Entrevista a Speaker Cabinets: “Ja des del primer disc, ens agradava la idea de fer treballs que anessin més enllà de la música”

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

#AvuiSona Speaker Cabinets, un power trio barceloní de rock alternatiu, amb tocs d’electrònica i del rock de finals del passat segle XX, que acaba de presentar una nova trilogia conceptual de cançons que esdevindrà part del nou disc que estan preparant, Tales from New babel (Ventilador Music, 2022). Tres temes que segueixen la història que el grup va començar a explicar a través del seu àlbum de debut, Requiem for Atlas City (Formula Free, 2016), i que presentaran en directe aquest divendres 10 de juny a la sala Sidecar de Barcelona. I és que el conjunt no només crea els seus treballs des d’una visió musical, sinó que construeixen tot un seguit de relats per aconseguir plasmar tot un univers propi que acaba derivant en la construcció d’un projecte interdisciplinari, en el qual també hi tenen cabuda altres vessants artístiques com ara les visuals.

A què sona Speaker Cabinets? Com en definiríeu la vostra sonoritat?

Guillem Bright (guitarra, veu i lletrista): Som una banda de rock alternatiu, que es mou entre un ampli espectre que va des de les sonoritats electròniques, fins al rock psicodèlic. La nostra música és molt potent i enèrgica, i convida a ballar i a perdre’s entre les múltiples capes i textures que conformen els nostres temes.

En què us vau inspirar a l’hora d’escollir el vostre nom artístic? D’on prové?

Nacho Yoldi (baix i veu): En realitat va ser força casual, ja que necessitàvem un nom per a presentar-nos a un concurs de maquetes, i va coincidir que en un dels nostres amplificadors posava “Powered Speaker Cabinets”. Ens va semblar un nom que encaixava amb la nostra sonoritat, i el vam adoptar. Tot i això, amb el temps, ens hem acabat quedant només amb Speaker Cabinets, ja que és més clar i directe.

La idea de fundar Speaker Cabinets va sorgir el 2006, però fins al cap de 10 anys no vàreu decidir publicar la vostra primera referència discogràfica, sota el nom de Requiem for Atlas City (Formula Free, 2016). A què es va deure això?

Adrià Muixí (bateria, teclats i cors): En els inicis, el nostre procés creatiu era molt caòtic, així com la nostra dinàmica de grup. Podíem passar-nos matinades fent jam sessions, i cada dia fer una cosa diferent. També teníem períodes molt llargs d’inactivitat… No va ser fins més endavant que vam començar a endreçar les idees i posar-nos objectius més definits, com va ser el fet de gravar el nostre primer disc. Així doncs, podem dir que el grup realment està 100% actiu des que vam començar a gravar Requiem for Atlas City.

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

En aquest àlbum de debut que comentàvem, mostreu una història distòpica que converteix el disc en un LP conceptual. Expliqueu-nos què s’hi amaga al darrere!

G.B.: Requiem for Altas City narra la història d’un llegendari imperi que s’estructurava en una societat de castes. Fruit de les desigualtats socials, va esclatar una revolució encapçalada per la casta més pobra, que va desencadenar una terrible guerra civil, la qual va acabar destruint tota la ciutat-estat d’Atlas City. Tot i que el disc pivota al voltant d’aquesta trama de ficció, també s’hi amaguen moltes referències a la nostra societat actual, així com cançons més intimistes que parlen de temes tan quotidians com l’amor.

Què us va portar a crear tot aquest univers propi, que ja esdevé part de la vostra identitat com a conjunt?

G.B.: Quan escrivia les primeres lletres per al grup, em costava trobar una temàtica on ens poguéssim identificar tots tres. Però el fet de crear una trama de ciència-ficció va ser una fòrmula en la qual ens vam sentir còmodes ràpidament, ja que representava un punt en comú on podíem crear amb total llibertat artística.  Un cop vam llançar Requiem for Atlas City, ens va semblar que aquell univers era massa potent per a deixar-lo enrere, així que hem seguit treballant en aquesta línia.

Enguany heu publicat una trilogia de nous temes que esdevenen un primer avançament del que serà el vostre proper treball, Tales from New Babel, que publicareu a finals d’aquest 2022 amb el segell barceloní Ventilador Music: “Ghost Town”, “The Fall” i “Suzan May”. I com hem pogut observar, en aquest nou EP seguireu parlant d’aquest univers distòpic que vau crear amb el vostre primer disc. Quina direcció agafarà aquesta nova seqüela?

G.B.: A Tales from New Babel continuem la història, però avançant-nos a uns anys després de la destrucció d’Atlas City. Així doncs, un nou imperi sorgeix de les cendres de l’antiga ciutat, aquest cop de caràcter capitalista, sota el nom de la República Federal de New Babel. Progressivament, les desigualtats tornen a aparèixer, castigant a la població més vulnerable, que es rebel·la i s’organitza en grups antisistema, dels quals en formen part els nostres protagonistes.

En aquests 3 nous temes que comentàvem, apareixen les figures d’Allan i Suzan May, dos personatges que esdevindran clau en aquesta nova part de la vostra història. Però, qui són els germans May? Quin serà el seu paper en aquest nou relat de ficció?

G.B.: Suzan i Allan May son dos germans que encapçalen moviments de protesta contra el règim de New Babel. En el cas d’Allan May, el seu full de ruta inclou atacs violents contra les forces de repressió del règim. Això fa que acabi sent segrestat i torturat pels serveis secrets de New Babel, quelcom que provoca que la seva germana Suzan s’aboqui a una odissea per a alliberar-lo.

SUZAN MAY (un dels personatges de ficció de l’univers d’Speaker Cabinets) – Imatge extreta d’un dels videoclips de Speaker Cabinets

En aquesta nova etapa de la història, podem observar com l’antiga ciutat-estat “Atlas City” s’ha vist reconvertida en la “República Federal de New Babel”… Què ha passat?

G.B.: Com comentàvem, després de la destrucció d’Atlas City, els supervivents van reconstruir la ciutat i van abolir el sistema de castes anterior. Tot i que, a pesar de les bones intencions inicials, el sorgiment d’una nova metròpoli va comportar un nou tipus de corrupció i opressió…  

A nivell conceptual, a través d’aquesta creació artística que esteu produint també aprofiteu per fer tot un cant en contra de les injustícies, la repressió i l’abús de poder. Quelcom que sembla ser cíclic, com expresseu amb Tales from New Babel, ja que a pesar que “Atlas City” hagi sofert una guerra i hagi estat destruïda a causa de les desigualtats, “New Babel” s’ha forjat sobre aquests mateixos paràmetres tirans i despòtics. Creieu que tot torna? Que l’ésser humà no aprèn dels seus propis errors?

G.B.: Al llarg de la història de la humanitat s’han fet grans avenços, però també podem veure repetides autèntiques barbaritats de forma periòdica. Lamentablement no existeix una consciència global que ens guiï com a societat cap a un bé comú, sinó que sovint ens movem pensant només en els nostres interessos més pròxims i immediats. Només així s’explica que determinats moviments polítics apareguin cíclicament, o que es vulnerin els drets humans més elementals sistemàticament… Tant de bo algun dia les coses canviïn, però no sembla que això estigui a prop.

Per altra banda, creieu que, avui en dia, estem tan lluny com ens pensem d’arribar a un tipus de distopia com la que plasmeu amb la vostra música? Per què?

G.B.: Lamentablement, hi ha moltes realitats que actualment ja s’assemblen a algunes de les històries que narrem al disc. Hi ha molta gent que pateix situacions extremes arreu del món, i governs tirànics que exploten sense pietat a part de la seva població. Evidentment en el disc portem les històries a l’extrem, però hi ha una part d’aquesta ficció que no s’allunya tant de la realitat.

SPEAKER CABINETS – Imatge realitzada per Ramon Frias

Un altre dels factors interessants d’aquesta trilogia que heu publicat recentment, és que heu acompanyat cada tema de videoclip propi. Quelcom que hi aporta un plus a l’obra, i que dota de material gràfic el que expliqueu amb les cançons. La idea és acabar fent un clip per cada peça de Tales from New Babel?

A.M.: Així és. Els videoclips són fonamentals per a poder dur a terme un projecte tan ambiciós com aquest. Sense un suport visual es faria molt difícil explicar una història així. A més, l’equip de la productora amb la qual treballem (Cacau), han sabut potenciar les cançons amb uns vídeos espectaculars, que formen una trilogia que segur encantarà als amants de la ciència-ficció.

A la vegada, per entendre amb detall tot el que succeeix i succeirà en el vostre proper treball, heu arrancat un pòdcast en el qual expliqueu tota la història que s’amaga rere aquest nou disc a través de diferents episodis. Quelcom ideal per poder seguir tot allò que no apareix explícitament en les cançons, però que esdevé essencial per poder entendre el relat sencer. Com se us va acudir dur a terme aquest projecte tan complet?

G.B.: Ja des del primer disc, ens agradava la idea de fer treballs que anessin més enllà de la música, i que suposessin una experiència immersiva total. En tot cas, la idea de fer el pòdcast en realitat va sortir de  la gent de la discogràfica (Ventilador Music), que ens ho van proposar. Certament, jo ja havia escrit força material per a crear el món de New Babel, així que no em va resultar pas difícil adaptar-ho per a fer-ne un guió radiofònic, afegint també algunes idees que van anar sortint mentre gravàvem els videoclips amb la gent de Cacau. La veritat és que estem molt contents amb el resultat, i és cert que ajuda a explicar tot allò que està implícit en els vídeos, però que, probablement, no arriba amb suficient claredat a l’audiència.

A nivell musical, l’estil que heu escollit per expressar tota la vostra obra es mou entre el rock alternatiu i l’indie, amb certs tocs d’electrònica i de rock psicodèlic. Quines són les vostres principals influències?

N.Y.: Tenim influències de tota mena… Principalment del rock dels 60s, 70s, 80s i 90s (Jimi Hendrix, The Beatles,  Pink Floyd, Frank Zappa i un llarg etc.), però també  de  l’electrònica (Chemical Brothers, Daft Punk, Vitalic, etc.), passant per l’indie/alternativa (Radiohead, Tame Impala, MGMT…), el pop, el blues, el jazz i, fins i tot, la música clàssica…       

El pròxim divendres 10 de juny actuareu a la sala Sidecar de Barcelona, i us volíem preguntar com plasmareu en directe tot aquest vostre univers propi? Hi haurà sorpreses?

A.M.: Als nostres directes intentem sempre donar un plus, i portar l’experiència una mica més enllà… Sobre si hi haurà sorpreses… La resposta és SÍ, però no podem dir res més. [Riu]

Finalment, si haguéssiu de triar una cançó vostra que us defineixi al 100%, quina escolliríeu?

N.Y.: És molt difícil aquesta pregunta, ja que no ens posem d’acord ni que vulguem. Així que direm dues cançons que representen facetes oposades d’Speaker Cabinets: “These Days” (la nostra cara més ballable i explosiva), i “Suzan May” (la nostra faceta més introspectiva i psicodèlica).

Marc Serrano – @avuisona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: