principi no hi tenia gaire sentit i de mica en mica l’hem anat introduint.

Arran de la crisi en el sector cultural que està provocant la pandèmia de la Covid-19, us heu decidit reinventar i no deixar al públic amb les ganes de festa. Per això heu creat la proposta d’Animal Sobre Rodes! Què és això? Com funcionarà?

És com la cavalcada de reis. Es tracta d’una carrossa musical i animada on la gent està a peu de carrer o als balcons esperant que passem en aquest format… Però, al final té moltes modificacions segons el poble. Tot es pot canviar. La idea és anar de rua, en aquest cas sense que et segueixin. Com que tot això del coronavirus varia molt de pressa, potser en quinze dies acabem fent una rua en la gent ens pugui seguir. Però, ara mateix està pensat perquè la gent estigui als jardins de casa seva, sopant, berenant, fent una cerveseta, amb la família, amb els amics… Nosaltres anirem sobre la carrossa i també a baix d’ella, sempre mantenint les distàncies de seguretat. El confeti es tirarà des de dalt i des de baix, perquè hi hagi una mica d’interacció. Per això també hem fet entrar elements de percussió, que sonaran en determinats moments i en determinades cançons. Per exemple, agafarem temes tan coneguts com We will rock you, de Queen, i hi posarem tal percussió en dues tornades, perquè creiem que pot quedar bé i que a la gent li pot agradar. Així doncs, apareixeran dues persones en format batucada, que faran que el públic amenitzi més i empatitzi amb el que s’està fent.

Ho hem fet per no parar, i seguir aportant cultura als pobles que en demanen, i els quals no poden oferir la mateixa afluència de concerts que anteriorment. També és una forma de donar alegria a totes aquelles persones que han estat treballant durant el confinament, i per aquelles que no, i celebrar-ho conjuntament. Al final és una forma diferent d’oferir cultura, perquè aquesta segueixi estant present. Ens anirem adaptant també una mica a cada poble i cada zona on anem. Si hi anem….

ANIMAL Djs. Show Animal Sobre Rodes – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

També hem pogut observar al web, que aquesta nova proposta es dividirà també en dos formats: Animal Sobre Rodes, i Animal Sobre Rodes + Carrossa. Quina serà la principal diferència?

Al web surt classificat d’aquesta manera, perquè la diferència és que en contractar l’Animal Sobre Rodes + Carrossa, s’està agafant tot el pack, diguem-ne; mentre que la contractació sense la carrossa està pensada per a aquelles poblacions que ja tenen altres carrosses que es puguin aprofitar de Carnaval o d’altres festes. Al final és una qüestió d’adaptació, respectant unes mides mínimes i comptant també amb un tècnic de so, que bé el podem portar nosaltres o bé el poden oferir aquells que ens contractin. D’aquesta manera l’ajuntament o entitat que ens agafin també s’estalvien una part i els hi pot sortir més rentable.

Arribareu a emetre els concerts que feu sobre rodes, a través d’streaming? Com, i en quines plataformes?

Correcte! Això ho derivem a dues empreses potents del sector, de la zona de Girona, i organitzem 3 packs de transmissió diferents depenent del que desitgin aquells que ens han contractat. Inclús, si es donés el cas que a més de nosaltres, tal dia, també hi hagués una altra carrossa que fes ruta, també es podria oferir de gravar-la. La qüestió és que es pot mirar de fer diferents tipus de directes depenent del que s’encomani, i de les possibilitats que ofereixin aquestes empreses audiovisuals amb les quals treballem.

Al final, és donar facilitats, i més en aquests temps. Hi ha molta informació avui en dia per les xarxes, però hi ha una manca de flexibilitat que impedeix, en molts casos, que les coses es puguin realitzar de la forma correcta.

Teniu algun show tancat amb alguna població, ja?

Tenim diverses actuacions aparaulades, i avui mateix estem pendents de tancar-ne un altre per d’aquí a quinze dies. Però tot va molt sobre la marxa. Pensem que, en general, es té por i no se sap com avançarà tot plegat. En tan sols un parell de setmanes tota la situació pot canviar, cap a millor o cap a pitjor. Ara mateix no es poden fer gaires prediccions.

Quina població recordeu amb més carinyo?

Home, malament, malament no ens ho hem passat a cap lloc! Si no, no treballaríem d’això. [riu] Sí que potser hi ha hagut algun poble que ens ha costat més que algun altre, però res, normalment ens sorprenem positivament fins i tot en aquells pobles més petitons.

De Granollers en guardem un bon record! De fet, el vídeo promocional, ple de festa, alegria i diversió, que tenim està gravat allà. La festa que munten està molt ben organitzada i, normalment, quan hi anem a actuar, arribem abans per poder-ne gaudir.

També podem destacar l’espectacle que vam fer a una de les últimes poblacions a les que vam anar: a Sant Jordi de Cercs, el 23 de novembre de l’any passat. Era un concert solidari que el poble va muntar, a través d’una comissió, per una nena petita, i en el que vam compartir escenari amb Els Catarres. Amb aquests últims, la pista del pavelló estava plena de gent, però quan es va acabar es va buidar molt. I aquí ve el més màgic, i és que vam aconseguir tornar a portar gent a la pista a força de posar un “hit” darrere un altre. Tothom va començar a dir “ostres!“, i diverses persones van tornar a entrar.

Ens ho vam passar genial, tant que vam baixar a ballar amb el públic. La comissió va plorar d’alegria, era just el que buscaven. A més, vam entrar a la barra perquè també formés part de tot el show que estàvem fent, encara que estiguessin treballant, i que poguessin tenir fotos per guardar-se un record d’aquella nit. Va ser tot molt emocionant! Ens ho vam passar molt bé! No hi havia tanta gent com a Els Catarres, però els que hi eren s’ho van passar de conya.

Sense oblidar un altra població, en la que ja fa molts anys que hi anem, que és Caldes de Malavella. Allà munten una festa molt ben parida, tot i ser un poble petit. Sempre porten a un grup de versions, anomenat La loca histeria, fan el ball del fanalet, on trien l’hereu i la pubilla, i nosaltres tanquem l’últim dia de festa. Sempre acaba emplenant-se tot, i ve molta gent dels pobles del voltant. Fins i tot, un cop ens vam arribar a tirar en barca al públic, que és la bogeria més gran que hem fet, més enllà del fet d’aglutinar atapeïts horaris i combinar-los amb les nostres altres feines!

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es animalshow-granollers-9857.jpg
ANIMAL Djs. Concert a Granollers – Imatge extreta de l’arxiu fotogràfic del conjunt

Finalment, si haguéssiu d’escollir una cançó de les que punxeu perquè us definís, quina triaríeu?

Uf… [riu] Jo crec que si hi ha alguna que ens defineix, aquesta és YMCA, de Village People. I mira que haguéssim pogut triar-ne d’altres, com d’Obrint Pas, que som de l’època! Però creiem que aquesta transmet tot el que nosaltres volem transmetre.

A més, és de les típiques cançons en les que interactuem constantment amb el públic, a través de coreografies. Coreografies que assagem! No és broma! La gent se’n riu, però ahir vam anar a assajar, per exemple. S’ha de quadrar tot el show amb la música, i la percussió que ara incorporarem. Fins i tot, a principis de temporada d’estiu, agafem un dinamitzador, i aquest ens ajuda a dissenyar tota l’escenografia i la posada en escena que duem a terme.

En definitiva, però, YMCA és una cançó que creiem que no deixarà mai de sonar. Ens agrada a nosaltres, agrada als joves, agrada als pares… Ho té tot, i per totes les edats. Sempre serà un “hit”, i creiem que ens defineix molt, sobretot per la diversió que transmet.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: