Ahir va ser el primer cop que vam assistir en un concert de presentació d’un disc, com a periodistes d’Avui Sona. I va ser, ni més ni menys, que a la presentació del disc Translúcid (2019) d’Smoking Souls a Catalunya.
El grup valencià, provinent de Pego, va reunir a molts fans, els quals van desbordar la sala Fòrum de l’fnac de l’Illa Diagonal de Barcelona. No hi cabia ni una agulla. El caliu es notava present a la sala, amb moltes persones que lluïen dessuadores, samarretes i discos del grup, perquè els quatre integrants els firméssin.
En entrar a la sala, en Carles, en Josep, en Pau i en Marc ja es trobaven damunt de l’escenari. Asseguts en unes cadires i amb els instruments a les mans van donar la benvinguda al públic. Estaven emocionats per presentar algunes de les cançons del seu nou “llarga durada” a Barcelona, se’ls hi notava amb les expressions de les seves cares, que deixaven entreveure un lleuger somriure per sota el nas.
Durant el concert, que va durar aproximadament uns trenta minuts, van tocar unes set cançons, barrejant els nous temes amb alguns altres del seu repertori clàssic. La trinxera va posar en marxa la vesprada, mentre que Volves de neu i Adéu anaven generant somriures en aquells apassionats de la banda que ja se sabien de memòria les lletres del nou disc.
L’eufòria va arribar quan en Carles va fer els primers acords i les primeres paraules de Nit Salvatge, un tema que, com bé ells diuen, els va ajudar a obrir-los les portes de ple en el panorama musical dels Països Catalans, i que s’ha convertit en un himne per tot fan d’Smoking.
Un cop acabada l’actuació tota la gent que estava expectant ens vam col·locar en una llarga filera davant del petit, però acollidor, escenari, perquè els quatre artistes signessin els discos que la majoria ja havíem comprat moments abans que s’iniciés el concert.
Tots ells es van mostrar molt propers, i cadascú no només se’n va endur un àlbum signat, sinó que també es van poder endur de record una fotografia amb els integrants del conjunt musical. Nosaltres també ens hi vam presentar, tot i que presos per l’emoció del moment i la limitació del temps no vam poder parlar amb ells tot el que ens hagués agradat. Però de ben segur que tindrem l’oportunitat en alguna altra ocasió i podrem tornar a intercanviar més paraules.
De nou al cotxe, fent el nostre viatge de tornada, vam escoltar tot el CD sencer, de dalt a baix. I la veritat és que aquest grup mai decep, sonant cada cop més potent, a la vegada que més líric i més madur. Així que tots els que llegiu aquesta crònica, no us perdeu Translúcid i aquells reticents a descobrir nova música, poseu-vos els auriculars i doneu-hi una oportunitat, que de ben segur que us valdrà la pena.
#Eterna Força!
Marc Serrano – @avuisona
Avui Sona 