IGLÚ: “És el nostre espai, on podem ser com volem”

#AvuiSona Iglú, un conjunt musical nascut a Barcelona arran del Festival Brot, el passat 2018. En les seves cançons es presenta tot un univers interior altament desenvolupat, amb un so difícil de definir, del qual s’en destaca la forta presència de les guitarres. Es mouen entre l’indie, el pop i el rock, introduint, de tant en tant, certs tocs d’electrònica pel mig. Però aquest fet no els fa estancar percepcions i enquadrar-se en un sol estil musical, sinó que, com diuen ells mateixos, fan allò que els seus cossos els hi demanen i el que els hi produeix bones vibracions.

Quines són les vostres influències principals? En qui us fixeu?

Marc Gelabert, cantant i guitarra: Coldplay, The 1975 i Two door cinema club han estat, i són, una gran influència per nosaltres. Pel que fa al panorama musical més proper ens fixem, sobretot, en Carlos Sadness, Ferran Palau o Oques Grasses.

Com tres Marc’s i un Bep decideixen crear un grup de música? I com aquest s’acaba anomenant Iglú?

Bep Montull, baixista: Al llarg de la nostra vida, sempre hem estat vinculats a diferents projectes musicals. Mitjançant l’amistat que unia a una part del grup i la il·lusió que tots els membres compartim per fer música, vam decidir quedar un dia per tocar. A partir d’aquí, doncs, tot va seguir endavant i vam anar construint el que ara és Iglú. 

Pel que fa al nom, cal dir que normalment ens costa posar noms a les coses. En aquest cas, però, vam decidir posar Iglú com a nom de la banda perquè era com la forma de representar la nostra zona de confort, ja que cap membre del grup és molt extrovertit. L’iglú és el  nostre espai, on podem ser com volem i estar a gust amb nosaltres mateixos. On ens podem mostrar com som sense cap mena de barrera.

En els 3 anys de trajectòria que teniu com a banda, heu participat al Festival Brot 2018, heu arribat a la final del Concurs de Música de Badalona i, fins i tot, heu estrenat un nou tema de la mà de la revista Enderrock. Però quina és l’experiència més maca que heu viscut?

M. Gelabert: L’experiència més maca que ens emportem és la de l’últim concert que vam realitzar abans del confinament a la sala La Nau de Barcelona, on ens vam trobar amb un públic ple d’amics i coneguts. En aquells instants ens vam adonar de la connexió que ens unia.

Durant aquest confinament, causat per la crisi de la Covid-19, heu publicat tres temes, “Avui”, “Dunes”, i “Quadre Tort”. Els vau escriure durant tal confinament o eren cançons que ja teníeu preparades prèviamen, i que vau decidir compartir en aquests moments d’incertesa?

M. Gelabert: En el cas d’Avui i Quadre Tort, aquestes van sorgir totalment noves durant aquest període, a través de videotrucades. Dunes en canvi ja la teníem escrita, però pensada d’una manera molt diferent. El confinament ens va permetre donar-li la volta i entendre la producció d’una altra manera. Sobretot, el que volíem era mostrar la felicitat que ens produeix el fet de crear música i poder-la compartir.

Com us han afectat tots aquests dies de confinament a nivell musical? Creieu que us ha servit per a inspirar-vos més?

B. Montull: A nivell grupal n’hem tret coses bones i coses dolentes del confinament. La bona és que per sort hem pogut seguir fent temes i música, que és el que ens agrada. I la dolenta és que no ens hem pogut trobar i ni assajar. Tot i això, aquests mesos ens han servit per poder dedicar molt més temps del que abans teníem per poder compondre i produir temes.

Al videoclip amb el que heu acompanyat la cançó “Quadre tort” apareixeu tots tocant des de les vostres cases. Com ha sigut aquesta experiència de treballar a distància? És fàcil o difícil la coordinació? 

Marc Ham, guitarra i veus: El confinament ens ha sorprès. Gràcies a aquest temps hem pogut establir una dinàmica de treball més sòlida i creiem que hem anat obrint portes on ens sentim còmodes per crear. Ara que podem tornar a veure’ns, hem pogut aprofitar aquesta empenta creativa per seguir amb més força.

En aquest mateix single, “Quadre Tort”, seguiu mostrant la vostra vessant més indie, però hi heu afegit certs tocs de pop tropical. Creieu que pot ser una nova línia musical per la banda o, simplement, no voleu encasellar-vos en només un estil? 

M. Gelabert: La veritat és que ens agraden molts estils diferents, i no tenim cap prejudici sobre un o altre. Simplement seguim el que els nostres cossos ens diuen i allò ens fa vibrar. Estem molt contents de com ha acabat sortint “Quadre Tort”, així que de ben segur que sortiran coses semblants.

Al grup teniu forta influència britànica. Us heu plantejat algun cop la idea d’internacionalitzar la vostra música, escrivint lletres també en anglès? 

M. Ham: Tenim força influencia británica, això es cert, sobretot degut a la popularitat del pop i l’indie britànic en tot el món. A més, tenim sorpreses que impliquen un canvi d’idioma, així que d’aquí poc anirem revelant cosetes.

Hem vist que el primer EP que heu publicat ha estat auto-produït. Teniu pensat firmar per un segell discogràfic en un futur, o preferiu seguir-vos autogestionant la vostra pròpia música, de forma més independent? Per què?

B. Montull: Actualment estem treballant d’una forma en la que intentem autoproduir tot el que estem fent, ja que per sort un membre del grup sap com fer-ho i aconsegueix els resultats que volem. No obstant això, el tema de fer les produccions nosaltres mateixos també està molt marcat per l’àmbit econòmic. D’aquesta manera un no té les despeses que li suposaria el fet d’entrar en un estudi a produir cada tema. 

En el futur ens agradaria firmar per algun segell discogràfic, però volem esperar l’opció correcta, la que més s’adigui amb la nostra proposta. Pensem que autogestionar-se és molt difícil, i una ajuda sempre obre moltes més portes i brinda una oportunitat a créixer musicalment.

Tot i l’horitzó difús que es planteja en respecte a la música en els pròxims mesos, quins plans de futur teniu pensats com a grup?

Marc DP, bateria i veus: El nostre objectiu és, com ha estat sempre, treure més cançons i fer concerts. D’aquest últim estem a l’espera de que tot es vagi calmant i, quan sigui viable en farem, tot tornant als assajos el més aviat possible per oferir concerts en els següents mesos. Després de tant de temps sense tocar junts segur que necessitarem una mica de rodatge prèvi.

Intentareu dur a terme una gira post-confinament?

M. Ham: Gira, probablement, no. Ens encantaria fer tots els concerts possibles, però la situació és la què és i som conscients que encara som un grup molt petit. Si els gran ja estan tenint problemes, imagina’t els que ja patiem de normal.

Com acostumen a ser els vostres concerts?

M. Ham: Els nostres concerts són una combinació d’intimitat, nostàlgia i alegria. Mai ens desmarquem d’aquest punt trist i d’enyor, però, a la vegada, sempre intentem que gran part del concert tingui moments de ball, festa i gresca.

Esteu preparant algun pròxim treball? Un single, un EP o un disc?

M.DP: Si! A Iglú les cançons no paren mai. Aquest confinament hem tingut temps de preparar molts temes nous, alguns d’ells amb col·laboracions molt especials per nosaltres. Estem molt contents de la feina feta fins el moment. Ara bé, tot i que tenim la intenció de seguir publicant singles, volem publicar un àlbum per l’any que ve amb cançons molt més semblants, musicalment parlant.

Finalment, si haguéssiu de triar una cançó vostra que us defineixi al 100%, quina escolliríeu? 

M. Gelabert: Jo crec que la cançó que ens defineix més és “Ocells”, la nostra primera cançó publicada. I va marcar un abans i un després a l’hora d’entendre la producció i les lletres.

Laura Nogueira i Marc Serrano – @avuisona