Des de petit, sempre m’he sentit atret pel so de les guitarres dures, el “hard rock” i la importància de portar implícit un missatge en les cançons. Era estrany, però mentre la majoria dels meus companys escoltaven altres artistes del moment, més aviat comercials, jo em fixava en la cruesa de Linkin Park, els infinits solos de Jimmi Hendrix o el “grunge” brut de Foo Fighters.
De més adolescent vaig anar obrint el meu ventall de gustos i em va captivar la gran riquesa musical que hi havia als Països Catalans. En aquells temps mal-tocava el baix elèctric i escoltava molta música provinent de València, sobretot de bandes com Obrint Pas, Aspencat o la Gossa Sorda. Músics que no oblidaven el seu compromís amb la seva terra i que tocaven la fibra amb el que feien.
Ara mateix, cap d’aquests tres grups que escoltava es troba en actiu. Però el llegat que han deixat és espectacular, amb nous artistes que van creixent cada cop amb més força, arrossegant masses i omplint sales tan mítiques com l’Apolo de Barcelona. Un clar exemple d’això n’és Smoking Souls, una banda de rock provinent de Pego, població natal de la Gossa Sorda.
El conjunt de la Marina Alta es va formar el 2010 com a representants d’una generació de joves a la que li agradava explorar els racons ocults de la música en temps d’incertesa. Fent-ho amb la cançó com a arma més potent per expressar-se. En aquells instants la família de components la formaven Carles Caselles a la veu i a la guitarra més rítmica, Pau Camps a la guitarra solista, Josep Bolu a la bateria i Natxo Asensio al baix elèctric.
No va ser, però, fins a l’any vinent que la banda va fer el seu primer concert i va publicar un EP d’estrena, amb el nom de Maqueta (2011). Allà van començar a mostrar l’energia que portaven en la recambra, amb 3 potents temes de rock dur i un de més melòdic, sota el nom de No uno más. La inèrcia que van anar adquirint a partir de llavors no ha parat de créixer fins el dia d’avui.
El 2013 van publicar el seu primer disc autoeditat, sota el nom de L’Espenta, amb un single tan punyent com Herència cremada, el qual anava acompanyat d’un videoclip que ja començava a denotar quina seria l’estètica del conjunt. Aquí és quan posem cara per primer cop, a uns joves amb ganes de fer-se sentir.
Durant el 2014 els Smoking treuen un single, L’Home de Cent Anys, per retre homenatge al major representant de la Nova Cançó als Pirineus: Joan Pau Giné. Un tema del mateix cantautor, que va ser reinterpretat i enregistrat als estudis Atomic Studios, pel prestigiós productor Mark Dasousa. Personalitat amb qui treballaren des de llavors, mantenint una forta amistat. I és que al cap de poc temps, al mateix any, la banda va versionar en rock una cançó del músic valencià Feliu Ventura, Alacant per interior, amb el mateix Mark Dasousa davant la taula de so.
La banda prometia, i un any després, el 2015, van treure un dels discos que els va començar a atorgar més renom, i no només al País Valencià, sinó també a Catalunya. El CD es titulava Nòmades i estava publicat sota el segell de Propaganda pel Fet!, cosa que volia dir que els Smoking havien fitxar per aquesta coneguda discogràfica, la qual també porta a altres artistes de prestigi, com Zoo, Auxili o l’acabat de néixer Ciudad Jara. En aquest LP el baixista de la banda ja no era en Natxo, sinó que el seu lloc l’ocupà en Miquel Àlvarez.
Aquell any va ser quan els vaig conèixer i els vaig escoltar per primer cop, després d’haver-ne sentit a parlar a l’Acampada Jove, en la qual també vaig actuar. Això sí, en l’escenari de la plaça de la vila de Montblanc, dins del concurs Música Jove. Era inevitable guardar un bon record d’aquesta banda, tenint en compte que a partir d’aquell moment em recordaria, en certa manera, a aquella experiència màgica.
Aquell mateix 2015, Smoking Souls van publicar el hit que els faria agafar l’èxit digne d’una de les bandes més punteres: Nit Salvatge. Un tema inèdit, acompanyat d’un videoclip que ja porta més de 800.000 visualitzacions a YouTube, i que servia de carta de presentació d’aquella edició del Festivern. A més, va ser en aquest single on la banda va comptar amb les seves primeres col·laboracions, amb Boikot, Los Chikos del Maíz i Els Catarres. Unes col·laboracions de luxe, perfectes per propulsar-se de cap en el bell mig de l’epicentre de la indústria musical dels Països Catalans.
El 2016, després de presentar la seva part més sensible en un taller en contra del masclisme a l’institut IES Enric Valor d’Alacant, els Smoking van donar per tancada la gira del Nòmades Tour. El conjunt celebrava 5 anys de trajectòria i van decidir fer una original iniciativa, en forma de videoclip col·lectiu d’un dels temes del darrer disc, per agrair al seu públic més proper tot el seu suport.
Aquest va ser un dels motors que els va impulsar a fer la gira Tour Salvatge, on els vaig acabar de conèixer del tot. En un dels seus directes, em van captivar com sonava el seu rock dur en viu. Allà els Smoking van aconseguir un nou fan, que els seguiria en totes aquelles novetats que fessin i que quedaria encara més corprès en escoltar el que seria el seu nou disc: Cendra i or (2017). Unes clares referències a l’au fènix, que renaix de les seves cendres, amb tot el potencial necessari per menjar-se el món. Un treball que a l’any 2018 completarien amb el single L’últim ball. Una cançó que compta amb la col·laboració de Desakato i amb un impactant videoclip que suposa una explosió pels sentits.
En aquest mateix any, el grup va penjar un seguit de vídeos amb la interpretació d’algunes de les seves cançons més mítiques en versió acústica. En Carles va ser l’encarregat d’ensenyar als fans com sonen cadascun d’aquests temes despullats, en un cicle audiovisual anomenat Paratges Preferits. Fet que completarien amb un final de gira de somni actuant per tota una plaça de toros de València plena d’estudiants de la Universitat de la mateixa ciutat. Ara, però, amb un petit canvi a les fileres del grup. El baixista Miquel Àlvarez va abandonar el conjunt per començar un camí com a artista en solitari, i es va afegir com a nou integrant en Marc Miralles.
Entrats ja en el 2019, Smoking Souls va enregistrar un nou single amb videoclip propi, que portaria per nom Líquid. Quelcom que serviria de carta de presentació del que s’ha convertit en un dels millors discos de l’any: Translúcid. Una obra evolucionada, que s’enfila per les branques del que representava la banda, i que contempla una maduresa sonora i musical que porta al conjunt a tractar temàtiques més reflexives pel que fa a les emocions humanes.
Translúcid és una propietat que permet entreveure què hi pot haver darrere d’un objecte, però que no mostra explícitament el què és. La banda explica l’elecció d’aquest nom com un acte artístic revolucionari que completa el públic, fent que l’espectador tanqui el cercle del procés creatiu a partir de la seva particular lectura. Tant és així, que els Smoking juguen amb aquest concepte en els directes d’aquesta nova gira que va arrencar el passat 1 de gener de 2020, amb uns efectes visuals i lluminosos dignes de mencionar. Amb ells es juga amb l’aparició i la desaparició de diverses imatges, que es plasmen en tres banderes verticals de fons, amb les quals es mescla una composició de color amb l’ús de colors complementaris a través dels focus. Creant així un seguit de contrastos que fan que, en determinades ocasions, prenguin més presència unes formes o unes altres.
Sens dubte, això és la cirereta del pastís d’un any, que de ben segur portarà el nom d’Smoking Souls. Si no, mireu les llistes d’Enderrock i de Ràdio 4 de rtve, on el disc figura entre un dels deu millors del 2019. Jo ja els he vist actuar en el passat “sold out” que van fer a la sala Apolo, però espero veure’ls molts més cops en essència, abans d’encetar un 2021 en el que la banda ja estarà, de ben segur, en el més alt de la música dels Països Catalans. Te’ls perdràs?!
Marc Serrano – @avuisona
REFERÈNCIES:
Helena Martín. (2020). La trinxera combativa de Smoking Souls. 2020, d’Enderrock
Marc Ferrer. (2019). Smoking Souls, orgànic i translúcid. 2020, d’Enderrock
Miquel Àlvarez. (2018). Miquel Àlvarez. 2020, de YouTube
Propaganda pel Fet!. (2020). PROPAGANDA PEL FET!. 2020, de Propaganda pel Fet!
ràdio 4. (2020). Votació disc català de l’any. 2020, de rtve
Wikipedia. (2018). Smoking Souls. 2020, de Wikipedia
Smoking Souls. (2019). Smoking Souls. 2020, de Smoking Souls
Smoking Souls. (2020). Smoking Souls. 2020, de YouTube
Smoking Souls. (2019). Smoking Souls: Bibliografia. 2020, de Smoking Souls
Avui Sona 
One thought on “SMOKING SOULS: L’ÀNIMA FUMEJANT TRANSLÚCIDA DE L’AU FÈNIX”